Pans & Deixalles
No us penseu que és una nova cadena de "Fast food" ni un nou cicle de música clàssica, ni una nova especialitat culinària que hàgim importat de terres foranes, ni un nou eslògan publicitari. Tan sols és la situació que alguns ciutadans ens vàrem trobar fa pocs dies en un conegut establiment de la Rambla.
Com ja és costum per aquestes dates, som molts els que aprofitem la vesprada per passejar per la ciutat i més quan el clima és generós i gaudim d'un agost poc calorós i força plujós (malgrat que les precipitacions no siguin generalitzades). Habitualment s'aprofita la tarda per entaular-se, prendre un gelat o qualsevol refresc en algunes de les moltes terrasses de la Rambla. Fins i tot allargues la tarda tot fent un mos i acabes el dia en algun dels cinemes de la ciutat per veure alguna de les "novetats estiuenques".
Doncs bé amb l'esperit de fer un dia complet i aprofitant la diversitat de locals de la ciutat, l'altre diumenge vaig decidir provar un d'aquests nous establiments. Després de la cua de rigor (tot s'ha de dir, prou ràpida) i després de ser atès força correctament vaig iniciar una peregrinació per l'interior de local per tal de trobar alguna taula que estigués alliberada de les deixalles que els clients havien abandonat.
Hom podria pensar que aquesta situació responia a una actitud poc cívica dels clients, però no és així, ja que els contenidors per dipositar les deixalles romanien plens a vessar de papers, llaunes, gots de plàstic, etc. La política d'aquest establiment, com d'altres, és la de subministrar al client, a excepció de la safata, tot embolcallat amb un munt de papers i plàstics amb l'objectiu, probablement, d'evitar un servei de neteja de gots i plats, retorn d'envasos, etc. i també de disminuir costos.
Tot i així l'altre dia el personal que treballa en el local anava prou atabalat per tal de servir als clients que s'anaven aplegant. De ben segur que l'allau de clients impedia als treballadors buidar els contenidors de deixalles. Probablament en un futur immediat la companyia haurà d'ampliar el nombre de treballadors (suposo que en dies i hores concretes) per tal de mantenir el local en condicions quan la caixa sona i els clients desitgin menjar-se l'entrepà sense estar envoltats de residus. Però aquesta no serà sens dubte l'opció més ecològica.
Segons dades de l'Ajuntament de Sabadell l'any 1985 es produïen a la ciutat prop de 50.000 tones de deixalles a l'any, el que equivalia a una producció de 0'71 Kg per persona i dia de deixalles. Les dades de 1994 revelaven que la producció de deixalles era de 78.000 tones a l'any, que equivalia a una producció d'1'12 Kg per persona i dia de deixalles. Ateses aquestes dades els sabadellencs hem augmentat la nostra capacitat de produir residus de l'ordre de 0'41 Kg per dia i persona en tan sols 10 anys. L'Ajuntament apunta que els motius de l'increment de la producció de les deixalles són: més envasos i embalatges, més embalatges d'un únic ús, major nombre de consumidors individuals, proliferació d'autoserveis, major poder adquisitiu, i un major consumisme. També destacar que la densitat de la bossa de brossa ha baixat degut a la presència d'envasos i embalatges, és a dir, ara els mateixos quilos de deixalles ocupen més espai.
Davant d'aquesta situació cal motivar a la població -i per extensió al comerç i a la indústria- que és necessari disminuir la producció de deixalles, i en una primera fase, aquelles que són del tot inútils. L'Ajuntament no hauria de descartar la possibilitat de promoure una política de reducció ja sigui a través d'ordenances municipals o bé incidint en l'autorització d'obertura de certs establiments per tal que duguin a terme polítiques més ecològiques de producció o bé de tractament de les deixalles.
Aquesta situació viscuda en aquest establiment no és única a la nostra ciutat, i això tots ho sabem prou bé. Amb aquest escrit no pretenc culpabilitzar a una sola marca o a un sol local del problema de les deixalles. Només anhel.lo que experiències com aquestes no es repeteixin en un futur arreu de la ciutat i per extensió al país. La solució de les deixalles no és disposar de més abocadors o plantes de tractament de residus, sinó evitar que es produeixin, i aquí tots tenim alguna cosa a dir i a fer !!.
En aquest sentit, és rellevant que els establiments i locals per on passa molta gent al llarg de dia col.laborin en la conscienciació que és necessari disminuir les deixalles que produïm. Seria sensat per part de determinades companyies, independentment de certa esponsorització cultural i musical, que també col.laboressin en pro de la difusió de la "cultura ambiental", potser més sorollosa però no menys harmònica.
Sabadell, 16 d'agost de 1995. (publicat al Diari de Sabadell)
Com ja és costum per aquestes dates, som molts els que aprofitem la vesprada per passejar per la ciutat i més quan el clima és generós i gaudim d'un agost poc calorós i força plujós (malgrat que les precipitacions no siguin generalitzades). Habitualment s'aprofita la tarda per entaular-se, prendre un gelat o qualsevol refresc en algunes de les moltes terrasses de la Rambla. Fins i tot allargues la tarda tot fent un mos i acabes el dia en algun dels cinemes de la ciutat per veure alguna de les "novetats estiuenques".
Doncs bé amb l'esperit de fer un dia complet i aprofitant la diversitat de locals de la ciutat, l'altre diumenge vaig decidir provar un d'aquests nous establiments. Després de la cua de rigor (tot s'ha de dir, prou ràpida) i després de ser atès força correctament vaig iniciar una peregrinació per l'interior de local per tal de trobar alguna taula que estigués alliberada de les deixalles que els clients havien abandonat.
Hom podria pensar que aquesta situació responia a una actitud poc cívica dels clients, però no és així, ja que els contenidors per dipositar les deixalles romanien plens a vessar de papers, llaunes, gots de plàstic, etc. La política d'aquest establiment, com d'altres, és la de subministrar al client, a excepció de la safata, tot embolcallat amb un munt de papers i plàstics amb l'objectiu, probablement, d'evitar un servei de neteja de gots i plats, retorn d'envasos, etc. i també de disminuir costos.
Tot i així l'altre dia el personal que treballa en el local anava prou atabalat per tal de servir als clients que s'anaven aplegant. De ben segur que l'allau de clients impedia als treballadors buidar els contenidors de deixalles. Probablament en un futur immediat la companyia haurà d'ampliar el nombre de treballadors (suposo que en dies i hores concretes) per tal de mantenir el local en condicions quan la caixa sona i els clients desitgin menjar-se l'entrepà sense estar envoltats de residus. Però aquesta no serà sens dubte l'opció més ecològica.
Segons dades de l'Ajuntament de Sabadell l'any 1985 es produïen a la ciutat prop de 50.000 tones de deixalles a l'any, el que equivalia a una producció de 0'71 Kg per persona i dia de deixalles. Les dades de 1994 revelaven que la producció de deixalles era de 78.000 tones a l'any, que equivalia a una producció d'1'12 Kg per persona i dia de deixalles. Ateses aquestes dades els sabadellencs hem augmentat la nostra capacitat de produir residus de l'ordre de 0'41 Kg per dia i persona en tan sols 10 anys. L'Ajuntament apunta que els motius de l'increment de la producció de les deixalles són: més envasos i embalatges, més embalatges d'un únic ús, major nombre de consumidors individuals, proliferació d'autoserveis, major poder adquisitiu, i un major consumisme. També destacar que la densitat de la bossa de brossa ha baixat degut a la presència d'envasos i embalatges, és a dir, ara els mateixos quilos de deixalles ocupen més espai.
Davant d'aquesta situació cal motivar a la població -i per extensió al comerç i a la indústria- que és necessari disminuir la producció de deixalles, i en una primera fase, aquelles que són del tot inútils. L'Ajuntament no hauria de descartar la possibilitat de promoure una política de reducció ja sigui a través d'ordenances municipals o bé incidint en l'autorització d'obertura de certs establiments per tal que duguin a terme polítiques més ecològiques de producció o bé de tractament de les deixalles.
Aquesta situació viscuda en aquest establiment no és única a la nostra ciutat, i això tots ho sabem prou bé. Amb aquest escrit no pretenc culpabilitzar a una sola marca o a un sol local del problema de les deixalles. Només anhel.lo que experiències com aquestes no es repeteixin en un futur arreu de la ciutat i per extensió al país. La solució de les deixalles no és disposar de més abocadors o plantes de tractament de residus, sinó evitar que es produeixin, i aquí tots tenim alguna cosa a dir i a fer !!.
En aquest sentit, és rellevant que els establiments i locals per on passa molta gent al llarg de dia col.laborin en la conscienciació que és necessari disminuir les deixalles que produïm. Seria sensat per part de determinades companyies, independentment de certa esponsorització cultural i musical, que també col.laboressin en pro de la difusió de la "cultura ambiental", potser més sorollosa però no menys harmònica.
Sabadell, 16 d'agost de 1995. (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada