El metro del Vallès
Fa alguns anys ja empeltàrem a la ciutat un tros de Diagonal barcelonina a l'altra banda del Parc Catalunya. L'un a canvi de l'altre. Ara la Generalitat ja ens ha batejat els Catalans com el metro del Vallès. En aquesta ocasió s'ha de reconèixer una major sensibilitat de les autoritats d'ara respecte a les de fa 20 anys quan anomenaren a la Universitat del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona.
El passat 4 de setembre, després de diverses setmanes de prova, s'obrí de nou l'estació de la UAB. Ara l'actual línia entre Sabadell i Barcelona, modificant l'antic traçat, inclou una nova estació. En el seu dia el nou traçat de la via desvetllà certa preocupació per l'impacte ambiental que podria comportar la seva construcció. L'objectiu del projecte de millora de la connectivitat de la Universitat amb la resta de la línia era encertat; i coherent amb una política de foment i millora del transport col.lectiu, tant necessària i alhora desatesa per l'Administració pública en l'àmbit del Vallès.
Ara bé, el fet que es prenguin mesures per reduir o disminuir l'impacte ambiental no és garantia que això s'assoleixi dignament. últimament, i especialment els polítics responsables d'obres públiques, davant de la protesta -o tan sols del neguit del ciutadà- sobre l'impacte ambiental d'una carretera o autopista només fa que sentenciar-se que en aquesta o aquella actuació s'ha tingut molta cura per l'impacte ambiental i que s'han plantat no sé quants milers de plantes. Pensar que milers de plantes garanteixen una acurada actuació en contra de l'impacte ambiental d'una obra pública és una ingenuïtat. Si no, acosteu-vos a qualsevol bosc o erm i compteu les plantes per metre quadrat que hi trobeu; podreu comprovar que això d'utilitzar com a paràmetre de qualitat ambiental d'una obra pública les xifres de plantes plantades és com pensar que pel fet de tenir un sac ple de monedes d'una pesseta algú pot ser milionari.
En el cas del nou tram entre Sant Quirze-UAB-Bellaterra, hi ha coses que s'han fet bé però d'altres força malament com és el cas dels desnivells i plantacions d'alguns talussos. Per contra, el fals túnel construït anul.la l'impacte paisatgístic i social de la via en la zona agrícola que a travessa. Però el problema d'aquesta nova línia ja no serà el seu impacte sobre el territori sinó la capacitat de transportar a centenars d'estudiants i competir amb l'automòbil.
Pràcticament el 45% dels alumnes, professors i treballadors de la Universitat utilitzen l'automòbil com a mitjà de transport, amb el que tot això implica en termes ambientals, i a més a més, molts dels vehicles només són utilitzats per una sola persona.
A l'inici de la dècada dels setanta la Universitat començava a omplir-se, en Raimon esgarrapava la guitarra i a les pastures dels campus hi jeien els qui preparaven el futur del país entre lectures marxistes, crits patriòtics i alguna topada amb les "forces de l'ordre". Tots ells amb prou feines omplien algunes dels centenars de places d'aparcament. Avui quan ja són prop de 36.000 les persones que estudien o treballen a la Universitat, quan connectar-se a la xarxa Internet és qüestió de segons, quan trobar-se algú amb esperit revolucionari ja és difícil, i jo no sé quantes coses més ... a l'Autònoma la grua ja no dóna a l'abast.
Solucionar la mobilitat d'una "ciutat" com l'Autònoma està clar que passa per una millora dels mitjans de transport col.lectius com el tren (Catalans i RENFE) i l'autobús, optimitzar l'ús del vehicle privat i promoure l'ús de la bicicleta ja sigui amb nous carrils des de les ciutats properes com per dins del campus.
Però sembla que el metro del Vallès pot ser una realitat en la mesura que Generalitat i Govern estatal hi posin fil a l'agulla. La inauguració de la nova línia dels Catalans i l'obertura el proper 2 d'octubre de l'estació de RENFE són dues fites importants. Però aquestes han de prosseguir i per tant, l'ús pel públic de la línia de RENFE Papiol-Mollet ha de ser un segon pas, la prolongació de l'estació dels Catalans de Rambla fins a l'estació de RENFE-Centre un altre pas i així moltes altres actuacions que potser caldria debatre en un altre fòrum.
El Vallès volem, necessitem i desitgem el nostre metro, la nostra xarxa de comunicacions ferroviàries al servei dels qui viuen o passen pel Vallès. Conscients que vivim en un territori complex, divers i mancat de polítiques de transports ecològiques és una realitat la necessitat del metro del Vallès. Utilitzar-ho com eslògan publicitari: una frivolitat.
Sabadell 11 de setembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
El passat 4 de setembre, després de diverses setmanes de prova, s'obrí de nou l'estació de la UAB. Ara l'actual línia entre Sabadell i Barcelona, modificant l'antic traçat, inclou una nova estació. En el seu dia el nou traçat de la via desvetllà certa preocupació per l'impacte ambiental que podria comportar la seva construcció. L'objectiu del projecte de millora de la connectivitat de la Universitat amb la resta de la línia era encertat; i coherent amb una política de foment i millora del transport col.lectiu, tant necessària i alhora desatesa per l'Administració pública en l'àmbit del Vallès.
Ara bé, el fet que es prenguin mesures per reduir o disminuir l'impacte ambiental no és garantia que això s'assoleixi dignament. últimament, i especialment els polítics responsables d'obres públiques, davant de la protesta -o tan sols del neguit del ciutadà- sobre l'impacte ambiental d'una carretera o autopista només fa que sentenciar-se que en aquesta o aquella actuació s'ha tingut molta cura per l'impacte ambiental i que s'han plantat no sé quants milers de plantes. Pensar que milers de plantes garanteixen una acurada actuació en contra de l'impacte ambiental d'una obra pública és una ingenuïtat. Si no, acosteu-vos a qualsevol bosc o erm i compteu les plantes per metre quadrat que hi trobeu; podreu comprovar que això d'utilitzar com a paràmetre de qualitat ambiental d'una obra pública les xifres de plantes plantades és com pensar que pel fet de tenir un sac ple de monedes d'una pesseta algú pot ser milionari.
En el cas del nou tram entre Sant Quirze-UAB-Bellaterra, hi ha coses que s'han fet bé però d'altres força malament com és el cas dels desnivells i plantacions d'alguns talussos. Per contra, el fals túnel construït anul.la l'impacte paisatgístic i social de la via en la zona agrícola que a travessa. Però el problema d'aquesta nova línia ja no serà el seu impacte sobre el territori sinó la capacitat de transportar a centenars d'estudiants i competir amb l'automòbil.
Pràcticament el 45% dels alumnes, professors i treballadors de la Universitat utilitzen l'automòbil com a mitjà de transport, amb el que tot això implica en termes ambientals, i a més a més, molts dels vehicles només són utilitzats per una sola persona.
A l'inici de la dècada dels setanta la Universitat començava a omplir-se, en Raimon esgarrapava la guitarra i a les pastures dels campus hi jeien els qui preparaven el futur del país entre lectures marxistes, crits patriòtics i alguna topada amb les "forces de l'ordre". Tots ells amb prou feines omplien algunes dels centenars de places d'aparcament. Avui quan ja són prop de 36.000 les persones que estudien o treballen a la Universitat, quan connectar-se a la xarxa Internet és qüestió de segons, quan trobar-se algú amb esperit revolucionari ja és difícil, i jo no sé quantes coses més ... a l'Autònoma la grua ja no dóna a l'abast.
Solucionar la mobilitat d'una "ciutat" com l'Autònoma està clar que passa per una millora dels mitjans de transport col.lectius com el tren (Catalans i RENFE) i l'autobús, optimitzar l'ús del vehicle privat i promoure l'ús de la bicicleta ja sigui amb nous carrils des de les ciutats properes com per dins del campus.
Però sembla que el metro del Vallès pot ser una realitat en la mesura que Generalitat i Govern estatal hi posin fil a l'agulla. La inauguració de la nova línia dels Catalans i l'obertura el proper 2 d'octubre de l'estació de RENFE són dues fites importants. Però aquestes han de prosseguir i per tant, l'ús pel públic de la línia de RENFE Papiol-Mollet ha de ser un segon pas, la prolongació de l'estació dels Catalans de Rambla fins a l'estació de RENFE-Centre un altre pas i així moltes altres actuacions que potser caldria debatre en un altre fòrum.
El Vallès volem, necessitem i desitgem el nostre metro, la nostra xarxa de comunicacions ferroviàries al servei dels qui viuen o passen pel Vallès. Conscients que vivim en un territori complex, divers i mancat de polítiques de transports ecològiques és una realitat la necessitat del metro del Vallès. Utilitzar-ho com eslògan publicitari: una frivolitat.
Sabadell 11 de setembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada