Un pont de mar blava
Ja s'acosta la gran cita europea per la veïna Barcelona -Conferència Ministerial Euromediterrània-, i per extensió també per la resta del país. Parlar de la Mediterrània o bé dels països o pobles que viuen a la ribera de la Mediterrània no deixa de ser complex, i especialment en un món tan divers. A poques hores de vol podem passar de la guerra dels Balcans a la fràgil pau dels palestins i israelites, de la cruïlla cultural d'Istanbul fins a la turística Tunísia o bé percebre com l'integrisme islàmic s'escampa per Algèria, Egipte i molts altres països de la riba sud.
El fet d'auspiciar a les nostres contrades la Conferència Ministerial de la Unió Europea ha promogut, una vegada més, el debat sobre la identitat i la cooperació en aquesta regió del món, que tants i tantes l'han lloada i admirada al llarg del segles. Però la diversitat de cultures i de les condicions sòcio-econòmiques que conviuen en aquesta bioregió fa difícil pensar en polítiques uniformes de cooperació i d'equilibri medioambiental.
Però vaja... centrem-nos doncs en aquests aspectes relacionats amb la problemàtica ambiental associada als països de la Mediterrània. Els principals problemes ambientals tenen els seus orígens en les activitats econòmiques que s'hi duen a terme i en com es dispersa la població en els diferents països que, dit sigui de passada, històricament la població s'ha concentrat en la ribera i prop del cursos fluvials.
És cert que fa temps que corre el tòpic que la Mediterrània és una mar molt contaminada i inclús algú afirmava que era una mar morta o bé que en 50 anys seria ben morta. Aquestes afirmacions per bé que no s'ajusten a la realitat, sí que, en aquest sentit, cal dir que a la ribera és on es concentren els focus de contaminació més importants i alhora preocupants . Això és degut als abocaments de tot tipus de residus que produeixen les indústries i les grans conurbacions urbanes. També és cert que en termes industrials la riba nord-oest és la més important malgrat que en l'actualitat podem trobar grans indústries associades a l'explotació del petroli (refineries) i a la indústria química en altres indrets de la Mediterrània.
Per aquest motiu, (i segurament per altres) sí que cal un acord a nivell dels països mediterranis per tal d'evitar que indústries contaminants siguin acollides per països més permissius en aquests termes, atès que tan sols aspiren a créixer industrialment al preu que sigui. Aquesta actitud, és clar, també hauria de ser presa per millorar les condicions laborals i socials en què determinats sectors de la població mediterrània viu. En la mesura que els que vivim a la Mediterrània no aspirem a gaudir d'uns mínims comuns en termes ambientals i socials la vida en aquesta mar serà més difícil i conflictiva.
Només he esmentat un exemple dels molts que podríem trobar al llarg dels més de 20 països de la ribera mediterrània, però aquest article i el seu autor tampoc pretenen llistar i explicar tot allò que passa i perquè passa. Però sí que voldria fer esment del Conveni per a la Protecció de la Mediterrània signat al 1976 a Barcelona on s'acordaren diferents protocols relatius a mesures per prevenir la contaminació i afavorir la cooperació entre els països signants. També s'ha promogut el que s'ha anomenat "Le Plan bleu", un exercici de reflexió sobre el desenvolupament i protecció del medi ambient a la Mediterrània. Aquesta darrera iniciativa ja funciona des de principis dels vuitanta però encara no ha trobat una acció decidida -això vol dir recursos econòmics i actes polítics- per part dels governs dels diferents països.
És cert que finalment no s'ha d'acabar tot només demanant diners, però sí que si volem actuar a la Mediterrània i per la Mediterrània cal fer-ho d'alguna manera. Tot i així el debat s'ha de centrar en qui, com i quan s'ha d'actuar, i per això és imprescindible la concurrència de tots aquells sectors de la societat preocupada i estimulada per dir-hi la seva. En aquest sentit, m'agradaria destacar l'organització de la Conferència Alternativa, promoguda per entitats i col.lectius socials d'arreu de la Mediterrània com també el Fòrum Civil Euromed promogut per l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació (amb el suport del Govern Català) que ambiciona esdevenir el punt de referència de la societat civil mediterrània.
Desitjo que tot això sigui un èxit, però m'agradaria que no oblidéssim que la Mediterrània és una realitat molt i molt diversa, que això no ha de ser una actitud d'aparador ni l'objectiu esdevenir la "primera ciutat" de la Mediterrània pel sol fet de ser-ho. La convivència en aquesta mar dependrà de ben segur de l'actitud i el talant d'aquells que s'hi moguin i sobretot de com ho facin.
19 de novembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
El fet d'auspiciar a les nostres contrades la Conferència Ministerial de la Unió Europea ha promogut, una vegada més, el debat sobre la identitat i la cooperació en aquesta regió del món, que tants i tantes l'han lloada i admirada al llarg del segles. Però la diversitat de cultures i de les condicions sòcio-econòmiques que conviuen en aquesta bioregió fa difícil pensar en polítiques uniformes de cooperació i d'equilibri medioambiental.
Però vaja... centrem-nos doncs en aquests aspectes relacionats amb la problemàtica ambiental associada als països de la Mediterrània. Els principals problemes ambientals tenen els seus orígens en les activitats econòmiques que s'hi duen a terme i en com es dispersa la població en els diferents països que, dit sigui de passada, històricament la població s'ha concentrat en la ribera i prop del cursos fluvials.
És cert que fa temps que corre el tòpic que la Mediterrània és una mar molt contaminada i inclús algú afirmava que era una mar morta o bé que en 50 anys seria ben morta. Aquestes afirmacions per bé que no s'ajusten a la realitat, sí que, en aquest sentit, cal dir que a la ribera és on es concentren els focus de contaminació més importants i alhora preocupants . Això és degut als abocaments de tot tipus de residus que produeixen les indústries i les grans conurbacions urbanes. També és cert que en termes industrials la riba nord-oest és la més important malgrat que en l'actualitat podem trobar grans indústries associades a l'explotació del petroli (refineries) i a la indústria química en altres indrets de la Mediterrània.
Per aquest motiu, (i segurament per altres) sí que cal un acord a nivell dels països mediterranis per tal d'evitar que indústries contaminants siguin acollides per països més permissius en aquests termes, atès que tan sols aspiren a créixer industrialment al preu que sigui. Aquesta actitud, és clar, també hauria de ser presa per millorar les condicions laborals i socials en què determinats sectors de la població mediterrània viu. En la mesura que els que vivim a la Mediterrània no aspirem a gaudir d'uns mínims comuns en termes ambientals i socials la vida en aquesta mar serà més difícil i conflictiva.
Només he esmentat un exemple dels molts que podríem trobar al llarg dels més de 20 països de la ribera mediterrània, però aquest article i el seu autor tampoc pretenen llistar i explicar tot allò que passa i perquè passa. Però sí que voldria fer esment del Conveni per a la Protecció de la Mediterrània signat al 1976 a Barcelona on s'acordaren diferents protocols relatius a mesures per prevenir la contaminació i afavorir la cooperació entre els països signants. També s'ha promogut el que s'ha anomenat "Le Plan bleu", un exercici de reflexió sobre el desenvolupament i protecció del medi ambient a la Mediterrània. Aquesta darrera iniciativa ja funciona des de principis dels vuitanta però encara no ha trobat una acció decidida -això vol dir recursos econòmics i actes polítics- per part dels governs dels diferents països.
És cert que finalment no s'ha d'acabar tot només demanant diners, però sí que si volem actuar a la Mediterrània i per la Mediterrània cal fer-ho d'alguna manera. Tot i així el debat s'ha de centrar en qui, com i quan s'ha d'actuar, i per això és imprescindible la concurrència de tots aquells sectors de la societat preocupada i estimulada per dir-hi la seva. En aquest sentit, m'agradaria destacar l'organització de la Conferència Alternativa, promoguda per entitats i col.lectius socials d'arreu de la Mediterrània com també el Fòrum Civil Euromed promogut per l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació (amb el suport del Govern Català) que ambiciona esdevenir el punt de referència de la societat civil mediterrània.
Desitjo que tot això sigui un èxit, però m'agradaria que no oblidéssim que la Mediterrània és una realitat molt i molt diversa, que això no ha de ser una actitud d'aparador ni l'objectiu esdevenir la "primera ciutat" de la Mediterrània pel sol fet de ser-ho. La convivència en aquesta mar dependrà de ben segur de l'actitud i el talant d'aquells que s'hi moguin i sobretot de com ho facin.
19 de novembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada