Fòrum Terrassenc
Sospito que a mes d'un li deu estranyar aquest suggestiu títol. Fins i tot, algú deu pensar que darrera d'aquest enunciat s'amaga alguna lògia de caràcter profètic de la veïna ciutat. També m'imagino que trepitjo terreny relliscós, i fins i tot, m'atreveixo a insinuar que això de parlar de Terrassa a Sabadell pot ser motiu d'atac de feridura per algú... però vaja deixem els cantonalismes de banda i permeteu-me parlar del Fòrum Terrassenc.
Al Fòrum Terrassenc l'acompanya un rellevant i significatiu cognom, el de: "per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge". Aquest espai de debat està sota l'auspici de deu entitats de Terrassa, i pretén esdevenir un grup de reflexió, opinió i pressió al voltant de la importància dels espais naturals dels entorns de Terrassa. El Fòrum resta obert a totes les entitats i persones sensibilitzades per la problemàtica que comporta la progressiva degradació del medi natural terrassenc. Alhora que pretén aportar criteris per a protegir i ordenar els seus valors ecològics, culturals i paisatgístics i fomentar canals de participació ciutadana.
Els ecologistes estem engrescats amb aquesta iniciativa, i d'altres que puguin sorgir arreu de la comarca. El fet que els espais naturals que trobem més enllà dels darrers carrers de la ciutat siguin motiu de debat vol dir que això comença anar bé. Especialment per uns espais naturals -majoritàriament agrícoles i forestals- que a la plana vallesana estan sotmesos a una forta pressió urbanitzadora. En aquest sentit és oportú recordar les prop de 10.000 hectàrees de sòl urbanitzable previstes en el Vallès Occidental.
La primera activitat del Fòrum ha estat organitzar un cicle de tres debats sobre el futur del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i la conservació dels sistemes naturals del Vallès i, el Planejament urbanístic municipal: eines disponibles per a una protecció efectiva del territori. Amb aquestes sessions s'ha encertat en tractar el rol i la problemàtica dels espais naturals de Terrassa en l'àmbit del Parc de Sant Llorenç, amb una visió més comarcal, i finalment amb les eines que es poden utilitzar des de l'Administració local per defensar i ordenar aquestes àrees.
A Catalunya des de l'arribada de la democràcia als Ajuntaments i la recuperació de les institucions d'autogovern s'ha gestionat el territori a través del planejament municipal, el pla de carreteres i poca cosa més. En aquest sentit cal estar atent a les revisions dels Plans Generals d'Ordenació Urbanística i les infraestructures viàries per tal d'evitar que un nou boom urbanístic malmeti definitivament els darrers camps i boscos de la plana.
Ja fa temps que penso que cal reivindicar que Terrassa i Sabadell o Sabadell i Terrassa s'han d'agermanar. Primer de tot seria un fet relatat arreu del país i jubilaria aquest tòpic de l'enfrontament entre els de Terrassa i Sabadell.
Tot i així, no us penseu que es tracti d'un agermanament folklòric i poètic, tot el contrari. La idea seria que l'essència de l'acord fos mantenir un extensa àrea natural entre les dues ciutats, és a dir, el que ara ens separa fos el que en definitiva ens unís. I això vindria avalat per dos arguments de pes, l'un que mantindríem un espai vital per la connexió biològica entre la serralada litoral i prelitoral, i l'altre que gaudiríem d'una àrea natural de la que se'n beneficiarien ambdues ciutats. És clar que aquesta concepció moderna dels agermanaments podria estendre's per la resta de la comarca. I de mica en mica tindríem un munt d'espais naturals que ens unirien i alhora ferien més ecològiques i sostenibles les nostres ciutats.
Ara bé, això també passaria per millorar la connexió viària. I què significaria? Fer el quart cinturó?... No!. La proposta seria reformar l'actual N-150, amb dos carrils per sentit, un carril pel transport col.lectiu (autobús o tramvia) i rectificació del traçat. Però vaja aquest article tampoc pretén donar la solució definitiva, tan sols apuntar l'opció més desitjada.
Voldria acabar amb l'esperança des ser comprès. És a dir, la meva suggerència és que les ciutats tenen quelcom a dir-se i a fer amb tot això del debat territorial i la defensa dels espais naturals. Que l'única opció vàlida serà la col.laboració i la cooperació entre municipis si volem una comarca ecològica i sostenible. Per això, potser cal aquest agermanament o bé altres, però el que no desitjo és que es perpetuï una situació de desídia i incomprensió en un tema on tots hi tenim la nostra a dir-hi. I, més si ens hi juguem la nostra identitat com a comarca.
Sabadell, 18 de desembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
Al Fòrum Terrassenc l'acompanya un rellevant i significatiu cognom, el de: "per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge". Aquest espai de debat està sota l'auspici de deu entitats de Terrassa, i pretén esdevenir un grup de reflexió, opinió i pressió al voltant de la importància dels espais naturals dels entorns de Terrassa. El Fòrum resta obert a totes les entitats i persones sensibilitzades per la problemàtica que comporta la progressiva degradació del medi natural terrassenc. Alhora que pretén aportar criteris per a protegir i ordenar els seus valors ecològics, culturals i paisatgístics i fomentar canals de participació ciutadana.
Els ecologistes estem engrescats amb aquesta iniciativa, i d'altres que puguin sorgir arreu de la comarca. El fet que els espais naturals que trobem més enllà dels darrers carrers de la ciutat siguin motiu de debat vol dir que això comença anar bé. Especialment per uns espais naturals -majoritàriament agrícoles i forestals- que a la plana vallesana estan sotmesos a una forta pressió urbanitzadora. En aquest sentit és oportú recordar les prop de 10.000 hectàrees de sòl urbanitzable previstes en el Vallès Occidental.
La primera activitat del Fòrum ha estat organitzar un cicle de tres debats sobre el futur del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i la conservació dels sistemes naturals del Vallès i, el Planejament urbanístic municipal: eines disponibles per a una protecció efectiva del territori. Amb aquestes sessions s'ha encertat en tractar el rol i la problemàtica dels espais naturals de Terrassa en l'àmbit del Parc de Sant Llorenç, amb una visió més comarcal, i finalment amb les eines que es poden utilitzar des de l'Administració local per defensar i ordenar aquestes àrees.
A Catalunya des de l'arribada de la democràcia als Ajuntaments i la recuperació de les institucions d'autogovern s'ha gestionat el territori a través del planejament municipal, el pla de carreteres i poca cosa més. En aquest sentit cal estar atent a les revisions dels Plans Generals d'Ordenació Urbanística i les infraestructures viàries per tal d'evitar que un nou boom urbanístic malmeti definitivament els darrers camps i boscos de la plana.
Ja fa temps que penso que cal reivindicar que Terrassa i Sabadell o Sabadell i Terrassa s'han d'agermanar. Primer de tot seria un fet relatat arreu del país i jubilaria aquest tòpic de l'enfrontament entre els de Terrassa i Sabadell.
Tot i així, no us penseu que es tracti d'un agermanament folklòric i poètic, tot el contrari. La idea seria que l'essència de l'acord fos mantenir un extensa àrea natural entre les dues ciutats, és a dir, el que ara ens separa fos el que en definitiva ens unís. I això vindria avalat per dos arguments de pes, l'un que mantindríem un espai vital per la connexió biològica entre la serralada litoral i prelitoral, i l'altre que gaudiríem d'una àrea natural de la que se'n beneficiarien ambdues ciutats. És clar que aquesta concepció moderna dels agermanaments podria estendre's per la resta de la comarca. I de mica en mica tindríem un munt d'espais naturals que ens unirien i alhora ferien més ecològiques i sostenibles les nostres ciutats.
Ara bé, això també passaria per millorar la connexió viària. I què significaria? Fer el quart cinturó?... No!. La proposta seria reformar l'actual N-150, amb dos carrils per sentit, un carril pel transport col.lectiu (autobús o tramvia) i rectificació del traçat. Però vaja aquest article tampoc pretén donar la solució definitiva, tan sols apuntar l'opció més desitjada.
Voldria acabar amb l'esperança des ser comprès. És a dir, la meva suggerència és que les ciutats tenen quelcom a dir-se i a fer amb tot això del debat territorial i la defensa dels espais naturals. Que l'única opció vàlida serà la col.laboració i la cooperació entre municipis si volem una comarca ecològica i sostenible. Per això, potser cal aquest agermanament o bé altres, però el que no desitjo és que es perpetuï una situació de desídia i incomprensió en un tema on tots hi tenim la nostra a dir-hi. I, més si ens hi juguem la nostra identitat com a comarca.
Sabadell, 18 de desembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada