diumenge, 3 de desembre de 1995

Verd nadalenc

Ja hem arribat al darrer mes de l'any... i un cop més repetirem, escrupolosament, tots els rituals propis d'aquestes dates ja siguem cristians o laics. Les processons enfilaran Rambla amunt, Passeig avall, Avinguda de Matadepera amunt o Eix Macià avall amb la finalitat d'adorar tot allò que ens exposen i ens inciten a comprar i gaudir durant aquestes festes, ja sabeu que "qui per Nadal res estrena res no val".

No pateixin... no pretenc alliçonar a cap dels lectors d'aquestes ratlles de com han de viure el Nadal. Però si que m'atreveixo a donar uns breus consells, o bé tan sols algunes explicacions sobre tot això del consum i de l'engalanament de Nadal (pessebre, arbre de nadal, etc...).

Comencem doncs, pels arbres de Nadal. Fa anys es volia fer creure que els arbres de Nadal -els que comprem al mercat de Santa Llúcia- després de l'auspici familiar els podíem retornar a la muntanya. L'extensió d'aquesta creença, força arrelada, permetia als comerciants especular amb les virtuts dels arbres amb arrels o bé sense.

Actualment el conreu d'arbres de Nadal ha passat a ser una activitat econòmica força important en determinats indrets del país, especialment en àrees de muntanya. El cas més proper i rellevant és la Fira d'Espinelves on any rere any s'apleguen centenars de persones per triar i comprar els seus arbres de Nadal. L'any passat en l'esmentada fira es varen vendre més de 7.000 exemplars.

Enguany es preveu que de les Guilleries-Montseny surtin prop de 500.000 arbres de Nadal destinats al mercat de compra i venda. Aquestes dades representen quasi el 60% de la producció de l'Estat espanyol. Dades impensables, fa uns anys, en aquestes contrades muntanyoses del país.

Ara bé, aquests arbres han estat cultivats amb l'objectiu de ser útils durant uns pocs dies. Per això, aquests arbres tant per les espècies utilitzades, el mètode de cultiu, el maneig rebut com l'estrès que pateixen a les nostres llars -per exemple excés de temperatures o manca de llum- són espècies gens recomanables d'utilitzar per repoblar, sigui una zona cremada o bé un erm.

Hem de ser conscients que la repoblació de qualsevol àrea natural ha d'estar subjecte a les indicacions dels tècnics i a l'ús d'espècies pròpies del nostre entorn com poden ser l'alzina, el pi blanc, el pi pinassa o bé el pi pinyoner; per citar-ne algunes. En el supòsit que un arbre adquirit al mercat de Santa Llúcia hagi sobreviscut el Nadal penseu que el seu destí només pot ser l'ús en l'enjardinament d'algun espai, però mai com espècie de repoblació forestal. Tot i així, els arbres morts poden triturar-se i utilitzar-se per fer-ne compost. Aquest tractament sens dubte és el millor que podem fer amb els arbres de nadal. Però tampoc ha de representar cap trauma donar-li el mateix destí a aquells arbres que semblen que estan vius però que mai arrelaran del tot.

Permeteu-me que us convidi a pensar que els arbres de Nadal són com les roses de Sant Jordi, esvelts, elegants, emotius i estimats; però el seu valor no resideix en la longevitat de la vida de la planta sinó en el que representen o han representat aquests dies.

En uns altres termes, la tradició d'anar a buscar verd al bosc, especialment molsa, grèvol, galzeran i altres plantes pot representar i ha representat una acció degradadora del nostre entorn, i especialment si no es fa amb cura.

Actualment està prohibit collir el boix grèvol i no és recomanable agafar grans extensions de molsa per la seva important funció de preservació del sòl. També caldria afegir que el galzeran i el grèvol -característics pels seus fruits vermellosos- són bàsics per a l'alimentació de determinades espècies animals, precisament a l'hivern que no abunden els fruits, i per la dispersió i reproducció de la pròpia espècie.

Segurament que els suggestius anuncis d'aquests dies, les seductores avingudes i carrers de la ciutat ens convidaran a comprar i consumir, però siguem conscients que molts dels embolcalls que ens emportarem seran d'un sol ús, que les empolles de vidre cal llençar-les al contenidor, i que els comerços ens plastificaran de bosses. Per això, haurem de procurar de celebrar unes festes nadalenques consumint allò que desitgem però evitant el mal ús o abús dels béns naturals que ens permeten viure i conviure en aquest planeta. Que la fartanera nadalenca no ens faci insensibles al nostre entorn ja sigui natural com humà.

Sabadell, 3 de desembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada