dilluns, 22 de gener de 1996

De Rio a Aalborg

Aquest encapçalament no respon a cap eslògan publicitari de l'estil de "Madrid al cielo", tan pregonat des dels ambients "Mesetaris" a finals dels vuitanta. Però sí que enuncia la relació entre dues ciutats que són ben antagòniques socio-econòmicament parlant però no pas espiritualment.

M'explico, l'estiu de 1992 -aquell on tot semblava possible- es va celebrar a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament on es debateren i s'aprovaren un seguit de documents i compromisos que emanaven de l'Informe Brundtland. El nom fou en honor de la llavors Primera Ministra de Noruega, la qual presidia la Comissió Mundial del medi ambient i el desenvolupament. Aquest organisme era el responsable de la redacció d'un informe base sobre la problemàtica del medi ambient, elaborat a partir de seminaris i documents on participaven experts, científics i societat civil vinculada amb la temàtica ambiental.

Aquest encàrrec de les Nacions Unides hom pot trobar-lo editat per Alianza Editorial amb el títol El Nostre Futur Comú. Malgrat que estem parlant d'una publicació de l'any 1987, la vigència i el contingut evidencien l'actualitat del document, i especialment per aquells que vulguin saber què és tot això del desenvolupament sostenible. A partir d'aquest informe fou quan l'expressió esmentada passà de l'eloqüència dels autors al paradigma de quasi una generació de nou vinguts a l'ecologisme.

Però, ...què volia dir l'Informe Brundtland quan parlava de desenvolupament sostenible?. Doncs bé, la comissió el definia com aquell que garanteix satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les pròpies. Per exemple si urbanitzéssim tota la plana del Vallès -a part de ser un gran error- els nostres fills o néts no tindrien la possibilitat de fer-ho.

Algú podria pensar que deixar de créixer perquè altres ho facin anys més tard no és gaire ecologista. I aquí és on volia venir a parar. La solució potser no és reivindicar un desenvolupament sostenible sinó parlar de la necessitat d'una societat o model de desenvolupament suportable. Però per a què o per a qui?... Molt senzill, per a les persones i pel medi que ens permet viure i progressar. En la mesura que perseverem en mantenir el model de desenvolupament i pretenguem que aquells que no l'hagin assolit ho facin igual que nosaltres, probablement no hi haurà món on poder viure.

Tot i així, no hauríem de menystenir l'encert de postular per un desenvolupament que no hipotequi les accions dels futur, ja que fins fa poc de tot això ni se'n parlava. En aquest sentit potser ens hauríem d'allunyar d'anàlisis massa específiques i acceptar al desenvolupament sostenible com aquell que pretén garantir el progrés sense posar en perill el planeta, i que també permet a altres països desenvolupar-se de forma oposada a com ho hem fet nosaltres.

Rio, en la perspectiva del temps, ha estat un punt d'inflexió pel que fa a l'actitud dels que prenen decisions respecte als temes ambientals. Potser la història de l'ecologisme parlarà d'un abans i un després de Rio, però el que és segur és que l'esforç de la Comissió de la Nacions Unides presidida per la senyora Brundtland ha incidit i ha promogut un corrent d'idees que fins ara no eren gaire vigents, especialment en aquells països que per més que s'anomenin del primer món estan al final de la classificació.

Tanmateix, després de Rio s'han succeït arreu del món conferències i reunions de tot tipus, la que m'agradaria destacar en aquestes línies és la celebrada a Aalborg. En aquesta ciutat danesa el mes de maig de 1994 es va aprovar la carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat per part d'una vuitantena d'autoritats locals. A hores d'ara s'hi han afegit més ciutats que tenen previst celebrar una segona conferència europea de ciutats sostenibles el mes de setembre de 1996 a Lisboa.

En el redactat d'aquesta carta hom hi troba matisos interessants sobre el que abans parlàvem del desenvolupament sostenible i també una adaptació del que deia part de l'Informe Brundtland en l'àmbit de les ciutats. A vegades pensem que la vaguetat i l'obvietat de molts d'aquests documents els fan superflus i fins i tot hi ha qui pensa que innecessaris. Lluny de compartir aquesta opinió, sí que crec que cal saber interpretar-los tant el que representa la seva elaboració com la seva aplicació. I aquí, com alguns ja es deuen imaginar, és on acabaríem després de tot el que he explicat. Doncs bé, la gràcia i la virtut de les ciutats és aplicar moltes de les recomanacions i propostes que fan els informes. Ja sabeu aquella màxima que l'ecologisme ha fet famosa: pensar globalment i actuar localment.

Sabadell, 22 de gener de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada