El bosc més que un club
Sembla ser que a casa nostra les coses són quelcom més del que són, per això el Barça és més que un club i ara el boscos també els toca ser-ho. Desconec els paral·lalismes entre ambdues entitats o comunitats però sembla que aquest és un bon lema per definir la complexitat dels sistemes, ja siguin naturals com socials.
Precisament, "El bosc més que un club" és la versió arbòria del terme que han utilitzat els autors del llibre que s'ha posat a la venda fa poc. Aquest llibre ha estat promogut pel Centre de la Propietat Forestal, òrgan desconcentrat del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i pretén d'una forma didàctica i divertida explicar com funciona un bosc, quins són els problemes que pateix i un munt d'aspectes tècnics, a vegades difícils d'entendre pels no iniciats. El llibre també és complementa amb un recull de dades significatives del món forestal comarca per comarca.
Ara bé, tot parlant d'aquest interessant i oportú llibre permeteu comentar-vos alguns dels tòpics relacionats amb la problemàtica forestal, així com alguna idea sobre la gestió del bosc, ja sigui a la nostra comarca com també extensible a d'altres. L'objectiu no és pas llistar i descriure acadèmicament tot allò que es diu i que cal fer, sinó que amb tres frases, amb tres exemples, la intenció és il·lustrar tot això que parlàvem amb anterioritat.
Comencem doncs amb el comentari "només s'han cremat àrees de matollar i la zona d'arbres afectada ha estat mínima". Aquesta frase la podria haver radiat o escrit qualsevol periodista després de sentir les explicacions tècniques sobre l'impacte d'un incendi qualsevol. La seva comprensió representa que ens tranquil·litzaria atès que només es tracta de matollar
Doncs bé, moltes vegades les superfícies de matollar ho són perquè han estat cremades amb anterioritat. Per tant, si es torna a cremar una superfície forestal presidida per matollar i fenassos, compte! ja que la capacitat de regeneració natural és més difícil i complexa. I alhora és quasi inviable la regeneració natural arbòria perquè no existeixen arbres que puguin haver donat llavors. Resumint: a vegades pot ser més problemàtic un incendi en un espai de brolla i matollar que en una àrea arbrada. És clar que el que sempre és indesitjable és que es cremin els boscos, bé siguin molt o poc arbrats, o només hi hagi una brolla.
Un altre d'aquestes frases "genials" és: "no cal patir, en dos anys això tornarà a ser tot verd". El Vallès occidental durant els darrers vuit anys s'han cremat 4.483 hectàrees de les quals 2.576 eren arbrades i 1.907 sense arbrar, i això representa que el 13'9% de la superfície forestal de la comarca s'ha cremat. La resposta natural a un incendi no és uniforme, és a dir, no tot és recupera per si sol. Abans ja explicàvem les dificultats de les àrees reiteradament cremades per tal de recuperar-se per elles mateixes, i la dificultat que els arbres hi tornin a créixer.
Per tant, és important que el canvi dels negres de les cendres als verds del primers fenassos no sigui el criteri que presideixi l'avaluació de la recuperació de la superfície forestal afectada pels incendis. Per això, fóra recomanable que s'estudiés l'estat de recuperació natural d'aquests indrets i alhora es prenguessin les mesures adequades per tal de recuperar allò que es creies adequat.
La darrera frase és: "els boscos estan bruts". Moltes vegades hom associa sotabosc, matollar, brancatge, a una situació de brutícia essent del tot errònia. Un bosc que és dens i difícil de penetrar, com pot ser el cas de l'alzinar, no està brut sinó que és l'escenificació de la complexitat d'un medi on hi viuen i s'interrelacionen una pila d'espècies que poden ser des de vegetals fins animals.
Un bosc al llarg de la seva evolució pateix transformacions i canvis d'estadis que a vegades es poden veure alterats per la pròpia acció de l'home. Per exemple, quan els carboners explotaven els alzinars, aquests transformaven una comunitat densa, ombrívola i fins i tot impenetrable, en un bosc aclarit i transitable. I això, en cap cas significava que el bosc estava net, només era l'estat d'una comunitat vegetal explotada per uns usos comercials.
Però per acabar, un bosc està brut igual com ho està un carrer, una plaça, o qualsevol lloc, és a dir la brutícia és allò impropi de l'indret i generat per factors externs. Per tant la brutícia del bosc són les llaunes, els vidres, els papers, les bosses de plàstic, etc... I per tant, sí que hi ha boscos bruts com també carrers, places, jardins....Malauradament!.
Sabadell, 1 de gener de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
Precisament, "El bosc més que un club" és la versió arbòria del terme que han utilitzat els autors del llibre que s'ha posat a la venda fa poc. Aquest llibre ha estat promogut pel Centre de la Propietat Forestal, òrgan desconcentrat del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i pretén d'una forma didàctica i divertida explicar com funciona un bosc, quins són els problemes que pateix i un munt d'aspectes tècnics, a vegades difícils d'entendre pels no iniciats. El llibre també és complementa amb un recull de dades significatives del món forestal comarca per comarca.
Ara bé, tot parlant d'aquest interessant i oportú llibre permeteu comentar-vos alguns dels tòpics relacionats amb la problemàtica forestal, així com alguna idea sobre la gestió del bosc, ja sigui a la nostra comarca com també extensible a d'altres. L'objectiu no és pas llistar i descriure acadèmicament tot allò que es diu i que cal fer, sinó que amb tres frases, amb tres exemples, la intenció és il·lustrar tot això que parlàvem amb anterioritat.
Comencem doncs amb el comentari "només s'han cremat àrees de matollar i la zona d'arbres afectada ha estat mínima". Aquesta frase la podria haver radiat o escrit qualsevol periodista després de sentir les explicacions tècniques sobre l'impacte d'un incendi qualsevol. La seva comprensió representa que ens tranquil·litzaria atès que només es tracta de matollar
Doncs bé, moltes vegades les superfícies de matollar ho són perquè han estat cremades amb anterioritat. Per tant, si es torna a cremar una superfície forestal presidida per matollar i fenassos, compte! ja que la capacitat de regeneració natural és més difícil i complexa. I alhora és quasi inviable la regeneració natural arbòria perquè no existeixen arbres que puguin haver donat llavors. Resumint: a vegades pot ser més problemàtic un incendi en un espai de brolla i matollar que en una àrea arbrada. És clar que el que sempre és indesitjable és que es cremin els boscos, bé siguin molt o poc arbrats, o només hi hagi una brolla.
Un altre d'aquestes frases "genials" és: "no cal patir, en dos anys això tornarà a ser tot verd". El Vallès occidental durant els darrers vuit anys s'han cremat 4.483 hectàrees de les quals 2.576 eren arbrades i 1.907 sense arbrar, i això representa que el 13'9% de la superfície forestal de la comarca s'ha cremat. La resposta natural a un incendi no és uniforme, és a dir, no tot és recupera per si sol. Abans ja explicàvem les dificultats de les àrees reiteradament cremades per tal de recuperar-se per elles mateixes, i la dificultat que els arbres hi tornin a créixer.
Per tant, és important que el canvi dels negres de les cendres als verds del primers fenassos no sigui el criteri que presideixi l'avaluació de la recuperació de la superfície forestal afectada pels incendis. Per això, fóra recomanable que s'estudiés l'estat de recuperació natural d'aquests indrets i alhora es prenguessin les mesures adequades per tal de recuperar allò que es creies adequat.
La darrera frase és: "els boscos estan bruts". Moltes vegades hom associa sotabosc, matollar, brancatge, a una situació de brutícia essent del tot errònia. Un bosc que és dens i difícil de penetrar, com pot ser el cas de l'alzinar, no està brut sinó que és l'escenificació de la complexitat d'un medi on hi viuen i s'interrelacionen una pila d'espècies que poden ser des de vegetals fins animals.
Un bosc al llarg de la seva evolució pateix transformacions i canvis d'estadis que a vegades es poden veure alterats per la pròpia acció de l'home. Per exemple, quan els carboners explotaven els alzinars, aquests transformaven una comunitat densa, ombrívola i fins i tot impenetrable, en un bosc aclarit i transitable. I això, en cap cas significava que el bosc estava net, només era l'estat d'una comunitat vegetal explotada per uns usos comercials.
Però per acabar, un bosc està brut igual com ho està un carrer, una plaça, o qualsevol lloc, és a dir la brutícia és allò impropi de l'indret i generat per factors externs. Per tant la brutícia del bosc són les llaunes, els vidres, els papers, les bosses de plàstic, etc... I per tant, sí que hi ha boscos bruts com també carrers, places, jardins....Malauradament!.
Sabadell, 1 de gener de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada