dimarts, 20 de febrer de 1996

I tu no ets ecològic?

Ja fa alguns anys que l'onada ecològica -a voltes penses que ha estat un huracà- percola i fins i tot ha amarat a més d'un que pensava que això de l'ecologia era cosa de peluts, barretinaires i xirucaires.

Aquest xàfec d'idees i aquesta maregassa d'iniciatives ha possibilitat que avui dia això de l'ecologia ja no soni tan estrany, i fins i tot en aquest país un ja pot dir que és ecologista sense por que el confonguin amb vés a saber amb què. Tanmateix aquesta normalitat aparent no està absenta de resistències pretèrites a assumir que el món canvia, i que les idees ecologistes quallen amb més o menys força a la nostra societat.

Un exemple evident és que la resposta ciutadana a determinats missatges ecologistes és més que positiva, ja sigui dipositant les ampolles de vidre al contenidor, militant en entitats ecologistes o bé col.laborant activament amb la recuperació d'algun espai natural degradat.

També és cert que l'augment de sensibilitat i preocupació per la problemàtica ambiental hi ha qui l'ha aprofitat per millorar les seves estratègies de màrqueting per tal d'augmentar les vendes dels seus productes. Fixeu-vos, sinó, com en els darrers anys han proliferat un munt d'eslògans publicitaris on es destaquen les virtuts ecològiques d'una tirallonga de productes, que no sempre han estat certes.

Però el que també ha passat és la mutació de determinades propostes o idees que es postulaven des de l'ecologisme. Si em permeteu un exemple podríem agafar el cas del paper, que de fet va ser dels primers productes de caràcter ecològic que vàrem tenir al nostre abast.

Algú, potser se'n recordarà d'aquells primers paquets de paper reciclat -de tonalitats grises, difícils de trobar als comerços, de baixa qualitat i produïts a partir de paper vell- que arribaven a les nostres terres des de l'Europa desitjada amb vocació de demostrar que era possible consumir productes més respectuosos amb l'entorn. Després ja vàrem passar a optar al consum de paper ecològic, aquell que el seu procés d'elaboració no embruta l'entorn, però que es fa a partir de la fusta. Com que això generava interès -vol dir mercat i diners- llavors passaren a oferir-nos paper lliure de clor, és a dir aquell que per a blanquejar-lo no s'utilitzaven components del clor. I com aquell qui no vol, ara ja podem consumir qualsevol tipus de paper perquè en definitiva és un producte reciclable.

Per tant, les idees, la innovació de l'ecologisme i en definitiva, les propostes que emanen d'aquesta actitud de respecte al medi, es poden veure alterades i -perquè no dir-ho-, manipulades. Aquesta actitud no es encertada i podria atrevir-me a anomenar-la poc ètica. Fer de l'ecologisme un paràmetre més de les estratègies del màrqueting és una frivolitat.

També, i força sovint, s'ha promogut entre nosaltres la figura de l'ecologista total. Aquest personatge normalment respon a una definició de contingut estrident, de naturalesa hippy i d'ideologia poc menys que fonamentalista. Entre els seus promotors hom hi pot trobar-hi de tot: des de plomes senils fins a intel·lectuals carrinclons amb vocació de transcendir i passar a la posteritat com els protectors d'una societat fustigada pel fonamentalisme ecològic.

A vegades la ficció supera la realitat -no patiu, no m'equivocat... ja sé que la frase és al revés- i aquesta és una d'aquelles situacions en què passa. M'explico, davant de qualsevol discussió o bé simple conversa de cafè, relacionada amb això del medi ambient, sempre apareix la figura de l'ecologista total. Aquest representa el defensor de les postures més radicals i fins i tot ridícules; per dir-ho clar, és el calaix de sastre de la conversa, aquell a qui se li poden atribuir totes les estridències o ximpleries que calguin per justificar opinions poc solvents. El més sorprenent és que aquest personatge no existeix, és a dir, no el pots trobar en la vida real, en definitiva una imatge virtual per un debat no menys que improcedent.

L'eclosió d'un incipient moviment ecologista, o millor dit, tot allò que ens aporta l'ecologisme, encara ens és massa novell i inclús ens costa de creure'ns-ho. Aquest desconeixement ens condueix a pensar que hi ha qui representa o bé ostenta tota la veritat i la integritat de l'ecologisme, a l'estil d'un tòtem, al qual és fàcil atribuir-li rols galdosos. I per una altra banda, emergeix algun espavilat pensant-se que tot això, com les modes, només és qüestió de fer arribar la primavera en ple mes de febrer.

Sabadell, 20 de febrer de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada