Els rius, l'aigua i la vida
És cert que el desenvolupament industrial del país sempre ha anat associat a l'existència i explotació de certs béns naturals, entre ells l'aigua. Tanmateix, l'ús abusiu i a vegades el mal ús de l'aigua ha estat la causa de la degradació d'un dels béns més imprescindibles -no pas l'únic- per la vida al planeta.
De fet en el planeta hi trobem aigua per tot arreu, des dels mars més remots i llunyans fins a les nostres cèl·lules, ara bé l'objectiu de l'article d'aquesta setmana és abordar alguns aspectes de la problemàtica de l'ús que hem fet de l'aigua, i especialment de les artèries per on circula part de l'aigua dolça de la terra: els rius.
Al llarg de segles d'història, i en el context vallesà, el rius que ens envolten han tingut un paper determinat tant en la localització de les ciutats com de les indústries, de la mateixa manera que avui en dia podríem afirmar que les carreteres o autopistes són, en part, qui determina la localització o desenvolupament de certs assentaments, tant residencials com industrials. Molt probablement l'existència en la nostra comarca d'un riu de cabal generós, i fins i tot navegable com el riu Ebre, hagués comportat un desenvolupament tan diferent al viscut fins avui dia que pràcticament ni reconeixeríem la comarca.
Actualment els transvasaments, l'explotació dels aqüífers i el desenvolupament de la tecnologia han significat un ús abusiu d'un bé escàs i necessari en una regió, la Mediterrània, de clima calorós i de precipitacions de caràcter estacional (primavera i tardor) i torrencials. Aquest desenvolupament tecnològic i el fet de pensar que l'aigua només serveix per allò que els homes creiem que és necessari (per beure, per la indústria, per regar, etc) ha portat a pensar que el seu ús no té cap altre limit que el de la tecnologia que ens permet disposar d'aigua -vingui d'on vingui-.
Aquesta visió "desarrollista" de pensar que l'aigua un cop arriba al mar no té cap ús ni servei, i per tant podem extreure tota l'aigua del riu que ens calgui perquè en definitiva només va a parar al mar, és una frivolitat. Imaginar que l'acumulació en el subsòl de gran quantitat d'aigua que no utilitzem no serveix per res, obviant la funció reguladora sobre el medi, és una lleugeresa que no podem permetre. I postular que amb la tècnica i la tecnologia no hi haurà problema ambiental que no puguem superar o solucionar, és una irresponsabilitat.
Per aquesta raó, un riu no només se l'ha de mirar des de la perspectiva d'ús sinó també apreciar i valorar les seves funcions ecològiques que té. Des de la de ser l'hàbitat de diversitat d'espècies animals i vegetals, regulador al llarg del seu curs de l'aigua que recull i transporta, fins a garantir el cicle de l'aigua: bàsic per al desenvolupament de moltes activitats associades al medi, bé siguin humanes com d'altres espècies que en depenen.
En aquest sentit, potser cal pensar en una nova visió, i per tant, revalorització de la funció i ús que han de tenir els nostres rius en un futur. Reflexió que no pot defugir de l'actual estat de molts dels nostres cursos fluvials que més aviat semblen clavegueres a cel obert o abocadors incontrolats de runes i deixalles. Els rius han passat de ser espais estratègics per les ciutats d'antany a àrees degradades i marginals de les actuals. Cal pensar però, que en el futur poden tornar-se a convertir en espais d'interès i rellevància ecològica i social. Això, es clar, dependrà de l'interès i voluntat dels qui prenen decisions
Per fer front, amb èxit, algunes de les premisses que ressenyàvem amb anterioritat, cal pensar en canviar algunes coses. Primer de tot transmetre certa cultura ambiental que pivoti sobre aspectes de la funció ecològica dels rius. En aquest sentit, ben aviat podrem visitar a Sabadell l'exposició "Els rius, l'aigua i la vida" produïda per DEPANA. Un altre aspecte, més complex, seria replantejar-se l'actual pla de sanejament que més aviat s'acosta més a un pla d'infraestructures de sanejament per millorar la qualitat de les aigües residuals que a un pla integral de sanejament. Potser aquesta darrera afirmació és excessivament somera, però actualment es constata que les grans depuradores són complexes de gestionar, especialment si la qualitat de les aigües a tractar és excessivament diversa en la seva composició i origen.
Un darrer aspecte seria l'ús social i fins i tot educatiu que pot implicar l'existència d'un riu. De la mateixa manera que la veïna Barcelona ha viscut molts anys d'esquena al mar, també podríem dir que Sabadell viu d'esquena al Ripoll. La virtut d'apropar als ciutadans i ciutadanes al riu passa per fer atractiu el que avui és marginal, però sense menystenir aquells que avui amb més o menys destresa en fan ús.
Sabadell, 29 d'abril de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
De fet en el planeta hi trobem aigua per tot arreu, des dels mars més remots i llunyans fins a les nostres cèl·lules, ara bé l'objectiu de l'article d'aquesta setmana és abordar alguns aspectes de la problemàtica de l'ús que hem fet de l'aigua, i especialment de les artèries per on circula part de l'aigua dolça de la terra: els rius.
Al llarg de segles d'història, i en el context vallesà, el rius que ens envolten han tingut un paper determinat tant en la localització de les ciutats com de les indústries, de la mateixa manera que avui en dia podríem afirmar que les carreteres o autopistes són, en part, qui determina la localització o desenvolupament de certs assentaments, tant residencials com industrials. Molt probablement l'existència en la nostra comarca d'un riu de cabal generós, i fins i tot navegable com el riu Ebre, hagués comportat un desenvolupament tan diferent al viscut fins avui dia que pràcticament ni reconeixeríem la comarca.
Actualment els transvasaments, l'explotació dels aqüífers i el desenvolupament de la tecnologia han significat un ús abusiu d'un bé escàs i necessari en una regió, la Mediterrània, de clima calorós i de precipitacions de caràcter estacional (primavera i tardor) i torrencials. Aquest desenvolupament tecnològic i el fet de pensar que l'aigua només serveix per allò que els homes creiem que és necessari (per beure, per la indústria, per regar, etc) ha portat a pensar que el seu ús no té cap altre limit que el de la tecnologia que ens permet disposar d'aigua -vingui d'on vingui-.
Aquesta visió "desarrollista" de pensar que l'aigua un cop arriba al mar no té cap ús ni servei, i per tant podem extreure tota l'aigua del riu que ens calgui perquè en definitiva només va a parar al mar, és una frivolitat. Imaginar que l'acumulació en el subsòl de gran quantitat d'aigua que no utilitzem no serveix per res, obviant la funció reguladora sobre el medi, és una lleugeresa que no podem permetre. I postular que amb la tècnica i la tecnologia no hi haurà problema ambiental que no puguem superar o solucionar, és una irresponsabilitat.
Per aquesta raó, un riu no només se l'ha de mirar des de la perspectiva d'ús sinó també apreciar i valorar les seves funcions ecològiques que té. Des de la de ser l'hàbitat de diversitat d'espècies animals i vegetals, regulador al llarg del seu curs de l'aigua que recull i transporta, fins a garantir el cicle de l'aigua: bàsic per al desenvolupament de moltes activitats associades al medi, bé siguin humanes com d'altres espècies que en depenen.
En aquest sentit, potser cal pensar en una nova visió, i per tant, revalorització de la funció i ús que han de tenir els nostres rius en un futur. Reflexió que no pot defugir de l'actual estat de molts dels nostres cursos fluvials que més aviat semblen clavegueres a cel obert o abocadors incontrolats de runes i deixalles. Els rius han passat de ser espais estratègics per les ciutats d'antany a àrees degradades i marginals de les actuals. Cal pensar però, que en el futur poden tornar-se a convertir en espais d'interès i rellevància ecològica i social. Això, es clar, dependrà de l'interès i voluntat dels qui prenen decisions
Per fer front, amb èxit, algunes de les premisses que ressenyàvem amb anterioritat, cal pensar en canviar algunes coses. Primer de tot transmetre certa cultura ambiental que pivoti sobre aspectes de la funció ecològica dels rius. En aquest sentit, ben aviat podrem visitar a Sabadell l'exposició "Els rius, l'aigua i la vida" produïda per DEPANA. Un altre aspecte, més complex, seria replantejar-se l'actual pla de sanejament que més aviat s'acosta més a un pla d'infraestructures de sanejament per millorar la qualitat de les aigües residuals que a un pla integral de sanejament. Potser aquesta darrera afirmació és excessivament somera, però actualment es constata que les grans depuradores són complexes de gestionar, especialment si la qualitat de les aigües a tractar és excessivament diversa en la seva composició i origen.
Un darrer aspecte seria l'ús social i fins i tot educatiu que pot implicar l'existència d'un riu. De la mateixa manera que la veïna Barcelona ha viscut molts anys d'esquena al mar, també podríem dir que Sabadell viu d'esquena al Ripoll. La virtut d'apropar als ciutadans i ciutadanes al riu passa per fer atractiu el que avui és marginal, però sense menystenir aquells que avui amb més o menys destresa en fan ús.
Sabadell, 29 d'abril de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada