dilluns, 13 de maig de 1996

Educació ambiental

Ja sé que això de parlar sobre l'educació, i per extensió d'ensenyament és posar-se en camisa d'onze vares, però vaja qui vol peix s'ha de mullar, i per tant si vols opinar t'has d'exposar. Malgrat, és clar, que et puguis equivocar. Ara bé, la proposta d'avui vol versar sobre l'educació ambiental, és a dir d'educació i medi ambient. Ambdues són disciplines prou complexes, i per tant susceptibles d'interpretar-se des d'opinions i posicions diverses.

Aprofitant que tot això del medi ambient està de moda hi ha qui pregona i postula sobre la rellevància de l'educació ambiental. Però el que ens hauríem de preguntar és de quina educació ambiental parlem. La que persegueix com objectiu ensenyar a distingir entre una alzina i un pi? De la importància de dipositar les deixalles en el contenidor que li pertoca? O bé la que aspira a "subvertir uns valors generats el segle passat que no ens serveixen per al segle que arriba"?. Fins ara a tot això s'ha anomenat educació ambiental i fins i tot ja s'imparteixen cursos i post-graus d'especialització.

A voltes, penso que l'eclosió de molts dels conceptes, iniciatives i idees al voltant de l'educació ambiental pequen d'una certa promiscuïtat intel·lectual o bé responen a estratègies més pròpies del màrqueting. Si analitzem d'on prové la importància de fer educació ambiental, de ben segur que entendrem perquè no s'hi val amb això de fer educació ambiental.

Parlem d'educació ambiental perquè existeix un problema ambiental. L'educació s'inscriu en l'estratègia d'ensenyar i instruir a la població amb tot allò que sigui necessari per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat. Aquesta personalitat és la que ens permet desenvolupar o promoure accions que en definitiva modifiquen les pautes establertes. Aplicant amb més o menys encert aquesta premissa, l'educació ambiental és la que pretén evitar o canviar uns comportaments que ens han portat, sovint, a fer un mal ús del nostre medi. És cert que moltes vegades no tothom té la mateixa responsabilitat, però això no ens allibera del fet que cada un de nosaltres hàgim d'assumir el compromís de fer-hi alguna cosa.

Però si continuem desgranant algunes de les coses que anunciava anteriorment, també podem afirmar que durant molts anys la gent ha associat l'educació ambiental amb tan sols la descoberta del medi, especialment el medi natural. Aquest fet ha estat presidit per l'elaboració dels primers itineraris de natura i escoles de natura al nostre país al voltant dels setanta. Tot i així, aquest era un primer pas per a transmetre uns coneixements força pretèrits entre una població bàsicament urbana, més acostumada a l'arbrat de les places i carrers, a les bosquines i alzinars del nostre país. Apropar el coneixement, i més tard la interpretació, de medi natural ha estat clau per apropar un sector de la població a la idea de conservar i preservar molts dels espais naturals que ens envolten.

Més tard, han estat els residus, l'ús de l'energia, i molts altres temes els que han il·lustrat moltes de les iniciatives promogudes en el camp de l'educació ambiental. Amb tot, no hem d'oblidar que l'educació ambiental està lligada a quelcom més que la promoció de l'aprenentatge de certs aspectes que inclús poden ser més propis de les ciències naturals i del civisme, que no pas de l'educació ambiental.

Aquest quelcom més, és la part substancial que li dóna contingut a l'educació ambiental. És aquella on es descobreix el contingut i el compromís de l'educació ambiental per una millora del nostre medi i un canvi important de les nostres actituds. Per aquests motius a vegades el contingut transmès per l'educació, sigui o no ambiental, no és neutre.

Per il·lustrar les darreres afirmacions em valdré d'un exemple de campanya d'educació ambiental o de sensibilització ambiental. Em refereixo a la campanya institucional promoguda per la Generalitat, durant les festes de Nadal -ja fa dies, però segur que us recordeu-, amb l'objectiu que aboquem en els contenidors els embolcalls, cartrons i envasos de les fartaneres nadalenques. Doncs bé el missatge era clar "consumeix el que vulguis que ja ho reciclarem".

Aquesta proposta institucional només posa l'accent en una acció ambiental, de totes les possibles, la de reciclar, però obviant-ne una de bàsica i prèvia la de reduir.

Sabadell, 13 de maig de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada