dilluns, 27 de maig de 1996

La metròpoli verda

Des de fa mesos que per les taules dels despatxos -sobretot en aquells on es prenen decisions- corren exemplars del Pla Territorial Metropolità de Barcelona que durant aquests anys hi ha estat treballant l'enginyer Albert Serratosa. Aquest Pla, pretén pautar aquelles actuacions que s'han de realitzar sobre el territori per tal de garantir l'ordenació territorial de les comarques del voltant de Barcelona. En concret de les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.

El Pla emana de les directrius que el seu dia va fixar la Llei d'Ordenació del Territori cap allà els principis del vuitanta. L'objectiu dels Plans Territorials és precisament ordenar en un espai concret la multitud de variables i infraestructures que incideixen sobre el territori. Molt diferents dels Plans Sectorials, que es limiten a aspectes o problemàtiques concretes en l'àmbit de tot el país. Segurament que molts de vosaltres ja en coneixereu molts d'aquests plans sectorials; són el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), el Pla de Carreteres o bé el Pla de Sanejament, per citar-ne tres que tenen molt a veure amb el medi ambient.

Ara bé, també és cert que el Pla tampoc és una proposta detallada de cada una de les actuacions que es recullen. És a dir, no és un pla al detall, per exemple les carreteres són rectes sobre el paper i les ciutats son figures rectangulars. Si bé la disposició lineal i rectangular simplifica les accions, alhora les desdibuixa, proporcionant-nos molt poca informació del que vertaderament pot significar aquest Pla Territorial -per cert, en el seu dia anomenat de la Regió I- .

Sense la voluntat de detallar-vos què pot significar l'aplicació del pla, ja que encara no disposo de la informació suficient, sí que puc avançar-vos que la construcció del quart cinturó, l'ocupació de Gallecs o bé la urbanització de molts espais naturals de la plana són fàcils de detectar entre les propostes que ha avançat la premsa, o bé el propi Serratosa en alguna de les seves aferrissades i incombustibles exposicions en públic.

No seria just continuar la meva exposició si no reconegués l'encert que significa l'existència del Pla. És a dir, es pot discrepar del contingut, i així ho faré, però ens hem de congratular de la seva aparició, ja que el que no podem permetre és més accions territorials sense debatre i acordar quin territori volem.. El que sí em desencisaria és que el Pla només fos una manera d'ordenar una ocupació indiscriminada, en aquest cas de la plana del Vallès.

Si em permeteu, deixeu-me que us destaqui alguna de les xifres que aquests dies s'han publicat. Més concretament em refereixo al fet que s'esmenta que es preserva de la urbanització el 75% del territori de l'àmbit del Pla Metropolità. Doncs bé, quan es calcula aquesta xifra es té en compte la superfície total de l'àrea, incloent-hi els parcs naturals i aquells terrenys de més del 20% de pendent, que pel sol fet de la seva condició jurídica i orogràfica es fa difícil que s'urbanitzin. En aquest sentit seria més interessant saber quines de les zones fàcilment urbanitzables -i que avui dia són espais naturals- es preservaran per expressa voluntat dels planificadors. Tot planejament territorial que no incorpori la preservació i conservació dels espais naturals de les perifèries de les ciutats, especialment del Vallès, no té valor ni sentit.

Sinó, fixeu-vos en les següents dades. Segons la Generalitat, en concret del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el sòl urbà del Vallès Occidental és de 10.583 hectàrees i el sòl urbanitzable (programat i no programat) és de 9.438 hectàrees. Atès que l'actual Pla no proposa decididament modificar la qualificació de sòl urbanitzables, el sol fet d'executar el que ja està previst, probablement en un curt període de temps, podria fer que es dupliqués l'actual trama urbana de la comarca. Imagineu-vos què pot significar des d'una perspectiva ambientalista i social l'impacte d'aquesta ocupació del territori.

Com molt bé pretén el Pla -i personalment hi coincideixo- no és qüestió de discutir el pam quadrat de cada marge, però cal revisar certes premisses. I en aquest sentit el Vallès ha de ser conscient que si vol continuar sent una comarca de forta personalitat territorial ha de lluitar per mantenir molts dels espais lliures que avui encara romanen, no només per la importància ecològica i social, sinó perquè també és el que ens identifica i ens diferencia d'altres realitats urbanes. El debat no està en si hem de créixer o no, sinó senzillament com fer-ho i fins a on..

Sabadell, 27 de maig de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada