A cop de pedal
Hi ha qui diu que les bicicletes només són per l’estiu, malgrat molts creiem que són per tot l’any, plogui o nevi. Lluny d’imposar o suggerir cap eslògan publicitari, el que és interessant de palesar és que les bicicletes s’han revelat en el darrers anys com un mitjà, útil i ràpid, per desplaçar-se per la ciutat. Ho corroborà una cursa comparativa realitzada entre mitjans de transport (cotxe, a peu, en bicicleta o en autobús) on la bicicleta es mostrà com el mitjà més ràpid pràcticament en tots els itineraris que es van realitzar.
També és cert, que els darrers anys hem pogut veure un augment significatiu del nombre de bicicletes i ciclistes que volten per la ciutat. Aquesta proliferació de ciclistes urbans ve presidida per diversos factors. Primer de tot l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport ja no s’associa a gent amb poc recursos econòmics, i per tant de “poc profit”. Al llarg dels anys setanta i vuitanta en determinats sectors socials es deia: “mira aquell... Va en bici perquè no es pot comprar una moto”. Ara fins i tot hi ha bicicletes més cares que determinades motos.
Un altre factor, sens dubte, és l’ambiental, ja que les bicis no contaminen i a més a més és una forma de fer esport. Cal recordar que avui dia ser ecologista o defensar el medi ambient és un valor a l’alça. Potser fa uns anys anar en bici per la ciutat s’identificava amb algú poc menys que defensor d’una societat arcaica i neorural, però avui dia és poca la gent a qui li agradi passar per un insensible o un irresponsable amb els problemes ambientals del planeta.
Tot i que el fenomen de la bicicleta a casa nostra és més que centenari, l’autèntica eclosió ha succeït recentment amb aquests nous ciclistes urbans. Uns altres dels factors que hi han contribuït han estat per una banda, la promoció de la bicicleta que ha significat la retransmissió de les etapes de les curses ciclistes i per l’altra, la nova moda de les bicicletes de muntanya. Si a tot això hi afegim el que hem comentat anteriorment trobarem una possible explicació del perquè ha augmentat en pocs anys la gent que es desplaça amb bicicleta per la ciutat.
Malgrat tot, molts ens podem preguntar si la ciutat està preparada per acollir aquesta nova forma de moure-s’hi. I fins i tot, si és capaç d’adaptar-se a les normes i conductes que requereix el trànsit de les bicicletes.Tanmateix, com que la ciutat no podrà respondre potser entre tots l’haurem d’ajudar a explicar-se.
Primer de tot fixeu-vos amb els famosos carrils-bici. L’existència d’aquestes infraestructures faciliten la seguretat i la prioritat de la bicicleta pels carrers de la ciutat. Però aquests mateixos carrers, quan es van fer, no fou pensant en les bicicletes. Alguns, com els del centre, estaven pensats per les carretes, ni tan sols pels cotxes. Aquests dèficits, alguns difícils de resoldre, cal solventar-los amb la priorització de la bicicleta en determinats carrers i amb el disseny d’una xarxa de vies o carrers on la bicicleta pugui circular-hi amb seguretat, bé pels carrils existents o pel carrer; és clar que amb una acurada i generosa senyalització.
De la mateixa manera que l’existència d’aparcaments de bicicletes i la possibilitat de dur-la amb altres mitjans de transport, com és el cas del tren, són mesures que ajuden a fomentar l’ús de la bicicleta, disposar d’un eficaç sistema que garanteixi el seu ús per la ciutat i fora d’ella és la millor estratègia per garantir l’augment d’usuaris d’aquest mitjà. Poden semblar actuacions evidents però alhora són de reconeguda eficàcia. Ja se sap que en la mesura que existeixin les infraestructures també es fomenta el seu ús. .
En aquest sentit, no només es tracta de promoure carrils-bici, sinó també de persuadir als ciutadans del valor, l’interès i els avantatges que representa utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport. Ara bé, aquesta tasca no pot obviar que la majoria dels ciutadans utilitzen el transport individual i motoritzat per desplaçar-se. I en aquest sentit, també cal explicar a aquells que utilitzen aquest mitjà que cal ser prudents i respectar aquells ciutadans que van en bicicleta. De la mateixa manera que els ciclistes han de respectar les senyalitzacions de trànsit i els espais que utilitzen els vianants. La virtut per a la millora de la qualitat de vida de les ciutats és el respecte entre els qui hi viuen, i en aquest cas, entre els diferents mitjans de transport que els ciutadans utilitzen.
De ben segur que la recent visita de centenars de ciclistes d’arreu de l’Estat espanyol a Sabadell ha estat una bona ocasió per tal de reivindicar, una vegada més, la necessitat de promoure l’ús de la bicicleta. Com també ho seran les diferents iniciatives que l’Ajuntament, les entitats i comerciants tenen previst impulsar des del Protocol de la bicicleta. Esperem que el futur superi un present massa incipient.
Sabadell, 22 de juliol de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
També és cert, que els darrers anys hem pogut veure un augment significatiu del nombre de bicicletes i ciclistes que volten per la ciutat. Aquesta proliferació de ciclistes urbans ve presidida per diversos factors. Primer de tot l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport ja no s’associa a gent amb poc recursos econòmics, i per tant de “poc profit”. Al llarg dels anys setanta i vuitanta en determinats sectors socials es deia: “mira aquell... Va en bici perquè no es pot comprar una moto”. Ara fins i tot hi ha bicicletes més cares que determinades motos.
Un altre factor, sens dubte, és l’ambiental, ja que les bicis no contaminen i a més a més és una forma de fer esport. Cal recordar que avui dia ser ecologista o defensar el medi ambient és un valor a l’alça. Potser fa uns anys anar en bici per la ciutat s’identificava amb algú poc menys que defensor d’una societat arcaica i neorural, però avui dia és poca la gent a qui li agradi passar per un insensible o un irresponsable amb els problemes ambientals del planeta.
Tot i que el fenomen de la bicicleta a casa nostra és més que centenari, l’autèntica eclosió ha succeït recentment amb aquests nous ciclistes urbans. Uns altres dels factors que hi han contribuït han estat per una banda, la promoció de la bicicleta que ha significat la retransmissió de les etapes de les curses ciclistes i per l’altra, la nova moda de les bicicletes de muntanya. Si a tot això hi afegim el que hem comentat anteriorment trobarem una possible explicació del perquè ha augmentat en pocs anys la gent que es desplaça amb bicicleta per la ciutat.
Malgrat tot, molts ens podem preguntar si la ciutat està preparada per acollir aquesta nova forma de moure-s’hi. I fins i tot, si és capaç d’adaptar-se a les normes i conductes que requereix el trànsit de les bicicletes.Tanmateix, com que la ciutat no podrà respondre potser entre tots l’haurem d’ajudar a explicar-se.
Primer de tot fixeu-vos amb els famosos carrils-bici. L’existència d’aquestes infraestructures faciliten la seguretat i la prioritat de la bicicleta pels carrers de la ciutat. Però aquests mateixos carrers, quan es van fer, no fou pensant en les bicicletes. Alguns, com els del centre, estaven pensats per les carretes, ni tan sols pels cotxes. Aquests dèficits, alguns difícils de resoldre, cal solventar-los amb la priorització de la bicicleta en determinats carrers i amb el disseny d’una xarxa de vies o carrers on la bicicleta pugui circular-hi amb seguretat, bé pels carrils existents o pel carrer; és clar que amb una acurada i generosa senyalització.
De la mateixa manera que l’existència d’aparcaments de bicicletes i la possibilitat de dur-la amb altres mitjans de transport, com és el cas del tren, són mesures que ajuden a fomentar l’ús de la bicicleta, disposar d’un eficaç sistema que garanteixi el seu ús per la ciutat i fora d’ella és la millor estratègia per garantir l’augment d’usuaris d’aquest mitjà. Poden semblar actuacions evidents però alhora són de reconeguda eficàcia. Ja se sap que en la mesura que existeixin les infraestructures també es fomenta el seu ús. .
En aquest sentit, no només es tracta de promoure carrils-bici, sinó també de persuadir als ciutadans del valor, l’interès i els avantatges que representa utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport. Ara bé, aquesta tasca no pot obviar que la majoria dels ciutadans utilitzen el transport individual i motoritzat per desplaçar-se. I en aquest sentit, també cal explicar a aquells que utilitzen aquest mitjà que cal ser prudents i respectar aquells ciutadans que van en bicicleta. De la mateixa manera que els ciclistes han de respectar les senyalitzacions de trànsit i els espais que utilitzen els vianants. La virtut per a la millora de la qualitat de vida de les ciutats és el respecte entre els qui hi viuen, i en aquest cas, entre els diferents mitjans de transport que els ciutadans utilitzen.
De ben segur que la recent visita de centenars de ciclistes d’arreu de l’Estat espanyol a Sabadell ha estat una bona ocasió per tal de reivindicar, una vegada més, la necessitat de promoure l’ús de la bicicleta. Com també ho seran les diferents iniciatives que l’Ajuntament, les entitats i comerciants tenen previst impulsar des del Protocol de la bicicleta. Esperem que el futur superi un present massa incipient.
Sabadell, 22 de juliol de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada