dimarts, 24 de setembre de 1996

Ple fins a vessar

Les coses encara que siguin bones quan s'omplen i es vessen poden esdevenir desagradables, llefiscoses i fins i tot indesitjables. Tanmateix, abocar qualsevol substància, líquida, sòlida o gasosa no té perquè ser sempre desagradable i menys quan aquesta pot ser exquisida. I si no com s'explica, per exemple, l'afició de determinades damissel.les d'antany de banyar-se amb llet? Però, quan el que es vessa és un abocador de deixalles urbanes segur que no és cap exquisidesa; tot el contrari, és un desastre.

A casa nostra portem les nostres deixalles a l'abocador de Coll Cardús, on aquests dies han compartit espai, sembla ser, amb restes de bestiar no gaire catòlic (si em permeteu aquesta expressió col.loquial). Doncs bé, el fet d'apilonar les deixalles en un indret determinat, en cap cas, és sinònim d'un tractament encertat i òptim. Però ha estat l'opció que molts municipis han pres des de fa una pila d'anys. Per bé que el que ha variat, al llarg d'aquest temps, ha estat la quantitat i qualitat d'aquestes deixalles. Ambdós factors han estat claus en la remodelació, ampliació, i fins i tot construcció de nous abocadors, sense oblidar-se de les plantes d'incineració.

No seria just sentenciar que el que s'ha fet aquests anys només han estat abocadors i incineradores ja que, des de l'Administració, s'ha fet un esforç per a començar a aplicar polítiques decidides de promoció del reciclatge, i en menor mesura, de la reducció i reutilització. La manera més gràfica d'evidenciar-ho són els reguitzells de contenidors que podem trobar a qualsevol indret de la ciutat. Darrerament algun ajuntament de les terres gironines està pensant fins i tot en soterrar-los per tal d'evitar que esdevinguin una molèstia pels ciutadans.

Però aquestes mesures no han assolit l'èxit desitjat que és aturar l'augment de les tones de deixalles que al final del dia van a parar a l'abocador. Molt probablement el fet de no aplicar-se amb més rigor mesures per a la reducció de les deixalles pot ser una causa. També és cert que la política i legislació de reducció d'embalatges ha estat somera i poc exigent amb determinats sectors industrials responsables de la producció de deixalles supèrflues i poc necessàries.

Davant d'aquest escenari tenim diverses opcions. Una és esperar que els abocadors vessin o bé s'escorrin muntanya avall, tal com està passant aquests dies a O Portiño (Galícia) on, ben a prop del mar, un abocador de residus està a punt de retornar a la ciutadania milers de tones de deixalles. Aquesta opció ja s'ha comprovat que no és gaire encertada i sobretot, poc desitjada, especialment pels qui hi viuen a prop.

Una altra opció és construir més abocadors arreu del país. Amb tot, un major nombre d'abocadors l'únic que ens permetrà serà evitar, en part, certs abocaments incontrolats, però no afrontarem el problema bàsic que és disminuir les tones de deixalles que produïm. L'existència de determinades infraestructures de tractament de deixalles, com els abocadors i les incineradores, ens inhibeixen d'aplicar altres mesures més ecològiques com són la reducció, reutilització o reciclatge de les deixalles.

També hi ha qui parla de la valorització de les deixalles, entenent-ho com tot allò que hom pot extreure de la brossa. Dins d'aquest concepte hi conviuen pràctiques com la incineració amb l'obtenció d'energia elèctrica, fins a l'elaboració de subproductes o matèries primeres útils per a determinats processos productius. En aquest sentit, cal filar més prim per afirmar si són o no correctes algunes de les pràctiques que es postulen. Per exemple, en el cas de la incineració de deixalles amb l'objectiu d'obtenir energia elèctrica. Hi ha qui defensa que és més ecològic, quan molt probablement amb aquest procés podem emetre a l'atmosfera substàncies tòxiques i, per altra banda, de les deixalles tan sols aprofitem el seu poder calorífic per combustió, quan un tractament distint, com ja els esmentats reutilització i reciclatge, ens permetrien un major benefici.

Tanmateix no existeixen solucions màgiques, però sí que cal tenir actituds fermes per afrontar un problema que molts ciutadans no perceben. Hi ha qui s'imagina que les deixalles que es dipositen en els contenidors desapareixen com si res. Però la realitat és una altra, i en aquest sentit cal apel.lar a aquells qui tenen responsabilitats en la gestió de les deixalles perquè llur política estigui presidida per la reducció més que per qualsevol altra estratègia, ja que dels abocadors, incineradores i contenidors ja existeixen prou promotors.

Sabadell, 24 de setembre de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada