diumenge, 27 d’octubre de 1996

Màrqueting ecològic

Els que tenen estudis i adoctrinen sobre el màrqueting arriben a diferenciar i a precisar extrems insospitats per a qualsevol ciutadà amb vocació de saber una mica més cada dia. Per exemple, no és el mateix el màrqueting que el marqueting. Mentre un defineix un concepte més global, més ideològic, d'un procés d'elaboració, difusió i venda d'un producte qualsevol -des d'un pot de detergent fins a l'ideari polític d'un partit- l'altre, el marqueting, tan sols resumeix les eines o estris que s'utilitzen per tal d'assolir els objectius marcats en una estratègia de màrqueting.

Ara bé, la cultura popular no fila tan prim i per tant, acostumem a batejar tot allò que ens sona a propaganda, vendre el producte o publicitat, com a màrqueting. Aquest anglicisme tan freqüent, moltes vegades no està absent de polèmica ja que sovint no tot és vàlid per assolir determinats objectius, i menys quan aquests són de caràcter social o polític.

Però el que no s'ha de confondre és el màrqueting amb la comunicació. Molts atorguem al màrqueting rang de fe premoderna capaç de resoldre qualsevol problema i dotat per assolir fites del tot inimaginables. El que en determinats camps de la indústria i del comerç ha estat un èxit no implica que sigui vàlid en qualsevol àmbit de la nostra complexa societat. Hi ha molts que han volgut substituir la comunicació de la informació amb complexos plans de màrqueting d'alt cost econòmic. I en aquest cas podríem fer una petita però significativa llista d'actuacions o idees que en el camp de l'ambientalisme han estat objecte d'un procés de màrqueting.

Però que no se m'entengui com un detractor del màrqueting ni em confonguin amb un justicier capaç d'assenyalar que és bo o el que és pecat. Tanmateix, permeteu-me d'expressar el temor que em susciten determinades campanyes de màrqueting ecològic promogudes per les empreses, i fins i tot per l'Administració, passant per alguna organització no governamental despistada.

Tal temor rau en saber que el que més compta no és el contingut del missatge sinó com aquest es pot aigualir per tal que arribi al màxim de gent (sempre, és clar, hi ha qui suposa que no tothom està dotat per entendre-ho tot). Per exemple, el missatge d'alguns reclams és que els productes són ecològics només perquè estan pintats de color verd. Si analitzéssim tal afirmació arribaríem a la conclusió que o bé la gent és capaç de pensar que el color fa la cosa, o hi ha qui l'interessa que determinades idees siguin només someres, de façana; en poques paraules, que només es tracta de canviar el color.

D'altra banda, tanta superficialitat es deu a la manca d'una certa cultura ambiental que permet que determinats bruixots del màrqueting es moguin com peixos a l'aigua. Per aquest motiu cal que l'Administració, és a dir el govern de la col.lectivitat i per la col.lectivitat, actuï decididament. I per fer-ho cal que afronti dos reptes: l'un evitar la promoció de determinats missatges o productes poc menys que fraudulents, i l'altre liderar un canvi de les estratègies de comunicació encara massa pendents del màrqueting i poc atentes a la informació.

L'èxit de qualsevol política, sigui ambiental o de qualsevol altre disciplina, rau en la complicitat i cooperació de la societat, i en aquest sentit és on hem d'aprofundir per tal d'aplicar una encara embrionària política ambiental en el nostre país. Per exemple, com podem ser conscients de l'estat dels nostres rius si no existeix un registre públic i consultable de les declaracions de residus de les empreses autoritzades (o no autoritzades) a abocar a les lleres del rius. Accedir a aquesta informació és tan rellevant com saber quantes depuradores existeixen al nostre país i quin esforç ha significat per l'Administració construir-les

La primera vegada que es va presentar la traducció al català de "L'Estat del Món" (informe anual del prestigiós Institut de Ciències Ambientals World Watch Institute), un dels seus autors ens explicava als assistents que als Estats Units existeix un rànquing de les empreses més contaminants del país, i aquest es pot consultar accedint-hi des de qualsevol terminal d'ordinador. Fins i tot, les empreses promouen actuacions i competeixen entre les dels sectors afins per tal de baixar posicions en el rànquing.

És clar que la societat catalana no és l'americana, però determinats costums, i inclús principis, poden ser importables amb certa facilitat. Per aquest motiu ho hem de fer amb aquells que més ens poden aportar per construir una societat que sigui responsable de l'ús que fa del seu entorn.

Sabadell, 27 d'octubre de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada