dilluns, 7 d’octubre de 1996

Via Verda

La via verda no és pas cap nova línia del metro del Vallès, ni cap constel·lació galàctica; és tan sols el nom -potser millor la idea- amb que la gent del Fòrum Terrassenc per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge ha batejat als camps i bosquines que hom pot trobar entre l'eix que configuren Cerdanyola-Badia del Vallès-Barberà del Vallès-Sant Quirze-Sabadell-Castellar i Matadepera-Terrassa-Rubí-Sant Cugat. Molt probablement els municipis on es concentra més activitat i població del Vallès.

La idea de via verda té els seu orígens en la literatura i política ambiental que s'ha aplicat en els darrers anys als Estats Units. El concepte de via verda és prou ampli com per definir-lo amb exactitud i precisió. No tenen en cap cas una categorització com poden tenir, per exemple les infraestructures lineals com les carreteres (carretera, autopista, autovia, ...). És a dir, la idea de via verda és aquell conjunt d'hàbitats i paratges naturals que permeten connectar ecosistemes diversos i diferents al llarg d'un territori. El seu objectiu -si em permeteu ser planer- és garantir en determinats espais la mobilitat de les espècies vegetals i animals entre territoris. També hi ha qui postula que són uns espais naturals que permeten un ús social amb contacte amb la natura.

És clar que les dimensions i la realitat territorial dels Estats de la costa est americana no s'assembla en res amb la realitat més propera que configuren els municipis del Vallès. Ara bé, la virtut de les idees és entendre-les i expressar-les en el territori i en la manera que són pròpies de cada indret. És evident que de la mateixa manera que no renunciarem a determinats avenços de la tecnologia pel sol fet d'estar concebuda i provada en terres foranies i allunyades, tampoc seria lògic menystenir o arraconar aquelles propostes que en un territori com el nostre són un encert.

La versió vallesana dels Green ways americans és la de connectar dos espais protegits emblemàtics de la nostra comarca com són Sant Llorenç del Munt i Collserola. Aquesta connexió amb una via verda ve validada per diferents criteris com poden ser els de la diversitat biològica, la qualitat ambiental, l'ús social dels rodals, la gestió del territori basada amb el manteniment d'un estructura agrària, la d'espais tampó tant per les ciutats com pels espais naturals protegits, com molts d'altres que podríem enumerar i aprofundir-hi. Però en tot cas, deixem-ho per altres tribunes i oradors més doctes.

Tot i així, la idea d'una via o d'un connector no és cap garantia de tot el que hem enumerat amb anterioritat, ja que la idea de connectar es sustenta, si el que fa de connector, és a dir aquest espai de la plana del Vallès que abans hem esmentat, és capaç de mantenir o millorar la seva actual estructura natural. Perquè això sigui així, cal garantir que els municipis implicats prenguin una opció en defensa d'aquesta àrea, ja que el futur que li espera no es pas gaire afalagador.

Si fem un petit repàs podrem comprovar com l'ampliació del Parc Tecnològic de Cerdanyola i la ubicació de la futura estació del tren d'alta velocitat pràcticament convertiria en urbanitzat una de les àrees agrícoles més extenses que queden entre Cerdanyola i Sant Cugat, i que alhora es força estratègica pel parc de Collserola. Si continuem més al nord podem comprovar com l'error de construir la vila universitària als terrenys de la UAB -el lloc més encertat ecològica i socialment hauria estat Cerdanyola- contribueix a ocupar més territori en un indret on ens falten espais naturals.

Un altre de les gran àrees és l'antiga mancomunitat Sabadell-Terrassa on s'hi preveia construir una ciutat de l'estil de Badia de Vallès, ara bé amb un nom força peculiar el de "Sabatasa". Aquest espai és contemplat, com molts d'altres, com una gran àrea de serveis supramunicipals presidida per una hipotètica i flamant estació de ferrocarril, i molts més artefactes (carreteres, centres direccionals, etc..) que els redactors del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) estan dibuixant en aquest paratges únics de Torrebonica, Plans de Can Bon Vilar, Ca n'Argelaguet i molts d'altres.

En la part central podem localitzar espais forestals com serra Galliners o municipis com Sant Quirze o l'aspirant Bellaterra on predomina l'ocupació difusa del territori. Esperem que la prevista revisió del Pla General d'Ordenació Municipal no consolidi més creixement en aquesta àrea forestal.

Sense voler-me estendre més voldria acabar aquestes línies, una vegada més, defensant que idees com la via verda esdevinguin universals en el nostre petit territori de la plana del Vallès, que no sigui una altra bona idea que tothom aplaudeix però que ningú se la creu. Alcaldes no perdin la fe en les idees!.

Sabadell, 7 d'octubre de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada