dimecres, 10 de juny de 1998

Aturem el Quart Cinturó


(publicat al Diari de Sabadell)

Aquest mes de maig, i el que portem de juny, el projecte del Quart Cinturó ha estat d'actualitat en l'àmbit de la comarca i fins i tot a través del mitjans de comunicació d'abast nacional. D'altra banda és lògic, si tenim en compte els diferents arguments que s'han donat a conèixer aquestes setmanes, per part dels que s'hi oposen.

Personalment, el que més m'ha sorprès ha estat les dades falses que han utilitzat els promotors de l'autovia per a justificar-la. No cal dir, que les primeres dades del flux de trànsit del tram Abrera-Terrassa, de l'ordre de 67.000 vehicles/dia, a priori resulten poc creïbles, atès els fluxos actuals entre Terrassa i els municipis del nord del Baix Llobregat (Abrera, Olesa de Montserrat  i Esparreguera).

L'estudi informatiu del projecte del Quart Cinturó utilitza un model viari, per justificar la construcció d'aquesta autopista, que presenta uns defectes de base i preveu uns cabals circulatoris més que sobredimensionats. A banda del greu i irreversible impacte ambiental.

En primer lloc, la xarxa viària que es diu estudiar ignora completament l'existència de la carretera BP-1503, de Terrassa a Sant Cugat. Actualment és una carretera que assoleix els 23.000 vehicles d'"Intensitat Mitjana Diària" (IMD) per a determinats trams (i els 30.000 al nucli de Rubí) i que supera de llarg l'ús de l'autopista de peatge paral·lela, l'E-9 (IMD 8.500). La major part del trànsit pesat tampoc no circula per l'autopista. S'han oblidat, doncs, una peça clau del territori.

En segon lloc, el volum de trànsit previst per l'any 2000 per l'estudi de trànsit del tram del Quart Cinturó Abrera-Terrassa un cop fos construït seria de 67.398 vehicles/dia (entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls). Naturalment, per estimar aquesta intensitat de trànsit l'estudi també preveu com funcionarà el conjunt de la xarxa viària. En aquest sentit s'ha pogut comprovar, detalladament, el gran error que realitza el model utilitzat a l'hora d'assignar els trànsits que portarien aquestes vies.

Lògicament, hom pensa que els enormes volums de trànsit previstos per al futur Quart Cinturó haurien de significar una notable disminució del trànsit en altres vies properes, però el resultat és que es proposa un augment generalitzat del flux de vehicles a nivells completament increïbles.

La mateixa carretera C-243, de Martorell a Terrassa, es diu que arribarà a l'any 2000 als 42.071 vehicles al dia, quan en la realitat està estabilitzada des de fa més d'una dècada al voltant dels 9.000 vehicles. És a dir, tot i fer-se el Quart Cinturó, aquesta carretera quasi paral.lela guanyaria, suposadament, trànsit en un 342% d'aquí a dos anys en comptes de perdre'n!. És una dada difícil d'admetre i per ella sola desqualifica completament tot els resultats del model ja que assigna un comportament d'autopista a una carretera local.

Però la carretera C-243 Terrassa-Martorell no és un cas aïllat sinó un error d'estimació generalitzat. Per a comprovar-ho presentem a continuació l'increment del trànsit només en 4 anys, del 1996 al 2000, que preveu el model de trànsit utilitzat per justificar el Quart Cinturó en algunes carreteres i autopistes del Vallès. L'autopista E-9, creix en el tram Terrassa-Rubí un 333%; la mateixa E-9 en el tram  Rubí-Sant Cugat creix un 855%; l'autopista A-7, tronc central que seguiria essent de peatge creix en un 410%; fins i tot, la carretera B-122, en el tram Terrassa-Rellinars creix en un 460%. Aquest increment és totalment irrealista, i a més fins i tot, entra en contradicció amb el que preveu el propi estudi pel període 2000-2010 on el creixement anual oscil·laria entre el 1.7% i el 2.1%.Totes aquestes xifres projectades són per a l'any 2.000, per a quan el Quart Cinturó s'acabés de posar en marxa, no pas per a una dada futura i llunyana.

Si aquesta pila d'arguments exposats públicament per l'ADENC, hi sumem altres errors detectats al projecte, l'impacte ambiental sobre els espais naturals de la plana, així com la manca de rigor amb què s'aborda la necessitat d'aquesta autovia, potser el més prudent seria retirar el projecte del Quart Cinturó. Ara bé, la retirada del projecte no hauria de comportar la pèrdua dels 25.000 milions previstos pel Ministerio de Fomento, entre altres coses, perquè a la comarca és necessari resoldre determinats problemes de trànsit que patim els vallesans, i també cal promoure, d'una forma decidida, una estratègia de foment del transport col.lectiu (autobús i ferrocarril).

Però, no només es tracta de ser diligent en detectar els errors comesos pels redactors del projecte o bé argumentar sòlidament perquè no s'ha de fer el Quart Cinturó sinó que els ciutadans i ciutadanes també hem de ser capaços de mobilitzar-nos. En aquest sentit, el proper diumenge 14 de juny hem de fer pinya a Terrassa (Plaça de l'estació de RENFE a les 11:30h) ja que entre tots l'aturarem, sobre tot si no renunciem a exercir els drets i deures que tenim com a ciutadans i ciutadanes d'una comarca on encara val la pena de viure-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada