dilluns, 6 de setembre de 1999

Fumadors i incendis

Per sort les pluges que ens anuncien el final de l'estiu ja ens han visitat amb més o menys intensitat. Malgrat que alguns actes de la festa grossa de la ciutat s'hagin suspès o bé hagin quedat deslluïts per l'arribada d'aquestes precipitacions cal rebre-les amb entusiasme, i més després d'un llarg període de sequera i amb un elevat index de perillositat de calar-se foc al bosc.

Enguany els mitjans utilitzats en la lluita contra el foc han estat eficaços per evitar pifiades, com les d'altres anys, on la manca de recursos o l'actitud negligent ens portaven a presenciar, impotents, com es cremaven milers d'hectàrees del nostre patrimoni natural.

Tot i així, a la nostra comarca, com ja es habitual, no ha estat exempta de incidències, i per tant els incendis també ha estat presents al llarg d'aquest estiu, però per sort cap d'ells ha esdevingut un incendi de grans dimensions. Malgrat aquesta baixa incidència a la comarca cal destacar, lamentablement, la situació que s'ha patit a les Fonts (Terrassa) on un piròman ha iniciat una desena d'incendis. Però, personalment el que m'agradaria destacar són els nombrosos incendis que s'ha iniciat a l'autopista A-18.

Si us fixeu amb atenció veureu que a banda i banda de l'autopista des de Terrassa fins a Cerdanyola podreu observar més de quatre incendis que s'ha iniciat a la vorera de l'autopista, però que per sort no han passat del talús. Lògicament i tristament la causa d'aquests focs han estat alguna burilla de cigarreta que algú, inconscientment, ha tirat per la finestreta del vehicle. Ara bé, el cas de l'A-18 no és únic, i també podeu observar situacions similars a llarg de l'A-7, precisament en els trams més transitats.

Fa uns anys, imperava la cultura de que amb la burilla d'una cigarreta no era possible que inicies un incendi forestal i per altre banda les voreres de carreteres i autopistes no s'hi practicava cap tipus de treball de prevenció. Aquesta situació, en part ha millorat, ja que molts fumadors són conscients de l'impacte d'una cigarreta mal apagada pels nostres boscos com de les conseqüències que té per a la seva salut continuar fumant. També, caldria afegir, el fet que la nostra administració i les concessionàries de les autopistes destinen recursos per netejar les voreres de carreteres i autopistes.

Segons les dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pel període comprès entre el 1983 i el 1998 la tercera causa d'inici de incendis era els fumadors. La primera causa amb un 22% són desconegudes, la segona causa, un 20%, són intencionats i la tercera, un 11%, els fumadors. Per tant, es evident que una conducta negligent per part d'aquest col.lectiu implica un risc elevat pels nostres boscos. Per tant és lògic que s'insisteixi amb la necessitat de tenir cura alhora de circular i fumar.

Evidentment en la mesura que en una carretera hi circulin més cotxes la probabilitat de que s'expulsi una burilla de cigarreta encesa per la finestra augmenta. De la mateixa manera que les carreteres o vies ràpides que passen per àrees forestals com ara l'Eix Transversal també són més sensibles que nos pas les que travessen àrees urbanes o menys forestals. Davant d'aquest escenaris de risc és lògic que s'emprenguin mesures de prevenció que d'alguna manera sigui eficaces i possibles.

En aquest sentit caldria millorar la senyalització de les carreteres i autopistes, per una banda més freqüentades o bé que travessin zones molt forestals. En concret em refereixo a la necessitat d'instal.lar cartells a les carreteres anunciant el perill que comporta tirar una burilla de cigarreta encesa. Pot semblar una mesura insuficient, però entenc que necessària. I no només per evitar incendis en l'indret concret sinó també com a campanya de conscienciació, entre d'altres coses, perquè a les carreteres més transitades són precisament hi passen més ciutadans i ciutadanes.

Per exemple la comarca del Vallès Occidental, entre el període 1983-1998, és la primera comarca pel que fa al nombre d'incendis que s'inicien, en concret un 9% del incendis que s'ha iniciat a Catalunya ho han fet al Vallès Occidental, En aquest context el Vallès Occidental és la comarca amb major nombre d'incendis, però per altres motius els focs que s'inicien poques vegades arriben a afectar grans superfícies. Aquesta situació ens porta a la necessitat de reforçar les mesures de prevenció i extinció, i en aquesta ocasió reivindico la necessitat que des de els Ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació o Govern és senyalitzi, amb cartells informatius, les nostres carreteres i autopistes per evitar que la tercera causa d'inici d'incendis deixi de ser-ho.

Sabadell, 6 de setembre de 1999 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada