dilluns, 27 de desembre de 1999

Medi ambient i medi natural


(publicat al Diari de Sabadell)

Després de les eleccions d'octubre (aquelles que tothom va guanyar) les nostres institucions sembla ser que recuperen la normalitat; entre d'altres coses s'ha nomenat nou Govern i el Parlament recupera la seva dinàmica. Tot i així, sembla ser que les eleccions al Parlament espanyol ja escalfen motors i de nou entrarem en les dinàmiques pròpies de la campanya o dels períodes preelectorals.

La constitució del nou Govern també ha implicat un canvi de titular del Departament de Medi Ambient, així com la benvinguda de noves competències llargament reivindicades des de les entitats ecologistes i sectors professionals. Em refereixo a la fusió de la Direcció General de Medi Natural (depenent del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca) amb la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient. Decisió referendada per un acord del Parlament de Catalunya promogut pel Partit Popular en el darrer debat sobre els incendis forestals de l'estiu de 1998.

Amb aquesta unificació s'omple de contingut un Departament de Medi Ambient que va néixer amb l'objectiu de resoldre o ordenar el problema de les deixalles i gestionar els fons públics, provinent en part de la Unió Europea, per construir una extensa xarxa d'infraestructures per millorar la qualitat de les aigües residuals que aboquem als rius. Lògic en el ben entès que la classe política responsable de governar les nostres institucions tant a la Generalitat com en el món local provenen d'una tradició i cultura política poc sensible als afers ambientals. Esperem que el nomenament d'en Felip Puig com a conseller de Medi Ambient sigui un signe de canvi.

Des del passat dia 27 de novembre, la Subdirecció General de Conservació de la Natura, la Subdirecció General de Boscos i la Secció de Coordinació Administrativa de la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) estan adscrites a la Direcció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, amb les funcions i l’estructura de què disposen en l’actualitat. Durant la unificació de les dues direccions generals s'han "perdut" prop d'uns 300 Agents Rurals que passaran a dependre del Departament d'Interior. Lluny de conèixer els motius dels il·lustrats responsables de l'organització del nostre Govern és evident que no l'ha encertat amb el fet de destinar a aquest col·lectiu a un Departament que poc té a veure amb la gestió del nostre entorn. Molt probablement el model que existeix en altres països com  els Estats Units d'Amèrica on la vigilància als Parcs Naturals és a càrrec de personal depenent a l'equivalent del que aquí és el Ministeri d'Interior o bé la idea original que el cos d'Agents Rurals fos un contemporani del Sometent són premisses bàsiques per entendre aquesta decisió del nostre Govern.

Si hom té l'oportunitat de parlar o senzillament conèixer la tasca que desenvolupen, majoritàriament, els agents rurals més aviat podríem dir que s'aproximen a les feines d'un cos de caràcter tècnic i d'atenció a l'usuari del medi natural que no pas a una policia. Entre d'altres aspectes, perquè en el cos dels Mossos d'Esquadra ja existeix un grup responsable de perseguir els autors de delictes i infraccions contra el nostre medi natural. Sense oblidar la tasca del Seprona (Servició de Protección de la Naturaleza) depenent de la Guàrdia Civil.

Tanmateix, espero que la unificació de competències permeti afrontar amb èxit aspectes de la política ambiental fins ara poc atesos. Entre d'altres la millora qualitativa i quantitativa de la nostra xarxa d'espais naturals protegits -i en aquest sentit és evident que la dotació de més recursos econòmics és una prioritat-, la  creació d'una xarxa d'espais naturals a la plana del Vallès capaç de garantir les connexions biològiques entre la serralada prelitoral i la litoral, l'ampliació del Parc de Collserola i nous estatus jurídic per aquest emblemàtic espai natural de la Regió Metropolitana de Barcelona, l'ampliació dels espais naturals inclosos en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la serra prelitoral i litoral, la dinamització del sector agroforestal a partir de noves premisses socioeconòmiques, la obligatorietat de l'avaluació d'impacte ambiental per a la construcció o ampliació dels camps de golf i moltes altres actuacions que el Departament de Medi Ambient ha de ser capaç d'impulsar en aquesta nova etapa. A les portes del nou segle espero que la diligència, la fermesa i el coneixement guiïn aquesta nova etapa d'un Departament que pocs hi creuen, però que tots necessitem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada