dilluns, 2 de juliol de 2001

L’Estat del món


(publicat al Diari de Sabadell)


Sota aquest títol cada any el Worldwatch Institute, amb seu a la ciutat de Nova York, ens ofereix la seva visió particular del món a través de la publicació d'un  extens i proteic informe. Aquest informe no es redueix a una llista de dades infinites similars a les utilitzades per il·lustrar la bondat del capitalisme globalitzat, sinó que ens convida a reflexionar, és clar també amb dades i informació, de les pautes necessàries per tal d'assolir una societat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

A tall d'anècdota, el famós i popular Ted Tunner, magnat de la tot poderosa CNN, regalava cada any als congressistes i senadors americans un exemplar de l'informe anual del Worldwatch Institute per conscienciar a les seves il·lustríssimes senyories del què li estem fent al nostre planeta blau.

 A casa nostra, i gràcies a la col·laboració de la Fundació Caixa de Sabadell, el Centre Unesco de Catalunya edita la versió en català d'aquest informe d'obligada referència arreu del món. Cada any podem comprovar que la virtut i l'encert dels continguts de l'informe anual són evidents després d'un repàs o lectura. Enguany m'agradaria destacar dues aportacions, que per la temàtica que tracta ens poden ser d'interès. La primera és el capítol titulat: "Avaluació dels efectes de la contaminació de les aigües subterrànies" i l'altre referent a fer unes millors opcions de transport.

Seguint la màxima ecologista de "pensar globalment i actuar localment" podríem fer una adaptació en el nostre entorn més proper de les reflexions, per exemple d'un d'aquests dos capítols de l'informe de l'any 2001. Fins i tot, m'atreviria a convidar al Centre Unesco de Catalunya que avaluessin la possibilitat d'afegir algun capítol a l'informe del Worldwatch Institute referent al nostre país, de ben segur que reforçaria l'interès per aquesta edició catalana.

És evident que pel que fa al capítol seleccionat, i atesa l'actualitat, seria lògic pensar amb la contaminació de l'aqüífer de Torrebonica, en el supòsit que es construís aquest camp de golf de 270 hectàrees que promou el Real Club de Golf del Prat. De fet, l'informe del Worldwatch Institute parla que un dels principals perills que corren les aigües subterrànies a nivell mundial, en el cas de la contaminació per nitrats i plaguicides, són els lixiviats originats, entre d'altres, pels camps de golf.

Si aquesta informació la complementéssim amb la que disposen les autoritats ambientals del Estats Units d'Amèrica i les entitats ecologistes d'aquell país podríem concloure que permetre la instal·lació d'un camp de golf sobre la superfície de recarrega d'un aqüífer que s'utilitza pel consum humà és una imprudència, una negligència i una temeritat, no només ambiental, sinó també pel que fa a la salut pública.

La recent viatge del nostre Conseller de Medi Ambient per les terres de l'oest americà potser hagués estat encertat completar-lo amb una visita a la costa est, per exemple a Long Island, Florida o bé al sud, a l'Estat de Louisiana, on de ben segur li haguessin informat de la problemàtica ambiental dels camps de golf i especialment de l'impacte sobre els aqüífers de la zona.

En un país mediterrani com el nostre, on l'aigua és un bé escàs, no té sentit que el Govern autoritzi instal·lacions, com podria ser el camp de golf de Torrebonica, que posen en perill els recursos hídrics de la comarca i  especialment hipotequen l'aigua residual depurada (un bé públic i estratègic pel futur de les nostres ciutats), tot plegat per satisfer el lleure d'un reduït nombre de ciutadans.

De fet, l'aigua residual depurada té altres usos més prioritaris tal com ens il·lustraven els mitjans de comunicació que varen tenir la sort de seguir el "tour de l'aigua" del Conseller per les terres dels cowboys i de Gaspar de Portolà: "el desenvolupament dels processos més avançats del món per a la regeneració d'aigua i el seu ús per a reg de jardineria, neteja i indústria (refrigeració i producció de ciment), són alguns dels exemples més evidents  d'una nova política de gestió de l'aigua que s'està imposant al sud de Califòrnia".

És per tot això que les concessions d'aigua procedent de les depuradores a favor dels camps de golf són un error polític i econòmic. Aquesta aigua és un bé que produeixen els milers de ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen en el territori i, per tant, la titularitat i ús d'aquesta aigua l'han d'ostentar aquests ciutadans, en aquest cas a través dels Ajuntaments. Aquests haurien de ser els titulars de les aigües depurades, ja que en el marc jurídic i socioeconòmic on vivim ens podem trobar amb la paradoxa que al cap dels anys els camps de golf es facin rics venent l'aigua depurada als ciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada