dissabte, 20 de setembre de 2003

Després de l'incendi

(Publicat al Diari de Sabadell, 20 de setembre de 2003)

Aquest estiu ha estat fatídic pels vallesans a causa de l’incendi forestal de Sant Llorenç-Gallifa, que fou especialment tràgic per la mort de cinc persones a la Vall d’Horta. Malgrat que els incendis forestals són un fenomen conegut, sovint esdevenen un problema ambiental i social pel nostre país mediterrani.

Tot i així, s’ha de reconèixer que les millores que han implementat les administracions públiques en aquests darrers anys (increment de mitjans aeris, renovació de material d’extinció, suport a les ADF, mapes de risc d’incendi), la conscienciació de la ciutadania i l’esforç d’una part de la propietat forestal, han permès millorar la resposta davant els incendis.

Això es pot comprovar observant les dades disponibles: durant el període 1982-1991 el 48% dels incendis que es van produir cremaren menys d’una hectàrea forestal cadascun. Les millores i estratègies d’extinció han aconseguit que durant el període 1992-2001 aquest percentatge d’incendis menors passés a ser del 77%. Però en canvi, pel que fa al nombre d’incendis, s’ha produït un augment, essent durant el primer període 5.750 i durant el segon 7.579.

Ara bé, aquestes millores no han permès evitar els pocs incendis que cremen milers d’hectàrees del nostre patrimoni natural. Durant el període 1982-1991 es van cremar 100.902 hectàrees en només 44 incendis i en el període 1992-2001 se’n cremaren 102.770 conseqüència de 32 incendis.

Per tant, evitar les causes per reduir el nombre d’incendis és l’element clau per impedir la possibilitat que un foc devori centenars d’hectàrees. Podem ser molt eficients apagant el foc forestal -i cal ser-ho, sobretot per evitar que aquests esdevinguin incontrolables- però també s’ha d’aconseguir disminuir el nombre d’incendis. Si afegim que més del 70% de les causes de l’inici d’un incendi forestal és degut a l’acció de l’home, la responsabilitat de disminuir el nombre d’incendis depèn en gran part de la nostra diligència. Aquesta és una responsabilitat atribuïble al conjunt de la ciutadania, i especialment a aquells que fan un mal ús de l’espai forestal, i no pas imputable a la biomassa dels ecosistemes forestals.

En el cas de Sant Llorenç es van donar les circumstàncies que l’accessibilitat a l’àrea d’inici de l’incendi i les condicions meteorològiques favorables al foc varen facilitar que un incendi, petit en el seu inici, esdevingués el més important d’aquest estiu. Per tant, una anàlisi acurada de com es va iniciar el foc, de quina va ser la seqüència de mitjans aeris que van intervenir i de quins dispositius terrestres varen actuar a l’inici, permetrien treure algunes recomanacions importants per al futur.

L’anunci previ d’alt risc d’incendi a Sant Llorenç, per part del Departament de Medi Ambient i de la direcció del Parc Natural, s’hauria d’haver traduït en algunes mesures de prevenció com podrien ser el control personalitzat d’accés a determinades àrees forestals del Parc Natural o la disposició sobre el terreny de vehicles de bombers, especialment entre les 12h i les 20h, que és la franja horària del dia en la que s’inicien el 77% dels incendis. Una mesura excepcional, però aconsellable en una situació de màxim risc. La informació que avui diposem s’ha d’utilitzar per prendre decisions menys costoses si les comparem amb l’esforç econòmic i social que representa aturar un gran incendi.

D’altra banda, creure que l’existència de més pistes forestals hagués facilitat l’extinció és més que dubtosa, i més quan a l’àrea on es va iniciar el foc existeixen diverses pistes i accesos. És per això que no comparteixo l’opinió de la Consellera Núria de Gispert i d’alguns alcaldes respecte a que s’han d’obrir més pistes forestals al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Actualment dins del Parc hi ha centenars de quilòmetres de pistes forestals i carreteres que no han estat suficients per aturar aquest incendi. Val a dir que després de comprovar que el foc atravessa autopistes com l’A-7 de sis carrils a l’alçada de Maçanet de la Selva, trobo frívol proposar que a Sant Llorenç falten més pistes. La proliferació de pistes forestals i, per tant, l’accessibilitat al medi natural, també és un factor d’alt risc per l’inici dels incendis forestals. La preservació del patrimoni natural de Sant Llorenç del Munt no és compatible amb mesures, tot i que mediàtiques, poc reflexionades en el context d’aquest espai natural protegit. No fos cas que el risc de foc no ens deixés veure el bosc!

Sabadell, 16 de setembre de 2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada