dissabte, 25 d’octubre de 2003

La quarta de la C-58

(Publicat al Diari de Sabadell, 25 d'octubre de 2003)

Aquests dies a l’autopista C-58 es produeixen freqüents retencions que afecten part de la xarxa viària del Vallès. El motiu no és altre que les obres de l’anomenada tercera sortida de Sabadell, però de fet és la quarta sortida si no ens oblidem de la polèmica “carretera del golf”. En el seu dia ja es va comprovar que l’actual sortida en construcció seria més ràpida i segura que la construida per la serra de Pedralba. Potser, ara que estem en període electoral no estaria gens malament preguntar, a qui s’escaigui, el nombre d’accidents que s’han produït d’ençà de la seva obertura l’any 2000.

És evident que la “carretera del golf” ha significat un impacte important pel parc agrari de la serra de Pedralba i ha generat una expectativa urbanitzadora per aquells que només veuen i interpreten els nostres camps i boscos com espais destinats a l’edificació i obtenció de plusvàlues. Malgrat el planejament urbanístic vigent a la nostra ciutat que garanteix la protecció dels espais agrícoles i forestals, l’expectativa urbanitzadora és elevada. Si a aquest anhel poc noble, hi afegim la vulnerabilitat dels responsables de gestionar el nostre territori, és ben cert que aquells espais naturals atravessats per carreteres i autopistes, un dia podrien deixar de ser camps i boscos per convertir-se en vés a saber en què.

Lluny de desitjar que els nostres administradors manifestin la seva vulnerabilitat, espero que la fermesa de la defensa de l’interès general prevalgui davant dels agents econòmics que només desitgen ocupar més i més territori. Una ocupació més pensada en perllongar una activitat econòmica que genera ocupació i hipoteques que no pas benestar social i equilibri territorial. En els darrers anys, caixes, bancs i inversors han trobat en l’ocupació del territori un producte financer massa atractiu pels capitals no només de casa sinó de fora. Les rendes econòmiques que genera el mercat immobiliari són massa llamineres. Sense entrar en el debat si aquest és el model econòmic més desitjable pel nostre país, sí que m’agradaria postular la necessitat de buscar altres fórmules més interessants i perdurables que la senzilla solució d’edificar el jardí de casa.

Per ocupar el territori el que fa falta és poder accedir-hi. Si no podem arribar-hi difícilment el podrem ocupar. Per aquest motiu no són gens banals els traçats de les carreteres i autopistes que es construeixen. Hi ha qui defensava la bondat de les carreteres manifestant que una cosa són les carreteres i l’altra el que pugui succeir a banda i banda de les mateixes. És veritat que una carretera no té perquè implicar l’ocupació del territori que creua i aquesta ocupació sempre serà una decisió del propi municipi, però tampoc podem ser ingenus respecte de l’efecte i l’expectativa que pot generar una infraestructura viària.

En aquest context, quin sentit té mantenir oberta la carretera del golf després de l’imminent obertura de la nova sortida de l’autopista C-58? Perquè no es converteix aquesta carretera en una via rural i ramadera tal com era part de l’antic camí de la serra de Pedralba avui dia asfaltat?. Val a dir que la xarxa viària existent en el nou planejament urbanístic de Terrassa no fa necessària mantenir aquesta ferida al territori agrari de Sabadell. Quantes obres hi ha al país que es fan i es desfan per millorar-lo? Si s’ha modificat provisionalment el traçat de l’autopista A-7 per permetre el pas del tren d’alta velocitat perquè no podem recuperar el camí de la serra de Pedralba després de l’obertura de la nova sortida de Sabadell? Les decisions territorials no són neutres.

La nostra ciutat ja va decidir, sobiranament, que volíem preservar els camps i boscos del nostre rodal i garantir el creixement equilibrat del nostre territori. Aquest acord de ciutat va ser refrendat per la unanimitat dels grups polítics representats a l’Ajuntament en el moment d’aprovar el pla general municipal d’ordenació de Sabadell. A la vigència d'aquell compromís caldria afegir-li diligència per part de l'actual Ajuntament on hi són representades una àmplia majoria de les sensibilitats polítiques i socials d'aquesta ciutat.

La defensa del territori, especialment en un entorn metropolità com el nostre, requereix d’habilitats i criteris. L’opció que el Vallès no esdevingui un continu urbà i suburbial és legítima però també contemporània. Un dels trets identitaris del Vallès, i per tant també de Sabadell, és la seva xarxa d’espais naturals que l’uneixen d’altres ciutats o viles. Esperem que el futur del nostre territori agrari no l’hipotequi una carretera que mai s’hauria d’haver construït.

Sabadell, 21 d’octubre de 2003.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada