Ara que podem votar
(Publicat al Diari de Sabadell, 14 de novembre de 2003)
Els ciutadans i les ciutadanes a l’hora de decidir el nostre vot, sovint fem una valoració generalista de les diferents propostes i actituds que ens manifesten els nostres candidats. La majoria de la ciutadania no gaudim dels mecanismes i temps necessari per analitzar, detalladament, cada un dels candidats o candidates de les llistes i els programes electorals. Per tant, el nostre vot és més aviat conseqüència d’una anàlisi generosa i no pas estricte, i això prou que ho saben els polítics. En aquest context, no es pot apel·lar alegrement al nombre de vots recollits en unes eleccions per justificar o avalar qualsevol actuació o opinió tal com ha fet, per exemple, el portaveu del grup socialista en el darrer ple de l’Ajuntament de Sabadell arran del cas Bemba. Val a dir que el vot no és mai un xec en blanc ni està en possessió de ningú. És només l’expressió de l’opinió en un moment determinat.
Precisament, ara podem tornar a votar, en aquest cas per escollir un nou Parlament de Catalanuya i, consegüentment un nou Govern pel nostre país. En aquesta cita electoral com en d’altres, les organitzacions polítiques majoritàries ens presenten un reguitzell de propostes en forma de programa electoral o eslògans publicitaris. Fer la lectura dels programes electorals és practicament una tasca inabordable; per exemple, les cinc formacions polítiques que avui dia hi ha representades al Parlament de Catalunya han redactat un total de 1.157 planes on hi consten els compromisos, propostes, mesures, objectius i reptes que ens adrecen. Per tant, la nostra decisió després de les valoracions oportunes serà, una altra vegada, generosa. Per aquest motiu, m’agradaria que els representats escollits democràticament fossin agraïts amb la ciutadania a l’hora d’atendre aquelles propostes o inquietuds que sorgeixen o es generen dia a dia.
Amb l’ànim d’avançar-me als resultats del proper 16 de novembre sí que voldria fer algunes propostes a aquelles persones que seran escollides per representar-nos en el Parlament o bé governar-nos des de la Generalitat. Una de les propostes que s’hauria de tirar endavant és la inclusió de diversos espais naturals de la plana del Vallès en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Avui dia no hi ha cap espai de la plana del Vallès inclòs en el PEIN malgrat que els arguments ambientals i socials per fer-ho són més que notables. Espais naturals com Gallecs, Torre Negra i rodalies, Torre Marimon, Espai Agroforestal de Llevant o l’espai fluvial del riu Mogent s’hi haurien d’incloure de forma immediata. Es imperiós que a la plana del Vallès s’iniciïn polítiques importants de protecció de grans extensions de territori tant per garantir la biodiversitat i connectivitat dels espais naturals com per la qualitat de vida dels vallesans.
Pel que fa el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, s’hauria d’ampliar en direcció est fins connectar amb el Parc Natural del Montseny, per l’oest fins a Montserrat i pel sud fins a la plana. La consolidació d’aquest gran espai natural protegit de la serra prelitoral és important si no volem reduir les polítiques de protecció del patrimoni natural exclusivament a protegir singularitats.
També s’haurien de començar a limitar les polítiques indiscriminades de modificacions puntuals dels plans d’ordenació municipals per tal d’augmentar la superfície d’ocupació i urbanització del sòl. No és admissible que l’ordenació i planificació aprovades en els processos de revisió general de planejament perdin vigència amb una celeritat meteòrica. Ara bé, sí que caldria revisar el Pla General Metropolità que afecta a diversos municipis importants de la comarca amb l’objectiu de garantir la protecció del Parc de Collserola tant al vessant vallesà com al barceloní.
Un darrer aspecte que s’hauria d’afrontar és la revisió del Pla de Carreteres de Catalunya amb l’objectiu, entre d’altres, d’eliminar el projecte del quart cinturó i incorporar les variables ambientals en la planificació de la xarxa viària. Aquesta infraestructura està pensada i dissenyada per ocupar el Vallès i no pas per millorar i garantir la mobilitat dels vallesans. El cert és que tot sovint l’associació d’infraestructures amb progrès ens porta a idealitzar la bondat de qualsevol obra sense reflexionar que a vegades per un país la millor inversió no és pas el ciment sinó el coneixement.
Sabadell, 4 de novembre de 2003.
Els ciutadans i les ciutadanes a l’hora de decidir el nostre vot, sovint fem una valoració generalista de les diferents propostes i actituds que ens manifesten els nostres candidats. La majoria de la ciutadania no gaudim dels mecanismes i temps necessari per analitzar, detalladament, cada un dels candidats o candidates de les llistes i els programes electorals. Per tant, el nostre vot és més aviat conseqüència d’una anàlisi generosa i no pas estricte, i això prou que ho saben els polítics. En aquest context, no es pot apel·lar alegrement al nombre de vots recollits en unes eleccions per justificar o avalar qualsevol actuació o opinió tal com ha fet, per exemple, el portaveu del grup socialista en el darrer ple de l’Ajuntament de Sabadell arran del cas Bemba. Val a dir que el vot no és mai un xec en blanc ni està en possessió de ningú. És només l’expressió de l’opinió en un moment determinat.
Precisament, ara podem tornar a votar, en aquest cas per escollir un nou Parlament de Catalanuya i, consegüentment un nou Govern pel nostre país. En aquesta cita electoral com en d’altres, les organitzacions polítiques majoritàries ens presenten un reguitzell de propostes en forma de programa electoral o eslògans publicitaris. Fer la lectura dels programes electorals és practicament una tasca inabordable; per exemple, les cinc formacions polítiques que avui dia hi ha representades al Parlament de Catalunya han redactat un total de 1.157 planes on hi consten els compromisos, propostes, mesures, objectius i reptes que ens adrecen. Per tant, la nostra decisió després de les valoracions oportunes serà, una altra vegada, generosa. Per aquest motiu, m’agradaria que els representats escollits democràticament fossin agraïts amb la ciutadania a l’hora d’atendre aquelles propostes o inquietuds que sorgeixen o es generen dia a dia.
Amb l’ànim d’avançar-me als resultats del proper 16 de novembre sí que voldria fer algunes propostes a aquelles persones que seran escollides per representar-nos en el Parlament o bé governar-nos des de la Generalitat. Una de les propostes que s’hauria de tirar endavant és la inclusió de diversos espais naturals de la plana del Vallès en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Avui dia no hi ha cap espai de la plana del Vallès inclòs en el PEIN malgrat que els arguments ambientals i socials per fer-ho són més que notables. Espais naturals com Gallecs, Torre Negra i rodalies, Torre Marimon, Espai Agroforestal de Llevant o l’espai fluvial del riu Mogent s’hi haurien d’incloure de forma immediata. Es imperiós que a la plana del Vallès s’iniciïn polítiques importants de protecció de grans extensions de territori tant per garantir la biodiversitat i connectivitat dels espais naturals com per la qualitat de vida dels vallesans.
Pel que fa el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, s’hauria d’ampliar en direcció est fins connectar amb el Parc Natural del Montseny, per l’oest fins a Montserrat i pel sud fins a la plana. La consolidació d’aquest gran espai natural protegit de la serra prelitoral és important si no volem reduir les polítiques de protecció del patrimoni natural exclusivament a protegir singularitats.
També s’haurien de començar a limitar les polítiques indiscriminades de modificacions puntuals dels plans d’ordenació municipals per tal d’augmentar la superfície d’ocupació i urbanització del sòl. No és admissible que l’ordenació i planificació aprovades en els processos de revisió general de planejament perdin vigència amb una celeritat meteòrica. Ara bé, sí que caldria revisar el Pla General Metropolità que afecta a diversos municipis importants de la comarca amb l’objectiu de garantir la protecció del Parc de Collserola tant al vessant vallesà com al barceloní.
Un darrer aspecte que s’hauria d’afrontar és la revisió del Pla de Carreteres de Catalunya amb l’objectiu, entre d’altres, d’eliminar el projecte del quart cinturó i incorporar les variables ambientals en la planificació de la xarxa viària. Aquesta infraestructura està pensada i dissenyada per ocupar el Vallès i no pas per millorar i garantir la mobilitat dels vallesans. El cert és que tot sovint l’associació d’infraestructures amb progrès ens porta a idealitzar la bondat de qualsevol obra sense reflexionar que a vegades per un país la millor inversió no és pas el ciment sinó el coneixement.
Sabadell, 4 de novembre de 2003.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada