Adéu zoo-il·logic
(Publicat al Diari de Sabadell, 23 de gener de 2004)
Sembla que el projecte de l’Ajuntament de Sabadell i de Castellar del Vallès de construir un zoològic de més de 120 hectàrees entre ambdues ciutats cada dia que passa és més lluny. No m’atreviria a aixecar acta de defunció del projecte, però, vaja, sembla que la mort d’en Floquet de neu, que ja se sabia que mai vindria aquí, ha coincidit amb l’aturada del despropòsit de convertir els espais naturals del torrent de Colobrers i la Torre Turull en un macroequipament lúdic, en una mena de parc temàtic d’animals exòtics.
L’ús de l’imminent traspàs d’en Floquet com a reclam publicitari per atreure centenars de ciutadans i ciutadanes al parc de la Ciutadella no ha estat correcte. Col·lectivament, potser hauríem de reflexionar sobre sí és ètic l’ús exhibidor que fem de la fauna exòtica i salvatge del planeta. Segurament no és estrany que un goril·la albí finalment mori de càncer de pell si el que s’ha fet durant molts anys es apartar-lo del seu hàbitat natural i exposar-lo sota la vigilància del sol mediterrani. El que segurament hem permès fer-li a aquest goril·la mai ho haguéssim fet a un humà albí.
Potser ja és hora de revisar els objectius i funcions dels zoològics, i no confondre aquests amb la necessitat de dotar-se, arreu del món, de centres destinats a conservar la biodiveristat sigui aquesta expressada en forma de planta o animal. S’ha de diferenciar clarament que una cosa és la conservació de les espècies i una altra convertir-ho en un espectacle.
Segurament els factors ambientals no han estat els determinants perquè aquest projecte entri en una fase d’incertesa o de deriva. És obvi que la viabilitat econòmica ha estat determinant així com l’irrealitzable compendi d’infraestructures viàries i ferroviàries que va prometre l’antic Conseller d’Obres Públiques. Tanmateix, perquè els factors ambientals no han estat determinants? Tristament, encara avui hi ha una immensa classe política amb responsabilitats de govern, siguin de les anomenades dretes o esquerres, per qui el medi ambient es redueix a decidir la decoració o l’embolcall dels projectes, però no el contingut. Si realment els factors ambientals fossin elements de contingut ja no s’hagués plantejat mai la proposta de construir un parc temàtic al Torrent de Colobrers-Torre del Turull (Sabadell-Castellar del Vallès) o Torre Marimon (Caldes de Montbuí).
L’alt cost d’adquisició dels terrenys, a càrrec dels municipis promotors, així com la poca claredat de qui finalment pagaria les inversions, el significatiu cost del manteniment o el baix benefici econòmic per la ciutat ja eren d’una evidència clamorosa abans de portar a terme els estudis oportuns. De la mateixa manera que va ser indigne el rumor de la inviable i famosa presó de persones o la iniciativa que un govern municipal legitimat per les urnes es dediqués a recollir signatures per avalar la proposta.
Segurament hi ha qui pensava que l’Ajuntament de Barcelona invertiria al Vallès les plusvàlues de l’operació de treure el zoològic del Parc de la Ciutadella. És evident que la possibilitat de traslladar el zoo al Besós amb motiu del Fòrum 2004 no ha estat possible. El cost elevat de l’operació, la manca de finançament i la proposta de modificació de la línia de costa han estat factors decisius que han evitat aquesta actuació. Aquesta darrera proposta caldria que ens convidés a reflexionar sobre si un país pot permetre’s modificar la línia de costa per construir plataformes. És lògic guanyar terra al mar per intal·lar equipaments d’aquesta naturalesa? Per un moment imagineu-vos que cada municipi de Catalunya volgués fer el mateix que Barcelona. L’impacte ambiental de l’activitat turística dels anys seixanta seria una anècdota.
Ara la ciutat té l’oportunitat de fer allò que és més important pels propers anys: defensar i consolidar la protecció dels seus espais naturals, un dels millors actius de Sabadell, garants de la seva identitat territorial i ambiental. A diferència del que s’insinuava, el Torrent de Colobrers està protegit de l’especulació urbanística, sempre que l’Ajuntament de la ciutat no modifiqui el pla general d’ordenació urbana; però el que ens cal és la protecció a través de la normativa ambiental. En aquest context, és imperiós que els Ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès tornin a liderar amb força la protecció de l’espai agroforestal de llevant, des del riu Ripoll fins a la Riera de Caldes. La inclusió d’aquest espai al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) no es pot demorar més.
Sabadell, 20 de gener de 2004
Sembla que el projecte de l’Ajuntament de Sabadell i de Castellar del Vallès de construir un zoològic de més de 120 hectàrees entre ambdues ciutats cada dia que passa és més lluny. No m’atreviria a aixecar acta de defunció del projecte, però, vaja, sembla que la mort d’en Floquet de neu, que ja se sabia que mai vindria aquí, ha coincidit amb l’aturada del despropòsit de convertir els espais naturals del torrent de Colobrers i la Torre Turull en un macroequipament lúdic, en una mena de parc temàtic d’animals exòtics.
L’ús de l’imminent traspàs d’en Floquet com a reclam publicitari per atreure centenars de ciutadans i ciutadanes al parc de la Ciutadella no ha estat correcte. Col·lectivament, potser hauríem de reflexionar sobre sí és ètic l’ús exhibidor que fem de la fauna exòtica i salvatge del planeta. Segurament no és estrany que un goril·la albí finalment mori de càncer de pell si el que s’ha fet durant molts anys es apartar-lo del seu hàbitat natural i exposar-lo sota la vigilància del sol mediterrani. El que segurament hem permès fer-li a aquest goril·la mai ho haguéssim fet a un humà albí.
Potser ja és hora de revisar els objectius i funcions dels zoològics, i no confondre aquests amb la necessitat de dotar-se, arreu del món, de centres destinats a conservar la biodiveristat sigui aquesta expressada en forma de planta o animal. S’ha de diferenciar clarament que una cosa és la conservació de les espècies i una altra convertir-ho en un espectacle.
Segurament els factors ambientals no han estat els determinants perquè aquest projecte entri en una fase d’incertesa o de deriva. És obvi que la viabilitat econòmica ha estat determinant així com l’irrealitzable compendi d’infraestructures viàries i ferroviàries que va prometre l’antic Conseller d’Obres Públiques. Tanmateix, perquè els factors ambientals no han estat determinants? Tristament, encara avui hi ha una immensa classe política amb responsabilitats de govern, siguin de les anomenades dretes o esquerres, per qui el medi ambient es redueix a decidir la decoració o l’embolcall dels projectes, però no el contingut. Si realment els factors ambientals fossin elements de contingut ja no s’hagués plantejat mai la proposta de construir un parc temàtic al Torrent de Colobrers-Torre del Turull (Sabadell-Castellar del Vallès) o Torre Marimon (Caldes de Montbuí).
L’alt cost d’adquisició dels terrenys, a càrrec dels municipis promotors, així com la poca claredat de qui finalment pagaria les inversions, el significatiu cost del manteniment o el baix benefici econòmic per la ciutat ja eren d’una evidència clamorosa abans de portar a terme els estudis oportuns. De la mateixa manera que va ser indigne el rumor de la inviable i famosa presó de persones o la iniciativa que un govern municipal legitimat per les urnes es dediqués a recollir signatures per avalar la proposta.
Segurament hi ha qui pensava que l’Ajuntament de Barcelona invertiria al Vallès les plusvàlues de l’operació de treure el zoològic del Parc de la Ciutadella. És evident que la possibilitat de traslladar el zoo al Besós amb motiu del Fòrum 2004 no ha estat possible. El cost elevat de l’operació, la manca de finançament i la proposta de modificació de la línia de costa han estat factors decisius que han evitat aquesta actuació. Aquesta darrera proposta caldria que ens convidés a reflexionar sobre si un país pot permetre’s modificar la línia de costa per construir plataformes. És lògic guanyar terra al mar per intal·lar equipaments d’aquesta naturalesa? Per un moment imagineu-vos que cada municipi de Catalunya volgués fer el mateix que Barcelona. L’impacte ambiental de l’activitat turística dels anys seixanta seria una anècdota.
Ara la ciutat té l’oportunitat de fer allò que és més important pels propers anys: defensar i consolidar la protecció dels seus espais naturals, un dels millors actius de Sabadell, garants de la seva identitat territorial i ambiental. A diferència del que s’insinuava, el Torrent de Colobrers està protegit de l’especulació urbanística, sempre que l’Ajuntament de la ciutat no modifiqui el pla general d’ordenació urbana; però el que ens cal és la protecció a través de la normativa ambiental. En aquest context, és imperiós que els Ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès tornin a liderar amb força la protecció de l’espai agroforestal de llevant, des del riu Ripoll fins a la Riera de Caldes. La inclusió d’aquest espai al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) no es pot demorar més.
Sabadell, 20 de gener de 2004
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada