dissabte, 25 de setembre de 2004

Taxa de residus o impost municipal?

(Publicat al Diari de Sabadell, 25 de setembre de 2004)

El passat mes de novembre el debat sobre la nova taxa de residus ja va omplir algunes pàgines als mitjans de comunicació, però no ha estat fins a l’arribada de les notificacions oficials que ha despertat un malestar important entre els sabadellencs i sabadellenques. De fet, hi havia qui advertia que un cop es coneguessin els imports aprovats, més d’un es quedaria astorat.

Comparteixo la decisió d’implantar una taxa per a la prevenció i la gestió dels residus municipals, però no estic d’acord amb l’import elevat que s’ha fixat ni la minsa i confusa informació facilitada per l’equip de govern de Sabadell. I més, quan una taxa s’estableix per la prestació d’un servei concret a diferència d’un impost que el seu pagament no és a canvi de quelcom determinat. Malauradament aquesta taxa municipal està generant una opinió contrària a la recollida selectiva i declaracions massa càustiques per part dels responsables del govern municipal. Tanmateix, dels dos efectes, el més preocupant són els comentaris que es poden sentir a la ciutat sobre el desinterès pel reciclatge atès l’elevat import de la taxa.

Avui per avui, no estem en condicions de valorar quantitativament l’impacte d’aquest descontent, però no és una música i lletra gaire esperançadora. Coincideixo amb el tinent d’alcalde de planificació urbana, habitatge i medi ambient quan diu que la qualitat dels serveis i de l’entorn urbà i mediambiental és un desig irrenunciable, però discrepo quan explica que la polèmica taxa té un impacte nul sobre el reciclatge. Aquesta afirmació, amb rigor, es podrà fer al cap d’un any i no ara quan tot just s’han rebut les notificacions. No es tracta, però, de centrar el debat sobre qui té raó pel que fa a l’impacte sobre la recollida selectiva, sinó de centrar-lo en el perquè d’aquest enuig ciutadà.

La deficient política informativa, l’elevat preu de la taxa i la incomprensió de l’existència d’aquest tribut poden explicar aquest malestar. Per exemple, la primera notificació municipal informava que els paràmetres per calcular l’import de la taxa són el valor cadastral i els empadronats a l’habitatge. D’aquests, el valor cadastral no té una relació directa amb la quantitat de deixalles que es produeixen en una llar, i el nombre d’empadronats no és suficient per avaluar el volum de deixalles produïdes ja que no té en compte aspectes com l’edat, hàbits de consum, ocupació de la llar durant l’any o bé l’esforç que ja fan els ciutadans per reciclar. Un altre exemple és la fixació d’un import final de la taxa sense informar què és el que estem pagant. No hauria estat més lògic desglossar els conceptes o serveis que es paguen amb la taxa?

Després de vacances i dels primers símptomes de descontent ciutadà, l’equip de govern municipal va enviar una nova carta on s’informava de la subvenció-rebaixa del 20% de la taxa de residus, i més tard l’anunci als mitjans de comunicació de la congelació del conjunt d’impostos per l’any que ve com a mesura no sé si ambiental o populista. Però aquesta decisió permet preguntar-nos: si ara es redueix la taxa de residus, quin servei relacionat amb el tractament de les deixalles es deixarà de fer? Amb quin rigor es va calcular el seu dia la taxa de residus si l’equip de govern és capaç de reduir-la amb poques setmanes en un 20%? Es va equivocar amb els càlculs?

Sembla lògic pensar que fins ara les despeses associades al tractament de les deixalles es pagaven amb el pressupot municipal, on part dels ingressos també procedeixen d’altres tributs que ja paga la ciutadania. Per tant, l’entrada en vigor d’un nou cànon ambiental no s’ha de traduir amb un augment de la contribució econòmica dels ciutadans que no sigui la pròpia del cànon. En aquest cas i per la ciutat de Sabadell estaríem parlant entre 4’5 i 5 euros/any/habitant. És possible que els serveis associats al tractament de les deixalles hagin augmentat, però desconeixem si també ho han fet els ingressos municipals (venda de patrimoni públic, permisos d’obres, nous empadronaments, aportacions d’altres administracions, etc) que permetin evitar una pressió fiscal excessiva. La manca de pedagogia i transparència municipal impedeix aprofundir més en aquest debat.

En breu, el més sensat és retirar l’actual taxa i proposar-ne una de nova on clarament es puguin valorar les actuacions i serveis que l’Ajuntament vol pagar amb la taxa i alhora no augmenti la pressió fiscal més enllà de l’import del cànon. La confusió generada per aquesta acció de govern pot comportar que alguns ciutadans pensin que el cobrament d’aquesta taxa es deu a un afany recaptador de l’Ajuntament. Ara bé, si la ciutat té problemes financers o greuges econòmics amb altres administracions públiques s’haurien de buscar solucions eficients i perdurables tal com proposa la FAV, però no pas aprofitar la fiscalitat ambiental per resoldre-ho. Independentment de la decisió municipal, cal encoratjar a la ciutadania que continuï col·laborant en la recollida selectiva de deixalles.

Sabadell, 21 de setembre de 2004.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada