dimecres, 18 de maig de 2005

Més transparència

(Publicat al Diari de Sabadell, 18 de maig de 2005)

Segurament el títol de l’article s’hauria de completar amb dos mots més per tal de deixar-lo com una proclama: “Menys participació i més transparència”. Però per què? Senzillament per ser la participació un dret ja reconegut per la normativa vigent i alhora massa vanalitzat per part de determinades institucions públiques i privades. Tristament, molts en fan un abús del terme per aparentar el concurs de la ciutadania en els processos de presa de decisió o de confecció de polítiques públiques. I probablement hi ha qui ho ha aprofitat per avalar determinades decisions, com si es tractés de superar una auditoria o obtenir un certificat.

Lògicament, les polítiques ambientals han estat sovint objecte de molts d’aquests processos de participació. Un exemple ho són les Agendes 21 que molts municipis han desenvolupat i aplicat, en menor o major mesura, en el seu àmbit d’acció. L’origen d’aquestes “Agendes 21” cal buscar-lo a la Conferència de Medi Ambient i Desenvolupament que es va celebrar a Rio de Janeiro el juny de 1992. El nom d’agenda 21 ve donat pel nou segle que s’apropava i per la importància d’aplicar les polítiques ambientals i socials que emanaven de la Conferència de Rio.

Al tractar-se d’uns acords de naturalesa mundial era important que es garantís, mínimament, la particiapció dels ciutadans en la confecció i aplicació de les polítiques ambientals. I especialment per què molts del quasi bé més de 170 països participants no disposaven d’estructures de govern democràtiques. Per molts dels països de tradició democràtica consideraven insuficients les mesures de participació i reclamaven major compromís per garantir l’accés a la informació. De fet, el Conveni d’Aarhus, Dinamarca (juny de 1998) sobre l’accés a la informació, la participació pública en les decisions i l’accés a la justícia en qüestions mediambientals és una resposta davant dels dèficits de Rio.

A Sabadell l’elaboració i desenvolupament de l’Agenda 21 va ser un objectiu de la darrera legislatura municipal i continuada pel fins ara equip de govern municipal. Recordareu que l’elaboració de l’Agenda 21 de Sabadell va coincidir amb el famós projecte de traslladar part del zoològic de Barcelona a l’espai natural de la Torre Turull i torrent de Colobrers.

Aquella proposta d’una elevada incidència ambiental i envoltada d’un desplegament de mitjans econòmics i mediàtics poc usuals, és un bon exemple del que no ha de fer una administració pública davant de projectes que tenen una impacte ambiental i territorial important. Malgrat es varen repartir diversos materials publicitaris molta de la documentació tècnica encarregada i elaborada no va ser possible de consultar. Ens podríem preguntar perquè no es va disposar al web municipal, d’accés obert i universal, el contingut íntegra de tots els informes tècnics? Perquè no es va informar dels milers d’euros que les empreses col·laboradores varen donar a la campanya de promoció? Quin va ser el balanç econòmic i les aportacions públiques al projecte?

Un altre exemple, ha estat la recent tramitació de la proposta de ronda nord o prolongació de ronda oest de Sabadell. En aquell cas l’equip de govern, a través de la pàgina web, facilitava els plànols de les diferents propostes però obviava el text adjunt, ja fos en format extens o reduït, on figurava l’opció escollida pel projecte de la Generalitat. Tot i enunciar que es disposava de la totalitat de la documentació a les oficines municipals. Avui dia amb els mitjans disponibles és innecessari suggerir que et desplacis a les dependències municipals, lògicament sotmeses a determinats horaris i restriccions d’espai.

Sense l’accés a la informació és difícil assolir un criteri objectiu de qualsevol fet o validar les propostes d’actuació que s’escaiguin. L’obtenció i aprofundiment de les diverses fonts de documentació és la garantia d’igualtat de condicions en un procés de decisió. Per tant, la responsabilitat de l’administració és més que notable per garantir als ciutadans claretat i veracitat en les seves accions.

Finalment, per una societat que ha estat capaç de reivindicar, lluitar i obtenir el reconeixement de la participació ciutadana li pot semblar impropi proclamar “Menys participació i més transparència”. Però hauríem d’admetre que la participació és un dret aconseguit i que podem exercir amb més o menys dificultats, però no així la transparència i transferència de la informació. Sense transparència, com hem pogut comprovar aquests dies a la ciutat, no hi ha plenitud democràtica.

Sabadell, 11 de maig de 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada