dissabte, 10 de desembre de 2005

Per Nadal… Sardines!

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 10 de desembre de 2005)

Fa unes setmanes que la Campanya Contra el Quart Cinturó ha iniciat diverses accions reivindicatives amb el lema “No al quart cinturó. Més i millors trens”. Aquestes activitats han consistit en la distribució de més de 500 llaunes de sardines entre els usuaris de la xarxa de rodalies de Renfe amb l’objectiu de denunciar l’elevada ocupació dels trens i les poques inversions destinades a la millora d’aquesta xarxa de transport. En una altra ocasió s’ha lliurat als diferents representants dels grups parlamentaris una d’aquestes llaunes per convidar-los a afegir-se a l’oposició al quart cinturó i a la promoció de més transport col·lectiu.

Aquestes activitats s’han desenvolupat en el marc del debat pressupostari anual que s’ha iniciat tant a Madrid com a Barcelona. L’objectiu no és altre que evitar la política de continuar prioritzant la inversió pública (els diners de tots) en determinats projectes de xarxa viària que difícilment aportaran beneficis al conjunt de la ciutadania. En aquesta comesa, el quart cinturó és la infraestructura de “referència” i de “bandera” d’un suposat dèficit de infraestructures viàries a Catalunya respecte de la resta de l’Estat. Aquesta afirmació tant recurrent no fa res més que aportar confusió. Realment Catalunya té un dèficit d’infraestrutures? Segurament definiríem dèficit com allò que no tenim respecte d’un altre amb qui ens comparem. Aquesta mesura lògicament variarà en funció dels criteris o paràmetres, així com segons els països amb què ens vulguem comparar. Per exemple, Mali respecte a Catalunya té un dèficit elevat en infraestrtutures viàries, però avui la millor inversió per aquest país de l’Àfrica segurament no és construir més autopistes per assolir el mateix nivell de Catalunya. Sovint els catalans traduïm el nostre greuge fiscal amb la reclamació de més infraestructures viàries, però sense saber ben bé perquè les volem. I aquest és el problema!

A finals de novembre el Diari de Sabadell (25-11-05) publicava que el Govern de Catalunya l’any 2006 no destinarà prou recursos econòmics per construir una infraestrutura viària necessària per Sabadell com és la prolongació de la Ronda Oest i posterior enllaç amb la Ronda Nord. L’actual i “simbòlica” partida persegueix diversos objectius, el primer fer veure, i si s’escau creure, que per part del Govern existeix voluntat de construir-les amb un disseny de via adaptada a la realitat urbana de Sabadell. L’altre, clarament, és evidenciar que no es vol construir fins que no s’executi el quart cinturó des d’Abrera fins a Granollers. I dins d’aquest núvol de possibles interpretacions la conclusió és que si Sabadell vol rondes haurà de defensar el quart cinturó. Sense quart cinturó no hi ha prolongació de la Ronda Oest. Mentrestant l’Ajuntament s’ho mira com un espectador més i assenteix a les directrius del Conseller Nadal.

A aquests fets cal afegir el recent acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb el Ministeri de Foment pel qual es destinaran 7.345 milions d’euros en els propers anys per construir més carreteres i autovies arreu del país. A tot això s’hi ha de sumar la notícia apareguda en alguns mitjans de comunicació on el Ministeri de Foment informava que durant el primer trimestre del 2006 es licitarien dos trams del quart cinturó: Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa. Aquesta actuació s’executaria a través d’una societat de nova creació, la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT). Aquest organisme seria el responsable de licitar les obres. La figura legal d’aquesta Societat Estatal permetria major capacitat d’endeutament sense els límits polítics i tècnics que dispensen la tramitació del pressupost de l’Estat

Arribats a aquest punt s’albira que la decisió de l’actual Govern de Catalunya perjudica els interessos generals dels vallesans i en aquest cas dels sabadellencs. La manca d’inversió en unes rondes adaptades al teixit urbà de Sabadell ens condemna a aplaçar les solucions necessàries i encerclar-nos d’autopistes i carreteres que perjudicaran la nostra qualitat de vida. Segurament per aturar aquesta obra desafortunada, i que malmetrà part del nostre patrimoni cultural i identitari del Vallès, hauríem d’apel·lar a una fermesa política que difícilment trobarà ressò en un país governat amb receptes dels anys vuitanta. Ara que bé Nadal i és l’hora dels bons proposits, potser hauríem de recuperar la cita d’en Louis Armand “El ferrocarril, si sobreviu al segle XX, serà el mitjà de transport del segle XXI”.

Sabadell, 6 de desembre de 2005.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada