dimarts, 31 de gener de 2006

Bicitrial i Mossos

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 31 de gener de 2006)

La recent construcció d’un circuit de bici trial al Parc Catalunya (el més gran d’Europa!), i l’ocupació d’una finca del parc agrari de Sabadell per instal·lar un aparcament provisional pels Mossos d’Esquadra han posat de manifest, una vegada més, la particular visió de la gestió de l’espai públic i natural de Sabadell. Aquestes desencertades actuacions no són imputables exclusivament als promotors de l’equipament esportiu d’ús restringit ni a la direcció del Mossos d’Esquadra que en definitiva pretenen satisfer les seves necessitats o objectius logístics. També a l’actual equip de govern municipal que sense el seu vistiplau no s’haurien executat.

Pel que fa al Parc Catalunya és evident que la instal·lació d’aquest equipament no comporta precisament un ús propi del parc. Independentment de la tramitació accelerada i poc oportuna, sembla lògic que un espai destinat a aquesta activitat esportiva seria més adient en un altre indret del municipi. Tanmateix, per què no és propi aquest ús? Primer de tot, aquest espai només el podran utilitzar els que practiquin aquest esport i no tots aquells ciutadans que vulguin gaudir del parc. Ara per ara, la zona ocupada pel circuit de bici trial serà permanent i per tant no es podrà destinar a altres activitats. I és que l’objectiu d’un parc com aquest hauria de ser complir les funcions ambientals i socials pròpies dels grans parcs urbans i no pas esdevenir un equipament esportiu.

Ara bé, no seria el mateix si el circuit fos provisional per celebrar un campionat reglat. La seva permanència al Parc Catalunya és el que el fa més inoportú. Per aquest motiu, el més raonable hauria estat que aquest equipament s’instal·lés en terrenys de titutaritat privada, com molts d’altres, i subjectes a les normes de seguretat i urbanístiques vigents.

Per sort, no es tracte d’una actuació irreversible i, per tant, sempre es podrà desmuntar el circuit i donar-li a l’espai un altre destí més natural i social. Això sí, sempre i quan els acords municipals ho permetin.

A una altra banda de la ciutat, ben a prop de la carretera del golf, també s’ha produït l’ocupació d’un espai públic; en aquest cas per a construir un aparcament dels Mossos d’Esquadra. Tot i la breu i telegràfica informació municipal, aquesta no permet saber a què es destinarà aquest aparcament, si a guardar els vehicles policials o bé a estacionar els vehicles privats dels Mossos. Cal pensar, si no ho desmenteix l’Administració facultada, que aquest “aparcament provisional” es destinarà als vehicles oficials de la policia.

Malgrat la informació publicada en aquest mateix diari, es desconeix, la tramitació administrativa i els arguments jurídics per atorgar el vistiplau municipal a aquesta ocupació del parc agrari. Les actuals obres de l’aparcament es desenvolupen en una zona qualificada de “sistema d’equipament comunitari” que, per al seu desenvolupament, requereix d’un pla parcial o d’un pla especial d’acord amb els usos previstos pel Pla General. Diria que l’aparcament de vehicles no figura entre aquests usos. Probablement, cal pensar que l’Ajuntament haurà interpretat que per aquest ús “provisional” no requereix l’esmentada tramitació, tot i la dimensió dels moviments de terres i les actuacions executades.

Independentment de la legalitat de l’actuació -que cal pensar, a priori, que s’ha tramitat adequadament- no sembla lògic que els terrenys municipals situats dins del parc agrari es destinin a aquest objectiu. Més aviat l’ús “provisional” a què cal destinar-los és precisament a l’agrícola i no pas a l’aparcament de vehicles. En aquesta mateixa zona existeixen altres espais, com els afectats per la prolongació de la ronda oest o la mateixa Mancomunitat, que es podrien destinar a aquest ús “provisional”.

Reconec que ambdues actuacions tenen una entitat i un impacte ambiental poc significatiu si les comparem amb d’altres, però no són per això menys inquietants. Tanmateix, delaten una concepció de l’espai natural i del territori del municipi gens confortant. La tolerància i foment d’usos impropis al parc agrari o al Parc Catalunya és l’esquitxada inicial d’un procés més preocupant: la suburbialització d’aquests espais. Segurament evitar aquests fets és un dels reptes més importants per preservar el patrimoni natural de les ciutats i viles situades en les àrees metropolitanes.

Sabadell, 23 de gener de 2006.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada