Tots a 80 km/h

(Publicat al Diari de Sabadell, dimecres 3 de gener de 2007)

La limitació i control de la velocitat dels vehicles a motor sempre desperta enuig entre alguns conductors. Habitualment tendeixen a fer més cas de les limitacions tècniques dels vehicles i de la xarxa viària que les reglades per la Llei. Si puc anar a 140 km/h perquè ho haig de fer a 120 km/h? Una amalgama entre el dret d’escollir la velocitat i la llibertat de decidir. Tot plegat per justificar aquesta o altres decisions de superar els límits fixats.

Límits que no són gratuïts sinó fonamentats per diferents motius com ara la seguretat. En aquest context, la darrera i encertada proposta del Govern de Catalunya de limitar la velocitat màxima a 80 km/h en determinades autopistes metropolitanes ha esverat a certs usuaris i ciutadans. Amb una reacció primerenca, que no primària, han posat en el mateix sac el canvi climàtic, les retencions, la salut, la llibertat i l’ecologisme radical. Un còctel massa carregat per aquests dies de fartaneres nadalenques.

L’objectiu d’aquesta mesura, com d’altres que contempla la proposta del Govern, és evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per la salut humana que implica la concentració de determinats contaminants a l’aire com ara els òxids de nitrogen (NOx) i les partícules en suspensió inferiors a 10 micres. Per tant, aquesta mesura el que pretén és millorar la qualitat de l’aire que respirem. Res a veure en reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera per evitar l’efecte hivernacle. Tots sabem que el CO2 procedent de la combustió és un dels principals gasos que contribueix al canvi climàtic, però no és un gas que en l’aire sigui nociu per la nostra salut. Segons dades publicades a l’Informe 2006 de l’Observatori del Risc, el nombre de morts per malalties ocasionades per la contaminació provocada pel trànsit a Espanya és de 15.000, cinc vegades més que els accidents de trànsit (www.seguretat.org). Per disminuir les emissions de CO2 no només s’hauria de reduir la velocitat sinó també limitar el nombre de vehicles a motor que circulen per les nostres carreteres. Per tant, la proposta del Govern no és una mesura contra el canvi climàtic sinó contra la contaminació de l’aire que respirem. Una mesura per a la salut dels ciutadans.

Aquest projecte no només es limita al nostre territori sinó que s’estén per l’àmbit territorial de la Unió Europea, ja que és la concreció de diverses directives comunitàries promulgades des de l’any 1996. A partir d’aquesta anàlisi global i de la normativa vigent a Catalunya, el passat mes de maig el Govern va declarar diferents municipis del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Baix llobregat zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric i va establir que s’havia d’elaborar un pla d’actuació per millorar la qualitat de l’aire pel que fa als contaminants òxids de nitrogen i partícules en suspensió inferiors a 10 micres. En aquests municipis s’ha constatat que han superat, o bé hi ha risc que superin, els valors límits de qualitat de l’aire. En el cas del Vallès Occidental, els municipis de Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa figuren en l’apartat de municipis on es superen els nivells de qualitat de l’aire admissibles per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres. Ciutats i viles situades ben aprop dels grans eixos viaris.

La reducció de la velocitat màxima a 80 km/h permet reduir considerablement les emissions d’aquests contaminants que conjuntament amb altres mesures permetrà millorar la qualitat de l’aire. D’altra banda, aquesta reducció de la velocitat màxima també implicarà una millora del trànsit en aquests eixos viaris. Al mateix temps implicarà la disminució de l’accidentabilitat, principal causa de les incidències de la xarxa de carreteres i autopistes. Un bon exemple de l’impacte positiu sobre la fluïdesa del trànsit d’aquestes mesures són les rondes de Barcelona on, precisament en aquests moments, es plantegen limitar l’accés en determindades entrades per garantir la funcionalitat de l’anella que configuren les rondes. Per tot plegat, ha sorprès la reacció del titular socialista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal poc entusiasta de la mesura. Potser en determinats negociats de l’administració les polítiques innovadores -les que ens fan progressar a partir del coneixement- fan por i es prefereix perpetuar les polítiques conservadores de l’era del petroli. (mcunill@drac.com)

Sabadell, 27 de desembre de 2006.

Comentaris

  1. Molt bé.M'ha agradat molt. Et felicito pel to i per la didàctica. "Guant de vellut, però mà d'acer".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero