divendres, 12 de novembre de 2010

Més de 70 anys esperant el parc natural de Collserola

Remenant papers -bé documents en format digital- per iniciar el llarg camí que serà la tesi he anat a espetegar als treballs d'en Nicolau Rubió i Tudurí del Regional Planning del 1932. Una de les primeres propostes d'ordenació i planificació territorial del nostre país encaminades a definir la distribució i vocació de les zones del territori. En aquest treball és molt interessant la delimitació i bateig dels espais agrícoles com a "Terrenys moderns que deuen reservarse preferenment a l'agricultura". Però d'això ja en parlarem, si s'escau, en una altra ocasió.

Un dels temes notables, pel que fa a la conservació i protecció del espais naturals, és la delimitació de les àrees anomenades "Zona de parcs i boscos reservats". Tota una declaració dels paratges que calia conservar a les portes dels anys trenta. Molts d'ells avui ja són parc natural com és el cas de Els Ports (Beseit), Garraf, Collserola, Corredor-Monegre, l'Albera, Montseny, Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, Montserrat, Cadí, Alt Pirineu i Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El cas del Garraf i Corredor-Monegre són parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona però que encara no han estat declarats per la Llei d'espais naturals. La serra de Collserola (Tibidabo) no ha estat fins fa pocs dies que ha obtingut el reconeixement ambiental, malgrat els pals a les rodes i entrebancs d'aquests darrers anys. Una fita difícil per trobar-se en un entorn metropolità on determinades autoritats administratives defineixen  els espais naturals com "espais oberts o lliures" o senzillament com un obstacle al creixement il·limitat de l'artefacte urbà.

D'aquella proposta inicial de Rubió i Tudurí encara queden pendents la declaració de parc natural de tres espais que pels seus valors ambientals i estratègics per a la conservació de la biodiversitat són importants. Per tant, aquesta nova legislatura que s'apropa s'haurà d'accelerar la declaració dels parc natural de les muntanyes de Prades i Alt Ter (capçalera del Ter i del Freser) i connectar el parc de Sant Llorenç del Munt amb el del Montseny a través de la modificació dels límits d'aquests dos territoris.

El context històric, polític i ambiental d'aquella època no és el mateix que l'actual, però els valors del nostre patrimoni natural encara en mantenen

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada