Debat d'investidura: etiquetes i tòpics ambientals (1)

Bioconstrucció

Pel que portem de setmana ha estat notícia la primera part del debat d'investidura del candidat Artur Mas i l’acord PSC i CiU per escollir-lo president aquest dijous en segona volta. Després d'escoltar aquest dilluns el discurs d’Artur Mas i les intervencions  d’altres parlamentaris un ja es fa alguna idea per on aniran les coses en l'àmbit ambiental i territori. (Bé, amb la prudència que pertoca atesa la informació que es disposa avui per avui que no és massa).

El sisè eix del discurs d'investidura d'Artur Mas proclama el que podria ser la política ambiental del nou Govern. El candidat parlar de tres pilars: equilibri territorial, infraestructures i sostenibilitat. Primer de tot, crec que les infraestructures no són un pilar sinó més aviat un mitjà per apropar-nos a una política territorial moderna. Ja toca, i és hora, d'assumir que les infraestructures, especialment les viàries, estan al servei del país i el benestar de les persones i no pas al revés. Encara avui pensem que la política territorial és una qüestió d’asfalt i formigó. I aquí, és on potser ens equivoquem! És important relegar les infraestructures al paper secundari que els hi pertoca.

D'altra banda, el candidat Mas en el seu primer eix programàtic (Economia, empresa i ocupació) parla de  "... superar així un model obsolet fonamentat en l’excés de consum a base de grans endeutaments, la bombolla immobiliària, l’ocupació poc qualificada i un diferencial inassumible entre importacions i exportacions...". i a aquestes lúcides paraules hi afegiria la "bombolla viària" que es trobarà el nou conseller del ram i que caldrà desinflar amb precaució, però decididament. Si la proclama d'aquesta "nova economia" significa començar aquest nou camí: perfecte! Això, però, vol dir actuar amb fermesa. I per on començar? Doncs per iniciar l’abandonament dels combustibles fòssils, fer un ús eficient i racional de l'energia (aigua, gas, electricitat, calor, etc) o reduir la mobilitat amb mitjans motoritzats. Ara el que toca és començar la transició ambiental del país. Si ajornem aquest repte ens serà molt difícil adaptar-nos als canvis necessaris de qualsevol sistema que evoluciona després d'una pertorbació.

També parla de la "sostenibilitat del nostres recursos naturals". Entenc la idea, però el que és important és la sostenibiltat dels béns i serveis ambientals que ens proporcionen els nostres ecosistemes. Per exemple, una mala gestió de la conca del Ter o un excés de la càrrega contaminant en aquest riu té un impacte ambiental i econòmic notable. Perquè? Degradem un bé o servei ambiental que utilitzem per l’agricultura i al mateix temps és la principal font de subministrament d'aigua potable de Barcelona. Sense una natura ben conservada no podrem gaudir dels seus serveis, bàsics pel nostre benestar. Això dels recursos naturals és una concepció arcaica dels sistemes productivistes tant capitalistes com comunistes.

Hort urbà en una cruïlla d'autopistes (C-58, Sabadell)

En un altre apartat de les paraules del candidat és fa èmfasi en prioritzar les infraestructures que “… ofereixin un millor rendiment en termes de creixement econòmic…”  i de la necessitat que “… La gestió de totes aquestes infraestructures s’ha de fer des de Catalunya i pensant en Catalunya..”. Lògicament hauria de ser així, però la gestió no només és disposar de la titularitat de la infraestructura sinó que és oferir un servei de qualitat, optimitzar, millorar, mantenir, potenciar. En aquest camí hi ha un gran recorregut per aconseguir una elevada eficiència de l’obra executada. Per exemple, l’aeroport de Heathrow (Londres) només disposa de dues pistes i el de Barcelona tres. A priori, es pot pensar que més pistes més activitat, però la realitat no és així. La gestió, en aquest cas, ens demostra que hi ha altres models d’optimitzar les infraestructures. Ara bé, també és cert que des de fa anys es planteja construir una tercera pista a l’aeroport londinenc, tot i que l’oposició és notable.

En el mateix àmbit de la seva intervenció fa una aproximació a un repte important: "...entrats com estem al Segle XXI, seria d’una gran irresponsabilitat no situar també com a prioritat en la política territorial la necessària sostenibilitat del nostre medi natural..." i postula  "...fer de la sostenibilitat un objectiu que combini amb encert i eficàcia la preservació del nostre medi natural, creant un nou ecologisme del fer que permeti garantir el creixement econòmic que ens cal avui, i el futur que volem per demà..." Això és filosofia de la política ambiental que es proposa, però a la praxi caldrà veure que s'entén i com es tradueix aquest "ecologisme de fer". Entre d'altes coses perquè hi haurà aspectes d’aquest “creixement econòmic” que es poden fer bé o millor i d'altres a les que s’hi haurà de renunciar. Per exemple, la reducció i limitacions de biocides de síntesi química a la qual ens empeny Europa i les polítiques de salut ambiental ens aproparan cada més a l’agricultura ecològica. Obstaculitzar o menystenir aquesta agricultura és perdre una oportunitat. Tot i la crisi, aquest és un sector econòmic que la seva facturació creix de l’ordre del 20% anual.

Ara bé, encara no coneixem si hi haurà departament de medi ambient o de sostenibilitat, si les competències es disgregaran entre altres departaments o si bé medi ambient formarà part de política territorial. I encara menys, qui en serà el titular. Aquests són temes clau per saber quina política ambiental i territorial tindrem els propers quatre o vuit anys.

Tot i així, de les intervencions del debat va quedar clar que hi haurà polítiques (que no vol dir Govern) sociovergents en aquest àmbit. Durant la rèplica d'en Mas a en Joan Herrera també es va evidenciar certa voluntat d’associar ICV a medi ambient. Per tant, si critiques les polítiques ambientals erosiones a ICV i viceversa. Malgrat s’apel·la que ICV no té el patrimoni de la sostenibilitat, la dinàmica parlamentària accentua, tònicament, aquesta identificació. Aquesta actitud és massa persintent en determinats sectors de CiU i el que comporta és desvaloritzar les polítiques ambientals. Esperem que els propers anys les polítiques de sostenibilitat no sigui un debat d’etiquetes i de tòpics.