dimecres, 14 de gener de 2015

Pobresa energètica

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 13 de gener de 2015)

L’últim que tanqui la llum! Aquestes i moltes altres expressions semblants han estat part del nostre patrimoni verbal per expressar una cultura de l’austeritat davant d’un bé limitat i car. L’optimisme del consum i el miratge del creixement il·limitat de la societat industrialista ens ha educat a valorar el nostre benestar en funció dels milers de quilovats d’energia elèctrica, metres cúbics de gas i aigua que gastem. En resum, aquella màxima de l’economia productivista: més consum, més benestar!, diluint aquells principis i drets fonamentals dels quals col·lectivament ens hem dotat. I un d’ells és evitar que la ciutadania visqui en la precarietat o pobresa energètica.

El concepte de pobresa energètica va més enllà d’ajudar a pagar el rebut d’aquells que no ho poden fer o bé de la caritat dispensada per les corporacions de l’energia. La pobresa, també anomenada precarietat, energètica és la dificultat o la incapacitat de mantenir l'habitatge en unes condicions
adequades de temperatura (18º/25º) o bé destinar més del 10% dels recursos econòmics propis a pagar la factura energètica. Per tant, la qualitat de l’habitatge, els recursos econòmics de les persones, el preu de l’energia són factors claus per determinar el nivell de precarietat energètica de la ciutadania. A la incapacitat de mantenir la llar en condicions dignes cal sumar-hi la dificultat i l’esforç de moltes altres persones a pagar puntualment la factura energètica. I més en aquestes dates que el fred apreta.

Però quina és la dimensió social de tot plegat? No sé sap. Bé, només ho poden explicar les corporacions energètiques que coneixen al detall l’abast real d’aquest flagell, però l’exercici de la transparència encara no cotitza. Tot i així, gràcies a l’esforç i tenacitat d’entitats com Ecoserveis, Taula de Tercer Sector Social o l’activa Aliança Contra la Pobresa Energètica, podem conèixer una mica més l’abast del problema social que patim. Recentment, l’organització Ecoserveis i l’Associació Benestar i Desenvolupament (promotores de Fuel Poverty) varen interpel·lar a un grup de 385 persones de l’Hospitalet del Llobregat en situació econòmica vulnerable amb l’objectiu de conèixer l’abast de l’impacte de la pobresa energètica en aquest col·lectiu. Aquests són alguns dels resultats: el 87% dels enquestats haurien encès més temps la calefacció si haguessin pogut, el 13% de les llars varen patir talls de subministrament en els darrers sis mesos, el 68% havia demanat ajuda per pagar factures a entitats i centres socials i, en darrera opció, als familiars; només el 3% s'havia acollit al bo social, que permet a la població vulnerable pagar serveis al preu del 2009. D’altra banda, cap família s'havia acollit al decret contra la pobresa energètica tot i que el 79% podien fer-ho. Dades prou reveladores, però que segurament són la punta de l’iceberg d’un sistema de generació, distribució i comercialització de l’energia contrari al benestar social i ambiental de la comunitat.

A Sabadell la precarietat energètica tampoc passa desapercebuda. Les dades de l’Ajuntament apuntaven que unes 2.300 famílies varen rebre ajuts per pagar la llum i l’aigua. El 2013 l’Ajuntament va destinar 77.613 euros per pagar rebuts de la llum i 78.508  euros de l’aigua. També va anunciar que per al 2014 hi hauria una partida d’ajuts de 180.000 euros per atendre aquestes necessitats. A banda de l’Ajuntament, cal sumar-hi l’esforç i suport de la Creu Roja i altres entitats de la ciutat per apaivagar la pobresa energètica. Més enllà dels ajuts és necessari impulsar i garantir els serveis d’assessorament i acompanyament davant de les actituds innobles de les corporacions energètiques.

Aquestes empreses mantenen una opacitat manifesta pel que fa a les dades reals de l’impacte de la precarietat energètica. Es tracta d’un sector molt interessat en conèixer i controlar, a partir de l’entelèquia de les smarts cities que tant agrada a l’actual govern municipal, les dades de consum dels ciutadans. En aquest context s’ha d’exigir a les companyies que operen a la ciutat la publicitat i difusió de dades com el nombre de rebuts impagats, talls i baixes de subministrament, consums i altres informacions que ens permetin definir la identitat d’aquesta xacra social i disposar d’un baròmetre de la pobresa energètica.

Ara bé, la descripció dels afers no són suficients si no els acompanyem d’accions individuals i col·lectives. Per exemple, canviar d’empresa energètica i passar-se a la cooperativa SomEnergia, reduir la potència contractada, millorar els aïllaments dels habitatges i edificis o bé optar per un consum responsable en són algunes mesures. L’Ajuntament, a banda d’aquestes, també podria destinar 182.000 euros del pressupost de la Smart City per augmentar les polítiques en contra la precarietat energètica i a favor de la producció i consum responsable de l’energia.

Sabadell, 4 de gener de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada