dimarts, 9 de febrer de 2016

Deconstruint la B-40

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 9 de febrer de 2016)

La setmana passada la recentment constituïda triple aliança a favor del quart cinturó va fer la seva presentació de gala davant dels mitjans de comunicació. L’esdeveniment es va celebrar un dia abans que el Conseller del departament de Territori (i una mica de sostenibilitat) anés a la capital de l’Estat a presentar les credencials a la Ministra, en funcions, de Fomento. En la llista de greuges i prioritats que es va presentar a l’autoritat de l’Estat el projecte del quart cinturó va adquirir prioritat absoluta tal com ho explicava el mateix Conseller: “No és acceptable que les obres de la B-40 entre Terrassa i Abrera s’acabin l’any 2019”.

Aquesta triple aliança la formen, per la banda institucional el Departament de Territori i Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i, per l’altra, la patronal terrassenca Cecot. Segurament ben aviat s’hi sumaran altres institucions i organismes afins a la il·lusió que el quart cinturó és la solució als problemes de Vallès. L’enrenou mediàtic de la presentació de l’altre dia no era altre que presentar l’estudi de l’Institut Cerdà “Argumentari i pla d’acció per a l’impuls de la Ronda del Vallès”. Anotar que això de la Ronda Vallès va ser un neologisme territorial del Conseller Nadal en l’època del tripartit per evitar parlar de quart cinturó. A veure si així la ciutadania s’empassava el projecte pensant que era una altra cosa. Val a dir que també sorprèn que una administració com la Diputació de Barcelona encarregui estudis fora del seu àmbit competencial. Se suposa que del cost i els motius d’aquesta filantropia ja se’n donarà compte allà on pertoqui.

L’informe de l’Institut Cerdà bàsicament el que postula és l’estratègia que s’ha d’impulsar per aconseguir tirar endavant el quart cinturó i facilita dades de caràcter econòmic sobre el suposat benefici de la infraestructura. En relació a les xifres constatar la poca solvència de l’estudi. Per exemple, dels suposats 159 milions d’euros dels costos de construcció del tram Terrassa-Abrera no es comptabilitzen els impostos ni els preus de les expropiacions. És difícil imaginar a qualsevol que edifiqui un magatzem, sigui per ús agrícola o industrial, a l’hora d’avaluar la inversió s’oblidi d’incloure el preu de compra del solar. Ara bé, el realment revelador són les accions estratègiques que es proposen: "elaboració d’un mapa d’agents territorials, posada en funcionament de la plataforma d’agents territorials per a l’impuls de la Ronda del Vallès, definició d’una estratègia per impulsar el desenvolupament de la infraestructura, accions de lobby per a finalitzar el tram Abrera–Terrassa, recuperació i desenvolupament del projecte complet de la Ronda del Vallès i un conjunt d’accions destinades posar en valor la infraestructura". Un full de ruta clar del Govern i els seus aliats per aquesta legislatura.

Les decisions de les xarxes d’autovies o autopistes no es poden debatre en un àmbit local com es pretén fer amb el tram del Terrassa-Abrera. Els arguments i les dades exposades ratllen el ridícul. El debat del quart cinturó requereix una visió regional de Vallès. En aquest àmbit és on s’hauria de convenir què és millor per el conjunt del Vallès i el benestar dels seus ciutadans. I aquest debat és el que sempre ha defugit l’administració promotora conscient en el fons que el quart cinturó no és necessari. Fins i tot el mateix pamflet de la triple aliança reconeix: “… la posada en funcionament de l’enllaç entre l’A2 i l’AP7 /B-30 a l’alçada de Castellbisbal. Aquesta obra permetrà vertebrar la ròtula de connexió entre les dues comarques i superar les disfuncionalitats històriques en la connectivitat del Baix Llobregat Nord a la B-30.” Tal vegada que no malgastem més diners en esbudellar el Vallès i els aprofitem per a la prosperitat ambiental i social.

Sabadell, 7 de febrer de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada