dimarts, 23 de febrer de 2016

Fil a l'agulla al Passeig

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 23 de febrer de 2016)

Existeix un consens ciutadà que el futur del Passeig és un afer d’interès general, ja sigui per les converses a peu de carrer o per la tirallonga de comentaris que es fan a la plaça pública virtual de les xarxes socials. Les imatges històriques del Passeig (abans de la instal·lació del Mercat provisional) causen autèntic furor quan es pengen, per exemple, al facebook. I no cal dir que els comentaris són demolidors en pro de la recuperació d’un espai social i identitari sabadellenc. Recentment també s’han afegit noves veus de comerciants i veïns de la Via Massagué que reclamen millores per aquest carrer com l'ampliació de les voreres, la millora de l'enllumenat públic o bé tancar l’accés dels cotxes els dissabtes a la tarda. La desconstrucció del Passeig i la manca de visió de futur ha estat l’estocada final d’un període sense projecte de ciutat que es va iniciar el darrer mandat de l’alcalde Farrés.

La Rambla de Sabadell
El Ple municipal del mes de gener, el grup Municipal de CiU (Convergència amb Unió o viceversa) apressava a la resta de grups polítics amb responsabilitats de govern a fixar un calendari per desencallar la urbanització i socialitzar el Passeig. Sense fixar dates es fa difícil pensar que les coses tiraran endavant. Malgrat la negativa de votar a favor de la dòcil i raonable moció dels convergents, la resposta del govern local anunciava que en poques setmanes es presentaria un document de com repensar el Passeig i l’itinerari de com fer-ho.

A l’espera de la proposta municipal és evident que el moll de l’os del debat, agradi o no, és si els autobusos han de circular pel Passeig. Aquest és el debat previ abans d’aventurar o atabalar-se sobre el mobiliari o decoració de l’espai. Senzillament, el Passeig no és ni serà el mateix si els autobusos hi circulen, ja que condicionen l’ús públic i social de l’espai. Si no se supera aquesta pantalla el que es discuteixi ara esdevindrà inert. Segurament en aquest moment també urgeix una revisió de l’espai central pel que fa al pas dels autobusos. Aquest no només s'ha de delimitar a l’espai del Passeig i requereix una visió més enllà del campanar de Sant Fèlix. La sacralització de l’accés motoritzat al rovell de l’ou del centre porta a certes opcions polítiques a dir que al centre s’hi va per motius mèdics, educatius o a comprar. Ara per ara em sembla recordar que el Parc Taulí encara està situat entre una timba del Ripoll i la Gran Via, que els centres educatius estan ubicats més enllà del centre i que no només hi ha comerç al centre sinó que hi ha botigues, i moltes, a altres indrets de la ciutat. Per exemple, recentment s’han anunciat més freqüències en les  línies de bus per poder accedir a l’hospital de Sabadell i a la plaça Espanya des dels Merinals i Can Rull. És obvi on hi ha els dèficits.

En aquest entorn de canvi, és evident que per millorar i oferir un servei de transport públic amb autobús són necessàries altres mesures. Les dades publicades sobre el balanç d’usuaris assenyalen un increment de 244.119 (1,97%) en relació al 2014. En aquest cas sembla que el tímid repunt de l’activitat econòmica i del consum en podrien ser el motiu. Durant aquest període de crisi només el 2011 hi va haver un increment motivat per la nova línia interurbana entre Sabadell i Sant Quirze del Vallès. La clau per afavorir una major utilització del bus depèn de redissenyar les actuals de línies de servei, crear-ne de noves i explorar les d’àmbit interurbà, la incorporació de nous vehicles més eficients energèticament i de capacitat d’acord amb les rutes i dies. Un replantejament d’acord amb els canvis que de ben segur es produiran a partir de l’entrada en funcionament del perllongament del FGC. Canviar per adaptar-se a la ciutat i el seu veïnat.

Sabadell, 21 de febrer de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada