dimarts, 12 d’abril de 2016

Deserts d'aliments

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 12 d'abril de 2016)

Habitualment quan parlem de deserts ens imaginem uns espais inhòspits, poc poblats, abandonats i on fa molta calor o fred, malgrat que hi ha una elevada biodiversitat i són claus en el clima i el règim de precipitacions. Ara bé, en aquests ambients les persones pràcticament no poden viure-hi perquè els manca el més bàsic: aigua i aliments. De fet, la història i localització dels assentaments humans tenen molt a veure amb l'obtenció i ús d'aquests béns i serveis dels ecosistemes. Els deserts ocupen una cinquena part de la superfície terrestre de la Terra essent l'Antàrtic el més extens amb més de 13 milions de quilòmetres quadrats.

Els deserts d'aliments és un concepte que emergeix al final dels anys noranta a les comunitats anglosaxones. En concret, el 1999 el Departament de Salut del Regne Unit els defineix com "zones d'exclusió relativa on les persones experimenten barreres físiques i econòmiques per a l'accés a aliments saludables". A partir d'aquests moments el concepte es desenvolupa en relació amb la distància física entre les persones i els establiments que poden oferir aliments saludables, la influència i accés als aliments de baix cost en la dieta, la manca de comerços on abastir-se d'aliments frescos o la procedència i qualitat dels aliments. Tot i que als EUA aquest concepte té molt a veure amb el model d'assentaments urbans i de comerços molt diferent del nostre, és evident que a l'entorn urbà o metropolità europeu també existeixen aquests deserts d'aliments.

El model de la caseta i l'hortet que el President Macià propagava el 1933, obra d'en Nicolau Maria Rubió i Tudurí, apostava pels nous espais de creixement urbà on l'aprovisionament fos possible amb un nou concepte d'habitatge. Tot i així, el model urbà dels darrers 70 anys bàsicament ha llegat certs deserts d'aliments en el nostre entorn. Al Vallès, i altres àrees metropolitanes del país, l'existència de deserts alimentaris es deurien en bona part a la pèrdua del sòl i activitat agrària, l'execució d'un model de ciutat difusa i expansiva, la substitució del comerç local i especialitzat per les grans superfícies i polígons comercials a l'estil dels “malls” (centres comercials), les infraestructures, l'agroindústria d'elaboració, les persones amb pocs recursos econòmics i la propagació dels establiments de menjar ràpid i de baix cost.

Per millorar l'alimentació de les persones i el seu benestar cal una combinació o aliança de diverses disciplines com ara les ciències de la salut, les ambientals, les educatives, les socioeconòmiques, l’agricultura i l’urbanisme. A escala local i supramunicipal requereix conèixer quines zones avui no tenen accés de forma habitual a diversitat de fruita i verdures fresques de temporada i a altres aliments saludables. I fer-ho a partir, com a mínim, de dos paràmetres: per una banda conèixer els establiments o serveis on adquirir aquests productes i, per una altra, esbrinar el nombre de persones que tenen barreres econòmiques per accedir-hi. Conèixer els deserts d'aliments ajudarà a conscienciar i actuar per promoure un canvi.

En aquest context intensificar els canvis d'hàbits i reduir el consum de productes de cuina ràpida, industrial i de baix cost batejats com a "menjar feliç" és prioritari. Les ciutats han d'incorporar els espais naturals per a l'activitat agrària com un element estructural i propi de la ciutat, de la mateixa manera que els anys setanta es va fer amb les places i els espais verds. Els municipis haurien de mancomunar la política agrària per produir aliments de qualitat i de proximitat pels seus vilatans. L'escala local per aquesta finalitat és insuficient. Els canvis no es publiquen al DOGC ni s'aproven al Ple municipal. S'exerceixen. I això és el que toca fer.

Sabadell, 10 d'abril de 2016

2 comentaris:

  1. Genial Manel. Fa temps que penso que cal posar en pràctica aquests conceptes lligat als fenòmens urbans dels barris metropolitans des del projecte De menjar no en llencem ni mica d'Espai Ambiental. Arrel de desvetllar el malbaratament com una inesperada font abundosa d'aliments als barris de Barcelona. I plantejar-nos la capacitat del territori de proveir-nos d'aliments (food security).
    Tenim una bona xarxa de mercats de fresc a alguns barris (bcn per exemple), però altres zones esdevenen deserts bé per manca de comerç o per barreres socioeconòmiques. Inclús "miratges alimentaris" arrel de l'aparició de comerç fresc i ecològic al que part de la població no pot accedir.
    Per nosaltres l'aprofitament de les quantitats ingents d'excedents generats als propis barris pot ser, junt amb iniciatives de producció local i autogestionada d'aliments, una forma de treballar-ho. Als dinars d'aprofitament, (nollencemnimica.org) hem pogut mínimament avaluar el fluxe d'aliments que es malbaraten habitualment a barris de bcn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alfons, Celebro la coincidència d'idees i la feinada que esteu fent. M'agrada aquesta idea dels "miratges alimentaris" Potser es podria treballar alguna cosa. Estem en contacte. Una abraçada. Manel

      Elimina