dimarts, 1 de novembre de 2016

La Plaça zona zero

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 1 de novembre de 2016)

La Plaça zona zero (Sabadell, octubre 2016)

Aquest consistori, com molts d'altres, tenen el particular i nostrat costum d'organitzar actes el mateix dia i horari. En aquest cas, els interessats en els afers territorials siguin a l'espai ocupat o a l'espai lliure, gaudien de dues ofertes coincidents l'altre dissabte d'octubre. Bàsicament, optar per conèixer de primera mà què en farem del Passeig o bé participar en la reflexió sobre el futur del Parc Agrari.

En relació al Passeig, l'eloqüent titular del diari "El Passeig no té solució", el contingut de la notícia i les explicacions de l'Ajuntament són suficients per concloure que hem colgat de ciment el Passeig des de la quota zero fins a desenes de metres del seu subsòl per ubicar-hi una estació i un altre aparcament. Finalment, Sabadell també disposarà de la seva zona zero com la ciutat de Nova York. En el cas vallesà, per sort, no ha estat conseqüència d'un atac terrorista, més aviat d’un autogol. Aquí, gràcies a la iniciativa d'un reguitzell de tècnics, regidors, directors generals, alcaldes i consellers al servei del ferrocarril, s’ha llegat a la ciutat una mola inerta anomenada Plaça Major. Això sí, una de les diferències entre el Memorial de l'11S o l'estació d'en Calatrava de la ciutat que mai dorm, és que allà pots accedir amb escales mecàniques i a Sabadell s'ha optat, gràcies a la passivitat de l'Ajuntament, per prescindir-ne.

De fet, tot va començar amb la construcció de l'aparcament de la Plaça Doctor Robert a primers de la dècada dels noranta. L'artificialització i eliminació del que s'anomena el subsòl és un dels impactes ambientals més severs que pot patir un territori. Un impacte poc visual però determinant. Sense sòl no hi ha vida. Aquella ocupació subterrània ja va comportar cert debat en relació amb la submissió al cotxe així com la conservació de les restes històriques que varen aflorar. Pagat aquest primer peatge, i adquirit aquest passiu ambiental, per què s'ha continuat aquesta cursa de formigonar el cor de la ciutat? Potser la manca de cultura ambiental o la convicció de les virtuts de l'artificialització dels espais oberts de les ciutats: les places dures. Pot sobreviure una ciutat que gira l'esquena a la natura? No. Per exemple, els arbres i les plantes moderen la temperatura ambient i milloren la qualitat de vida.

El projecte de perllongament del tren elèctric decideix convertir la part central del Passeig en la nova estació del centre de Sabadell. Un projecte més preocupat amb el disseny de l'estació, l'eròtica de la tuneladora, la memòria de les obres dels anys vint i les fotos oportunistes de l'establishment local i nacional. Induïts per l'artificialització de l'espai urbà es planifica un Passeig lliure de natura i on els elements centrals seran una boca de metro i un ascensor per baixar al subsòl artificial i un vial per on circularan els autobusos. Tot girarà al voltant d'aquests elements: ferrocarril i autobusos. Una declaració inequívoca de qui mana a la ciutat. Primer el formigó i el motor de combustió i després les persones i el seu benestar. Hi ha solució? Difícil; els d'ara no són ni més savis que els d'abans ni més il·lustrats. Alguns fins i tot són els mateixos. Segurament es podrà millorar la decoració amb més o menys encert, però la "genètica" del sòl i subsòl s'ha alterat irreversiblement. D'altra banda, les servituds al metro que també condicionen els usos del Passeig i la pressió del “lobby” dels busos és notòria. Potser només queda apel·lar a l'enginy i creativitat de la ciutadania per apedaçar el nyap que s'ha afligit.

Ara bé, sempre podrem inaugurar una exposició fotogràfica a l'estació de la Plaça de la zona zero per recordar que un dia hi havia un passeig amb unes alzines generoses on conversar i asseure's. Ara tenim una llosa de formigó pintada com una pista aeroportuària amb "jardineres" incloses.

Sabadell, 29 d'octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada