dimarts, 29 de novembre de 2016

Reforestació i municipalització

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 29 de novembre de 2016)

Aquesta és la proclama que més de 3.000 persones han rubricat per aconseguir la recuperació del bosc de Can Deu. La pertorbació natural del desembre del 2014 va afligir una ferida física notable al patrimoni natural de Can Deu. Un patrimoni, d’altra banda també emocional per a moltes persones. Als ciutadans agrupats en la Plataforma del bosc de Can Deu no els manca raó en la seva reivindicació tenaç. Dos anys després de la ventada les coses no rutllen prou bé. Segurament part del problema rau en l'absència d'un lideratge municipal clar i decidit, la poca virtuositat del projecte tècnic i el paper erràtic de la propietat. Si acordem que aquests són els factors clau de l'actual atzucac, potser podrem trobar el desllorigador. Anem a pams.

El rol de l'equip de govern de l'Ajuntament no passa per rebutjar la moció del darrer Ple. Més aviat per interpretar quin és el clam popular i evitar que la recuperació del bosc de Can Deu esdevingui matèria de politiqueig. El que cal és dirimir entre les millors opcions.

Bosc de Can Deu (ICC, 2014)
Una opció podria ser la compra o municipalització de la finca de Can Deu per a què l’Ajuntament exerceixi de propietari responsable i engrescat en el projecte de recuperar aquest espai ambiental, i irrevocablement social, del Rodal. Aquesta decisió dependria de tres factors. El primer, seria la voluntat de la Fundació “Antiga Caixa Sabadell 1895” de vendre a l'Ajuntament el bosc de Can Deu. El segon conèixer el preu que se'n podria demanar. I el tercer, avaluar si l'adquisició garantiria la seva recuperació. En relació a la voluntat de la propietat de traspassar la finca, no n'hi ha constància públicament. Per tant, cal pensar que vol continuar el compromís de 1964 de conservar el bosc quan les promocions urbanístiques de Vimusa (empresa municipal) s'abraonaven sobre els arbres i camps de Can Deu. Però, quin preu s'hauria de pagar per la finca de Can Deu? Per respondre amb rigor caldria encarregar una valoració o taxació als pèrits acreditats i avesats a fer aquesta feina. Ara bé, i per fer-se una idea, el preu mitjà ponderat d'una hectàrea de terra de conreu de secà a la província de Barcelona l'any 2015 era de 13.792 euros segons el Departament d'agricultura. En el cas de les zones forestals el preu és inferior. A partir d'aquí, i pel cas de Can Deu, podríem estimar, no pas afirmar, que el valor econòmic se situaria entre 2,5 i 3 milions d'euros, inclosa la masia. Un xifra que pica. Tot i així, la propietat municipal tampoc és garantia que les coses es facin adequadament. I d'exemples d'acció dels diferents governs municipals al llarg de la història recent en tenim més que suficients.

Arreu del món hi ha centenars d'exemples de gestió dels espais naturals on la participació de la societat civil, l'administració i la propietat acorden fórmules de cogestió i responsabilitat compartida. Tothom en una mateixa taula decidint el què s'ha de fer i què aporta cada part en igualtat de condicions i a partir de contribucions diverses. A casa nostra els acords de custòdia del territori en són un exemple. Precisament l'Ajuntament de Sabadell és membre de la Xarxa de Custòdia del Territori, entitat que promou aquesta mena d'acords. Sense una gestió pactada i una coresponsabilitat reconeguda serà difícil aconseguir la recuperació del bosc de Can Deu. L'acord podria articular-se en format de pla especial, protocol o conveni, per citar algunes de les eines disponibles en el marc jurídic. I perquè s'ha de fer així? Senzillament perquè el bosc de Can Deu va més enllà d'un títol de propietat o un acord del Ple municipal. És un espai que forma part del patrimoni emocional i ambiental de milers de ciutadans que des de 1964 se l'han fet seu.

Sabadell, 27 de novembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada