dimarts, 10 de gener de 2017

Benvingut senyor ministre

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 10 de gener de 2017)

Pocs dies després de celebrar l'entrada de l'any, el nou ministre espanyol de Fomento arribava a Catalunya a fer gala d'això que en diuen diàleg. De fet, però, va ser un monòleg. Més propi d'algun d'aquests canals temàtics de televisió que no pas del que s'espera de la confrontació d'idees i projectes polítics entre governs.

La notícia destacada de la trobada va ser la reclamació del traspàs íntegre del sistema de rodalies a la Generalitat. És evident que el Conseller Rull té tota la raó, i li sobren arguments, a l'hora de reclamar el traspàs integral de rodalies (trens i infraestructures) a favor del Govern de Catalunya. No es tracta d'apel·lar tan sols a la capacitat de gestió de les nostres institucions sinó al deure de donar un bon servei als ciutadans del nostre país i d'aquells altres de països que venen a Catalunya, sigui per motius professionals o de lleure. Més enllà de les excuses de manual del ministre com al·legar que la xarxa d'infraestructures i els trens són competència de l'Estat, el que realment hi ha sobre la taula és de nou la fusió d'ADIF i Renfe. Aquesta operació pretén bloquejar l'entrada de nous operadors ferroviaris que poguessin competir amb Renfe a curt termini. Només recordar que l'any 2020 està previst que la Unió Europea obligui a tots els estats membres a obrir als operadors ferroviaris europeus l'opció d'actuar arreu d'Europa. Aquesta decisió de constituir un monopoli ferroviari és una estratègia de les elits de l'Estat per consolidar les economies extractives de la metròpoli a costa dels serveis públics.

Pel que ha transcendit de la trobada, una de les reclamacions en l'àmbit ferroviari del Vallès és l'esperat soterrament de les vies a Montcada i Reixac. Una actuació que des del 2009 estava acordada pel Ministerio de Fomento, ADIF, Ajuntament de Montcada i Reixac i Govern de Catalunya. El ministre ha promès un nou pla de rodalies per resoldre aquest soterrament i altres necessitats de la xarxa de rodalies. Una promesa més de les moltes que s'han fet d'ençà de la restauració de la Generalitat. Paga la pena esmentar les dades que el Govern català va recordar a la trobada amb el ministre Iñigo de la Serna per valorar el descrèdit de les institucions de l'Estat espanyol. L'any 2008, i per un període de 8 anys, el Ministerio de Fomento tenia previst invertir en el sistema de rodalies de l'ordre de 4.000 milions d'euros. A dia d'avui, amb prou feines ha invertit 540 milions. I les promeses pel període 2014-16 de l'amable ministra Ana Pastor al seu benvolgut conseller Vila va ser de 306 milions d'euros dels quals només se n'han invertit 18. En aquest escenari, l'Ajuntament de la ciutat hauria d'insistir al ministre i al conseller que no s'oblidin en aquest nou capítol de "coses pendents" com són l'accessibilitat i confortabilitat de les tres estacions en ús d'ADIF que hi ha a Sabadell; i sense oblidar la possible funcionalitat del baixador de Castellarnau.

Pel que fa al quart cinturó sembla que hi ha més sintonia entre Ministerio i Generalitat atès que aposten per abocar més milions d'euros per finalitzar el tram Abrera-Terrassa i per estudiar la prolongació fins a Granollers. El primer objectiu es concretarà en els nous pressupostos de l'Estat. I allà es veurà quin serà el ritme inversor que s'imposa el Ministerio. Ara bé, en relació a la prolongació del projecte s'albira un xoc de trens, ja que ambdues institucions han encarregat estudis per dibuixar la traça de l'autovia. El Ministerio el juny del 2016 va licitar un concurs per redactar l'estudi tècnic per valor d'1,89 milions i la Generalitat es gastarà 356.950 euros també per estudiar un traçat fins a Granollers. Tristament, un duel de legitimitats per condemnar al Vallès a esdevenir un suburbi metropolità. Definitivament no aprenem de les crisis, ni del totxo ni del ciment!

Sabadell, 8 de gener de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada