dimarts, 31 de gener de 2017

Marxa pagesa

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 31 de gener de 2017)

Aquest darrer dissabte de gener l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona s'omplia amb 500 tractors i milers de persones per reivindicar la dignitat del sector agrari del país. Aquesta concentració a la capital va venir precedida per un conjunt d'etapes prèvies de la Marxa pagesa. El Vallès ha estat l'escenari de la finalització d'etapa d'alguna d'aquestes columnes que marxaven cap a Barcelona. En concret, el divendres passat es varen concentrar a la frontera-municipi de Sabadell-Terrassa, on té la seu el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Un espai on es volia escenificar un dels somnis megalòmans del tardo-franquisme amb el projecte d'una nova ciutat anomenada Sabatasa. En aquest mateix indret hi ha el golf de Torrebonica, una de les transformacions de sòl agrari més contundents de les darreres dècades.

Concentració prèvia a l'Agrària del Vallès
Aquesta marxa ha estat una excel·lent oportunitat per reivindicar l'esperada llei de protecció dels espais agraris. Sense un marc específic es fa difícil garantir l'activitat agrària productiva, malauradament sempre pendent de quina actuació pre-urbana els obligarà a marxar o bé desincentivar la continuïtat de l'activitat. En aquest sentit, és conegut que els espais agraris, i especialment els periurbans, són el calaix de sastre per ubicar moltes d'aquelles activitats urbanes que fan nosa als espais urbans però que volen ser-hi a prop.

D’altra banda, és cert que la conservació dels espais agrícoles és la garantia de l'activitat agrària que aporta un dels principals béns que necessiten les persones per viure, els aliments. Sense pagesos no hi ha menjar. Dissortadament, però, la societat industrial ha confinat la sobirania alimentària a l'agricultura intensiva i deslocalitzada d'elevada productivitat, mecanitzada i de baix cost laboral. Aquest model requereix consumir molta energia per anar de punta a punta del món per transportar aliments, amb l'impacte ambiental i increment d'emissions de gasos d'efecte hivernacle que això comporta. L'actual sistema també necessita de grans conglomerats comercials amb capacitat per servir grans quantitats de producte a un preu raonable. En aquest context, la producció dels nostres ecosistemes agraris vallesans amb prop de 1.400 explotacions agràries ho tenen difícil. Introduir els productes agraris locals a les cadenes de comercialització a un preu digne i competitiu és més que complicat. Aconseguir-ho requereix dotar de valor afegit els productes agraris i que aquests siguin reconeguts pel comerç a l'engròs i pel consumidor.

Per aquest motiu, en un entorn canviant l'agricultura de proximitat és una activitat estratègica per a la comunitat d'una dimensió comparable a l'accés a l'aigua potable. Ara bé, els beneficis no s’acaben aquí. El paper socioambiental dels pagesos en la gestió dels espais agrícoles és més que conegut. Les bones pràctiques cada vegada són més utilitzades i la introducció de l'agricultura ecològica ha esdevingut un exemple del camí que emprendran moltes explotacions agràries. En aquesta època la disjuntiva entre quantitat o qualitat ja ha desaparegut i avui l'opció passa per producte local de qualitat on el marge econòmic entre el cost i la venda aporti una renda digna al pagès. Segurament les tecnologies de la comunicació ajudaran a establir una nova relació entre l'agricultor i el consumidor que donarà pas a noves oportunitats. Avui és incipient, però el futur és més esperançador per la transformació de l'estructura de les explotacions familiars agràries. La incorporació de persones no provinents del sector, o bé noves aliances, seran el motor de canvi. Nous temps per forjar una societat més conscient dels béns i serveis que ens aporta l'espai rural.

Sabadell, 29 de gener de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada