dimarts, 21 de febrer de 2017

Votar és participar?

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 21 de febrer de 2017)

Pressupost participatiu 2017
Malgrat que els catalans al segle XVIII varen apostar per l’Arxiduc Carles com a successor de la monarquia hispànica, la nostra cultura política és molt afrancesada i poc d’anglosaxona. Supeditats, i alguns emmirallats, per la cultura de la “grandeur” francòfona vivim en un Estat on el centre de tot plegat recau en una tot poderosa administració, sigui local, regional o nacional.

Segurament aquesta cultura política és l’essència que priva a l’administració de ser més oberta, que no vol dir transparent, i permeable a la participació de la ciutadania. Una participació que hauria d’anar més enllà de votar representants al ple municipal, al Parlament o escollir un projecte dels pressupostos participatius. Avui, el benestar de la comunitat passa per la implicació efectiva de la ciutadania en l’exercici del govern. Els nous reptes i paradigmes requereixen superar l’etapa de súbdits i tributadors per convertir-se en l’engranatge del motor de canvi i transformació sociopolítica.

En aquest context, l’anunciada retirada del projecte “Sabacirc”, escollit en el procés dels pressupostos participatius 2017 de Sabadell, és un símptoma poc saludable de les relacions entre la ciutadania i l’administració. Arran del que s’ha publicat fins ara, dubto que el problema sigui un afer d’incapacitat d’entendre’s;  més aviat és un afer estructural per part de l’Ajuntament. Una administració gelosa, com moltes altres, a convenir i facilitar, en aquest cas, la realització del projecte promogut per l’associació “SOS Pallassos Perillassos”. És fàcil entendre la resistència de la maquinària municipal a cedir competències i autonomia, però difícil de compartir. De ben segur que el foment de la creativitat i l’emprenedoria social de les persones i organitzacions hauria de ser un objectiu prioritari de qualsevol administració amb vocació de servei públic. Aquesta concurrència facilita sumar actius en la defensa de l’acció pública com a factor d’equitat en una societat europea massa a la deriva.

L’Ajuntament amb el seu projecte participatiu pretenia cercar idees entre les entitats, popularitzar l’elecció de projectes i sumar avals a les actuacions municipals previstes a l’espai públic o equipaments. De fet, del milió d’euros que es posava a disposició de la ciutadania només la meitat s’adreçaven a activitats de caràcter social en sentit ampli que,  precisament, són les activitats més pròpies de les entitats. És cert que la publicitat municipal convidava a la confusió en fer creure que hom podria participar en la seva execució. Ara sembla clar que el que es pretenia era captar idees, propostes argumentades i valorades econòmicament només per facilitar la feina de l’Ajuntament. I precisament, la resposta municipal als impulsors del projecte “Sabacirc” ha estat prou evident i desmotivant: “no es tracta d’una línia de subvencions, sinó d’una votació de projectes que posteriorment han de ser executats per l’Ajuntament en base al pressupost assignat.” Una visió molt particular del que realment ens cal en aquest país si volem tirar endavant i construir sinergies.

Arribats aquí, potser seria més fàcil i efectiu oblidar-se de la tramoia dels pressupostos participatius i apostar per dotar amb un milió d’euros una línia d’ajuts adreçats a les entitats de la ciutat que vulguin impulsar i promoure activisme social i cultural de transformació i d’innovació. Al cap i a la fi, aquest talent sociocultural que fa política de canvi està en les persones i les entitats del tercer sector.

Sabadell, 19 de febrer de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada