dimarts, 6 de juny de 2017

La cultura del “bustisme”

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 6 de juny de 2017)

Ja fa dies, potser masses, que el possible enrenou pel relleu de l’actual titular de l’alcaldia de la ciutat ja ha transcendit més enllà dels cenacles polítics. Això fa pensar que portes endins ja deuen acumular desenes o centenars d’hores dedicades a debatre un afer poc rellevant per la ciutat, però importantíssim pels afectats. Coses de la politiqueria. En ambients més o menys polititzats aquesta mena de notícies sempre comporten que algú t’interpel·li en relació amb el “què passa amb els d’ERC de Sabadell que no volen cedir l’alcaldia?” Habitualment la conversa es conclou amb alguna frase enginyosa relacionada amb l’època d’en Bustos. La distància afina la lucidesa.

Des de fa temps existeix un acord de rotar el càrrec d’alcalde entre les quatre forces polítiques que actualment tenen la responsabilitat de governar, i també liderar, la ciutat. La primera etapa finalitzarà aquest mes de juny, on ha estat ERC la responsable d’exercir l’alcaldia. A partir d’ara, el relleu a l’alcaldia recauria a Unitat pel Canvi (segona força més votada darrere dels Socialistes) i a la Crida per Sabadell. L’esperit i la lletra de l’acord preveia materialitzar aquests canvis i garantir l’actual cohesió del govern de transició. Un pacte clau per deixar enrere l’etapa dels governs socialistes i altres crosses del període 1999-2015. Per alguns, ostentar l’alcaldia no té altra rellevància que l’exercici d’una responsabilitat mancomunada i temporal essent el primordial objectiu l’acció de govern. Altres, en canvi, veuen en aquest càrrec l’oportunitat de consolidar el seu cap de llista i partit polític de cara a les eleccions del 2019. Totes són opcions legítimes que cadascú jutjarà d’acord amb els seus valors.

L’argúcia inicial d’ERC era bona i consistia en oferir els seus vots si existia consens amb la resta de forces polítiques del govern per escollir un nou alcalde. Inicialment aparentava disponibilitat i transparència. Tot i així, més tard s’ha constatat que amagava una segona intencionalitat avalada per l’oposició de Guanyem Sabadell contrària que Unitat pel Canvi o la Crida per Sabadell assumissin l’alcaldia. Una pinça perfecta entre ERC i Guanyem Sabadell amb electorats divergents els permet gaudir d’una sintonia harmònica per perdurar en el saló de plens.

Tot i així, el que grinyola és la promiscuïtat en vulnerar l’acord explícit entre les quatre forces que varen pactar l’actual govern de transició. La credibilitat i la coherència són un patrimoni que haurien de conservar les parts, no tant per garantir possibles futures victòries electorals, sinó per regenerar la vida política de la ciutat. També és conegut i il·lustrat que una cosa són els tripijocs per guanyar unes eleccions i una altra proposar-se exercir un bon govern. Esperem que no ens apropem a aquest escenari pretèrit on tot s’hi val per guanyar les eleccions com va passar el 1999 i anys següents.

L’actual atzucac i, per tant, el no acord de canvi de l’alcaldia, beneficia l’estratègia electoral compartida entre ERC i Guanyem Sabadell. Ara bé, això perjudica i debilita l’opció d’un govern amb capacitat de construir un projecte de ciutat més enllà de resoldre o millorar la gestió quotidiana de l’Ajuntament. Potser és agosarat, però sembla que la cultura del "bustisme" adopta noves formes i estils dins del consistori amb l’objectiu de perpetuar-se en el govern decadent de la ciutat post-industrial. Una via que ens apropa massa al Detroit post-automòbil i ens allunya de la ciutat socioambiental que truca a la porta.

Sabadell, 5 de juny de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada