dimarts, 4 de juliol de 2017

La llei de territori

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 4 de juliol de 2017)

Habitatge buits a Rubí, El Vallès (juny 2017)
Una visió urbanocèntrica de país ens porta a interpretar el territori com l'espai a ocupar per l'espècie humana. Un anhel recurrent de totes les civilitzacions: dominar la natura. Probablement aquesta és la utopia que emana amb força des de l'inici de la industrialització a Europa, fa més de 200 anys. Condicionats per aquest marc ideològic, el govern ha sotmès a informació pública l'avantprojecte de llei de territori fins al 14 de juliol amb l'objectiu d'aprovar aquesta iniciativa quan més aviat millor.

Els 270 articles de l’avantprojecte de llei regularan i especificaran tot allò que es podrà fer al territori. S'ha de reconèixer una tímida actualització dels conceptes fina ara vigents, però es continua obviant la conservació i protecció dels béns i serveis que ofereixen els ecosistemes naturals. D'altra banda, es perpetua el concepte d'espais oberts per definir allò que no és urbà. I precisament en aquest àmbit és on es delata la insolvència de la mateixa llei abans que s'aprovi.

Avui dia el debat de fons està amb què els passarà als espais que no són urbans i que es troben limitant amb zones urbanitzades o urbanitzables. Sovint, després de l’aprovació de qualsevol planejament, aquests espais naturals que són frontera esdevenen candidats a la llista dels territoris a ser ocupats. Tant la propietat com els promotors de qualsevol artefacte territorial els tenen en els seus pensaments especulatius. Sense remuntar-nos gaire enrere, només cal recordar el projecte d'Eurovegas al delta del Llobregat on fins i tot es varen atrevir a proposar terrenys del parc agrari que ostentaven el reconeixement jurídic per a la seva conservació.

L'actual proposta de llei en el seu article 35 defineix quins són els terrenys que constitueixen els espais oberts. Malauradament és fàcil constatar que el planejament podrà excloure d'aquest àmbit els espais que tinguin per finalitat la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural. Tota una declaració de principis del Departament que al mateix temps té encomanada la competència de defensar les polítiques ambientals. Aquest dèficit, com d'altres, esperem que es puguin resoldre en l'actual període d'informació pública.

Precisament, la percepció parcial del territori facilita aquesta mena d'errors i permet aquests dèficits tècnics, que també comportaran conflictes ambientals al territori. La manca de la llei d'espais agraris i la llei de biodiversitat i patrimoni natural encara dificultarà més l'eficàcia de la futura llei de territori. Tal vegada la tramitació de les tres lleis conjuntament i certa concertació de les tres realitats, i llur socialització entre els sectors professionals, ajudaria a promoure una nova praxi al territori. És un anacronisme optar pel predomini de l'activitat econòmica de l'ocupació del sòl endreçada com opció de futur. Actualment és prioritari associar el benestar de les persones i el lloc on viuen amb els béns i serveis que ofereixen els ecosistemes naturals.

Un altre dubte que confereix l'actual avantprojecte de llei és l'opció que molts espais naturals agraris i forestals quedin fora de la delimitació de la classificació d’allò que s'anomena espais oberts. En aquest àmbit no seria agosarat, en entorns metropolitans, determinar àrees on l'ocupació d'espais naturals per a transformació urbana sigui nul·la. Creixement zero per viure millor.

Sabadell, 2 de juliol de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada