133.521, teletreball i ciutat

(Publicat, dimarts 26 de maig de 2020 al Diari de Sabadell)

Aquesta nova fase que hem estrenat aquesta setmana albira un nou estadi. Una mena d’aiguabarreig amb un ull mirant les dades, esperant que no hi hagi un repunt, i l’altre, enfocant els obstacles que haurem de superar. Alguns més prosaics i altres de gran importància. I segurament també serà ara que començarem a decidir alguns dels propòsits d’aquests dies. Sabrem si això del teletreball ha estat una obligació o bé una invitació a racionalitzar la mobilitat diària i apaivagar la cultura de la “reunionitis”, massa arrelada entre nosaltres.

Amb una visió encarada a la reconversió ambiental de la nostra comunitat, és cert que un indicador important és la mobilitat. I més, en funció del mode que utilitzem. La mobilitat i l’economia relacionada amb com, on i perquè ens movem és des de fa dècades el motor de les societats considerades desenvolupades. Països que avui han comprovat la vulnerabilitat d’un microorganisme que no arriba ni a cèl·lula, però que és capaç de viatjar pel món dins el nostre cos, còmodament instal·lat. Mobilitat en bona part basada en la combustió de carburants fòssils, flagell de l’emergència climàtica. Per aquest motiu, el com, quan i on ens movem serà la clau del benestar de les societats similars a la nostra els pròxims anys. Unes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2018 fixaven el parc de vehicles de Sabadell en 133.521 unitats entre turismes, camions, motocicletes, furgonetes, autobusos o tractores industrials. D’aquests, el 72,82% de vehicles eren turismes. Sense una disminució del nombre de vehicles i un ús moderat dels nostres cotxes, poques coses podrem fer de profit per reduir la contaminació i alleugerir els gasos que provoquen el canvi climàtic.

Ara bé, reduir la mobilitat en cap cas vol dir disminuir l’activitat. L’opció del teletreball, per aquelles feines que sigui possible, pot ser una decisió encertada. Segurament no es tracta de fer-ho tot des de casa o des d’espais compartits, sinó de combinar. Per exemple, aquests dies de confinament es publicava un estudi-enquesta de Creafutur, vinculat a ESADE, on s’exposava que molts dels enquestats que feien teletreball manifestaven el seu interès a conservar la feina presencial, però també preferien mantenir dos dies a la setmana de teletreball. En aquest sentit, el president de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) també explicava que la mobilitat podria veure’s reduïda entre el 10% i 15% per una implementació gradual del teletreball i el possible impacte de la crisi. A aquests pronòstics també s’hauria d’afegir l’impacte que significaria que la formació acadèmica obligada i universitària s’impartís online, encara que fos parcialment. Sense anar més lluny, la degana de la formació universitària, Cambridge University (Regne Unit), té previst fer totes les classes online durant el curs vinent 2020-21.

En el context de Sabadell, el teletreball podria comportar una reducció de la mobilitat obligada i també podria facilitar la millora de la conciliació familiar. I més en el nostre cas, on del 50% dels ciutadans que viuen a Sabadell treballen fora de la ciutat-municipi. També podria tenir un impacte positiu en el consum local de proximitat. Així i tot, ens cal un cert aprenentatge de com organitzar-se pel teletreball i també garantir un accés a les xarxes de comunicació telemàtica. Si les carreteres i autovies varen traçar la regió industrial del Vallès el segle XX, potser avui les tecnologies del coneixement i la cultura dibuixaran una nova ciutat més saludable i més diversa en usos.

Sabadell, 24 de maig de 2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero