Manel Cunill i Llenas

Natura i Pla territorial metropolità de Barcelona

2009-11-05T11:47:00.006+01:00

Fa pocs dies he llegit el contingut de l'informe del Consell de Protecció de la Natura sobre el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). Un document breu i encertat d'allò que el Pla no aconsegueix resoldre en l'àmbit del Sistema d'espais naturals. No cal dir que recomano la lectura (9 pàgines) i en especial els punts: 4, 6, 7, 8 i 11. De fet, però tot l'informe val la pena. Esperem que els redactors i responsables polítics de tramitar i aprovar, si s'escau, aquest projecte siguin sensibles i permeables al contingut de fons d'aquest i altres documents redactats i postulats pel associacionisme ambiental.

Aquest Pla camina entre sé una versió actualitzada dels treballs de l'enginyer Albert Serratosa o bé esdevenir un document innovador i modern de la planificació i ordenació dels territoris metropolitans. En aquest context el que es decideixi i proposi en l'àmbit dels sistema d'espais naturals serà determinant. Avui per avui, crec que ens apropem més a una versió actualitza d'en Serratosa i del segle passat que no pas al que tocaria fer en aquests moments. Bé, caldrà esperar que decideixen les nostres administracions encapçalades pel DPTOP.

Can Our Cities Survive?

2009-10-19T01:20:00.006+02:00

Can Our Cities Survive? (Cambridge: Harvard University Press, 1944, c1942) sota aquest títol l'il·lustre arquitecte català Josep Lluís Sert finalitzava d'escriure l'any 1942 en anglès un dels llibres bàsics per entendre el més important: Les cuitats són per viure-hi. No va ser fins l'any 1983, després de la seva mort, que el Govern de Catalunya va editar la versió catalana d'aquesta publicació. Avui esgotada i només consultable a les biblioteques. Per sort, vaig poder adquirir un exemplar a través d'un amic que es dedica a la compra i venda de llibres vells.

És un llibre recomanable (a veure si el Govern s'anima a reeditar-lo) i explicit d'allò que les ciutats no han de desatendre. Un recull d'idees i pautes de l'urbanisme de finals del anys 20 i dels 30 ordenades i rubricades en el marc dels Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna (CIAM). Una reflexió en el moment on les ciutats comencen a créixer i escampar-se sobre el seu entorn immediat, i per tant a manifestar-se com a fenomen urbà.

Malgrat la distància en el temps moltes de les reflexions i solucions són plenament vigents avui per avui. En aquell moment (1933) parlen de quatre funcions de la ciutat: residència, esbarjo, treball i transport "aquestes quatre funcions constitueixen una classificació bàsica per a l'estudi dels problemes de la moderna planificació urbana". Després de més de 70 anys els temes bàsics venen a ser els mateixos... potser en aquests moments s'hauria d'afegir un parell de reptes: els límits de la ciutat funcional i l'encaix de la trama urbana amb els espais naturals que ens faciliten béns i serveis únics pel benestar humà.

Una Nobel amb la natura

2009-10-14T13:51:00.008+02:00

La recent premi Nobel d'Economia Liz Ostrom es dedica a una interessant tasca d'estudiar i comprendre com la implicació de la societat comporta una millora de determinats ecosistemes. En el seu cas els forestals. Postula que la conservació d'un espai natural està relacionada amb la implicació de la ciutadania i dels usuaris/beneficiaris. Un compromís que ens porta a una millor conservació de la biodiversitat, el benestar i disponibilitat dels béns i serveis que ens proporcionen els ecosistemes. Bona part d'aquesta feina la desenvolupa al CIPEC

Homenatge a la natura de la metròpoli

2009-10-12T22:33:00.008+02:00

La setmana passada es va celebrar a Barcelona unes jornades de debat sobre el PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona). Aquestes dues sessions de debat varen ser organitzades per DEPANA, COAMB, ADENC, Ecologistes en Acció i PTP.

Lògicament aquest espai no és suficient per resumir els continguts de les diferents aportacions. Potser apuntar que aquest Pla és insuficient (tècnica i jurídicament) pel reconeixement del espais naturals i dels béns i serveis que ens faciliten. Esperem que la redacció final inclogui algunes de les propostes ambientalistes per tal de millorar-lo significativament.

Animadversió ursina

2009-08-27T06:55:00.000+02:00

Hi ha qui manifesta la seva animadversió a l'ós bru del Pirineu allà on pugui. Aquesta instantània correspon a un cartell situat al vedat de Ransol a la magnífica Vall d'Incles al Principat d'Andorra. En aquest cas la imatge del trencalòs va gaudir de més "fortuna" només va rebre un tret.

Aquesta actitud aïllada, però existent, està consolidant el concepte de que l'ós bru és un animal "perillós" i el millor que es pot fer és eliminar-lo! Un despropòsit magnificat per aquells que utilitzen el programa de conservació d'aquesta espècie per atiar suposats greuges territorials. Predicar aquesta cultura de la por a l'ós és una acte d'irresponsabilitat més que notable. Potser ja és hora d'exigir informació veraç i oblidar-se d'entelèquies. L'ós no ataca a la gent!

La productivitat de les infraestructures

2009-04-30T15:03:00.008+02:00

Fa poc dies el diari El Punt publicava una crònica del periodista Oriol Mas sobre un debat celebrat a s'Agaró sobre aquest tema que tan apassiona al nostre país: les infraestructures. Segurament és un dels molts debats promogut per aquell col·lectiu que popularment ja és coneix com els de la "Cultura del ciment". La principal conclusió del debat va ser: "En temps de crisi, més important que invertir en obra pública és seleccionar bé les infraestructures en les quals s'inverteix". Fantàstic! però no només en temps de crisi, sempre s'hauria d'aplicar aquesta màxima.

A casa nostra es projecten i es construeixen centenars de quilòmetres d'autopistes que paguem i pagarem durant molts anys tots els ciutadans. Algunes d'elles de dubtosa necessitat, d'elevat impacte ambiental i social i de molt baixa "productivitat". Un acte d'irresponsabilitat política, social i econòmica esperonat per institucions i agrupacions empresarials i gremials amb interessos, legítims, però particulars. Davant d'aquests fets hem d'apel·lar a la responsabilitat cívica per aturar un endeutament i despesa pública que perpetuar una pràctica perniciosa. Com fer-ho? com saber quines infraestructures viàries s'han de fer? Crec que el més raonable seria preguntar si aquest col·lectiu estaria disposat a posar diners per pagar les infraestructures que reclamen. Entenent que el rendiment econòmic d'aquesta inversió es materialitzaria amb la competitivitat o productivitat que generaria la nova infraestructura. És molt fàcil exigir infraestructures que no pagues ni estàs disposat a fer-ho.

Quart cinturó o ronda del Vallès

2009-04-27T23:58:00.009+02:00

El dissabte transcendia als mitjans de comunicació l'existència d'un acord de les forces polítiques del Govern de Catalunya sobre el quart cinturó o ronda del Vallès. Tot i això, fa poques setmanes que el DOGC publicava l'Edicte d'informació pública del Text refós de la Revisió del Pla general d'ordenació de les Franqueses. Aquesta nova documentació estava motivada per la sentència del recurs contenciós administratiu núm. 423/2004, on s'exposa que s'ha d'incorporar d'ofici a la documentació gràfica del Pla General d'Ordenació Urbana la reserva urbanística del traçat del IV Cinturó. Malgrat tractar-se d'un ordenament de caràcter municipal no deixa de sorprendre que el traçat sigui el promogut pel Ministerio de Fomento. Desconec l'acord dels partits del Govern de Catalunya, però els fets sembla que avalin la política del Ministerio.

Llibres, identitat, calor i flors

2009-04-24T16:21:00.002+02:00

Com cada any, la diada de Sant Jordi és l'inici (verdader) de la primavera. Aquesta diada que tots hem convingut que ramblejar i obsequiar un llibre o una rosa és la litúrgia prèvia per poder sentir i també ensumar que l'hivern ja ha passat. Alhora, la primavera ens empeny, amb força, al solstici d'estiu. Aprofito aquesta entrada per compartir els dos llibres que vaig adquirir: "Conèixer i estimar els ocells" d'en Joaquim Maluquer i Sostres i una edició de la biblioteca de la Fundació Valvi del "Breviari de ciutadania" i "La pena de mort a Girona" d'en Carles Rahola amb estudi preliminar de Josep-Maria Terricabras.

El projecte de parc natural de Collserola

2009-02-11T22:25:00.005+01:00

Fa poques setmanes des de DEPANA vàrem presentar una proposta de projecte de parc natural de Collserola. L'objectiu de la iniciativa és aconseguir la declaració de parc natural, evitar que els espais no forestal del massis també gaudeixin d'un règim de proteció i garantir la connectivitat de la serra de Collserola amb el Vallès, el riu Llobregat i el Besós. El darrer parc natural que es va declarar a Catalunya va ser el de l'Alt Pirineu. Concretament a l'agost del 2003. Potser ja és hora que Collserola també gaudeixi d'aquest reconeixement.

El passat 5 de febrer de 2009, a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona, es va celebrar una taula rodona sobre la gestió i defensa del patrimoni natural a Catalunya i el cas de Collserola. Va ser una bona oportunitat per explicar els nostres arguments.

Estúpids és la salut!

2009-01-19T00:40:00.002+01:00

Ara fa uns anys, el llavors novell president Clinton els hi va etzibar als desconsolats dirigents del partit conservador: Estúpids és l'economia!. Una clara referència al motiu pel qual havien perdut les eleccions a la presidència dels EUA. Avui en aquest debat dels 80 km/h ens passa alguna cosa similar. Hi ha qui pensa que tot això és un contuberni en contra de la llibertat de conduir el teu vehicle per on vulguis a al velocitat que desitgis. Però el problema és que moltes ciutats i viles de la regió metropolitana de Barcelona superen habitualment els límits de contaminació admesos. Especialment pel que fa a les partícules en suspensió (PM10) i els òxids de Nitrogen (NOx). Per tant, el principal problema que s'ha d'afrontar és evitar la contaminació que accelera i agreuja determinades malalties respiratòries. No és admisible que obliguem als nostres ciutadans a respirar un aire que no és salubre. Potser hauríem de pensar més amb les persones i menys amb el cotxe!.

Si voleu trobar més informació podeu consultar la Directiva que serà d'obligat compliment a partir del 11 de juny de 2010. També us recomano l'informe: “Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona” del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.

Un altre dia ja parlarem de les avantatges que també comporta aquesta mesura pel que fa a la gestió del trànsit, la seguretat, reducció d'accidents i mortalitat.

"Caçadors de bolets"

2008-12-10T06:59:00.001+01:00

Ja fa dies que aquest programa de la nostra, com cada temporada, ens incita a la cerca i captura de bolets pels boscos del nostre país. Enguany, però, s'ha superat amb aquesta mena de "mapa del temps" on t'indiquen a quines zones de Catalunya pots exercir la teva cacera particular. I fins i tot compartir els resultats de la mateixa amb d'altres caçadors de bolets. Potser seria hora de demanar o reiterar a l'autoritat competent que avalues l'impacte ambiental d'aquesta tradició recol·lectora en el divers patrimoni fúngic del nostre medi. Segurament en algunes àrees la presència o abundància de determinades espècies ha davallat. Senzillament es tracte de posar dosi de coneixement a l'instint primari de "l'home recol·lector i caçador".

A Andorra pel óssos

2008-12-05T21:33:00.002+01:00

Avui he tornat d’Andorra després de participar al programa de ràdio “hoy por hoy” de la SER que presenta i dirigeix el mediàtic Carles Francino. Una estada llampec però agradable. En aquest cas he conversat en directe amb el Síndic de l’Aran, Paco Boya sobre la bondat de la reintroducció de l’ós. Un tema encara d’actualitat arran de la polseguera de la topada entre l’óssa Hvala i un caçador aranès a finals d’octubre. Avui sembla que la calma tensa presideix aquest compàs d’espera fins que els óssos del Pirineu ja no hivernin. Aquest temps és el necessari per que tots els agents implicats en aquest projecte de recuperació de la població ursina dels Pirineus facin els deures. L’esmentat incident va evidenciar dèficits de gestió del projecte i ganes de xaranga per part d’un sector del caçadors de l’Àran amb el suport del govern aranès. Hi ha qui pensa que amb aquest errenou hi pescarà algun euro, però el més sensat seria plantejar i resoldre el tres reptes bàsics: política ramadera i agrària innovadora pel Pirineu, noves mesures de seguiment i gestió de l’ós i ordenar i compatibilitzar la caça amb la conservació de la fauna salvatge que sobreviu al Pirineu. A la web de DEPANA ho trobareu molta informació de l'equip que porta aquest tema. Una pàgina de referència.

Niu o Caixa-niu?

2008-11-17T06:56:00.000+01:00

Fa dies que aquesta construcció situada al terrat de la Sala de la Rambla de Girona provoca una tirallonga de comentaris. Des de la legalitat de l'actuació, l'estètica, la idoneïtat, l'ús... vaja, n'hi ha per donar i per vendre. Però realment és un Niu? Els arquitectes i enginyers fa anys que no fem res més que copiar i inspirar-nos en la natura. Fins i tot, des de fa segles alguns somnien en controlar-la (quines pretensions!). A la natura, i especialment a través de l'observació i l'estudi de la seva organització i funcionament, s'han inspirat bona part dels artefactes urbans. Aquí s'ha batejat aquest contenidor com a niu, però en realitat hem instal·lat una caixa-niu (cau artificial que es pot posar per pal·liar la manca de forats naturals als boscos). Esperem que no sigui el preludi de la pèrdua dels millors hàbitats urbans. (Publicat a El Punt, dimarts 21 d'octubre del 2008)

Excepte Puros (2)

2008-11-16T11:51:00.004+01:00

Avui diumenge a la secció de la foto del lector de La Vanguardia s'ha publicat l'entrada d'aquest blog del passat dijous 13 de novembre.

Excepte Puros

2008-11-13T07:26:00.003+01:00

En el nostre país l'aplicació de la normativa que prohibia fumar en determinats locals no va estar excepte de cert debat públic. Ara bé, d'ençà de la seva entrada a vigor alguns establiments han millorat considerablement les seves condicions ambientals i de salut. Especialment els seus clients i treballadors. Tot i així, en aquest nostrat Bar restaurant de Sabadell, situat a la plaça de Sant Jaume, els hi ha semblat oportú interpretar al seu criteri l'actual llei. Potser això dels puros era poc suportable entre plat i plat!

Temps de canvi

2008-11-11T00:47:00.005+01:00

Després de l'onada i allau d'informació i valoracions de les eleccions americanes hauria d'arribar la calma. Ara bé, personalment no m'estic d'escriure dues idees que han emergit en aquesta llarga cursa a la presidència dels EUA. Segurament no són les úniques, però potser les que he percebut com més interessants. L'una sobre els "green jobs" o bé aquells llocs de treball verds que pot generar una nova economia aliada amb la natura. I en aquest cas, bona part del debat s'ha focalitzat en les activitats econòmiques derivades de la promoció i utilització de les energies renovables. L'altre proposta s'ha centrat en reduir les emissions de CO2 i la dependència dels combustibles d'origen fòsil.

Precisament els amics del GCTFNN m'han tramés l'article que Al Gore va publicar el diumenge al New York Times: "El clima per al canvi". Un article d'opinió on proposa replantejar el model energètic del segle XX i exposa els cinc punts bàsics d'un pla que en 10 anys hauria d'aconseguir que el 100% de l'energia elèctrica dels EUA no depengui dels combustibles fòsils. Finalment apel·la a la mobilització del canvi polític a mantenir-la per liderar a aquesta nova era. Aires de canvi que en cap cas aposta que sigui nuclear.

Els runams salins del Bages

2008-11-06T23:38:00.002+01:00

Al pla del Bages ja fa temps que l'acumulació dels runams de les mines de potassa han format la muntanya més alta de l'indret. Segurament aquest és un dels principals problemes ambientals que té el nostre país.

Avui a l'apartat del lector de La Vanguardia apareix la foto (Pilar Sala) i denúncia del desbordament de la bassa que recull l'aigua d'escorrentia, molt salada, que prové del Montsalat.

The Endless City

2008-09-05T23:07:00.010+02:00

Acabo de rebre el llibre The Endless City (la ciutat interminable). Aquesta publicació recull bona part de la feina feta per The Urban Age Project una iniciativa de la The London School of Economics and Political Science i el centre independent de pensament i anàlisi del Deutsche Bank's Alfred Herrhausen Society.

Els promotors del projecte han analitzat i avaluat sis ciutats: Nova York, Xangai, Londres, Ciutat de Mèxic, Johannesburg i Berlín. A partir d'aquesta reflexió han emergit un seguit de problemàtiques i debats comuns i diversos. Bona part, però, de la discussió la podríem resumir que les ciutats del futur haurien de ser verdes, acollidores, socials i benestants. Ara bé, perquè sigui així és necessari un canvi substancial de com transformem i accelerem el creixement de les ciutats així com la influència del capital en aquest procés.

Recordareu que l'any passat es va assolir la fita que més del 50% de la població mundial vivia en ciutats que alhora s'han estès quasi bé interminablement. D'altra banda, s'estima que el 2050 ja serà el 75% del total dels ciutadans del món els que hi viuran. Tot i així, a casa nostra ens proposem de destinar milers d'euros de fons públics per a mantenir la febre del ciment i de l'ocupació del terrirtori. Segurament no deu ser una opció gaire afortunada.

El que ens torna el mar

2008-07-11T14:14:00.007+02:00

"Malauradament la platja no es neteja sola"

Aquesta atrevida campanya de la delegació de South Bay de la Surfride Foundation ens alerta de tot allò que aboquem al mar. En el marc d'una de les moltes campanyes de neteja de platges per part de voluntaris de l'organització varen envasar i etiquetar els diferents "productes" del mar. Després varen instal·lar un carpa al mercat setmanal amb l'objectiu de conscienciar als ciutadans sobre l'estat del mar. Enginyosa i impactant!

El delta negat

2008-07-02T13:42:00.005+02:00

Fa pocs dies es va presenta a la Capsa de El Prat de Llobregat l'excel·lent reportatge "El delta negat". Un documental on s'explica allò que li ha passat el Delta del Llobregat als darrers anys, però sobretot el que li pot passar i el que encara hi podem trobar. Durant el debat de l'acte de presentació del documental em va agradar aquesta actitud activa i positiva de defensar el que queda amb les eines de l'estat de dret i fugir del pessimisme de la derrota. Al mateix temps s'esperonava a la ciutadania a exercir una altra forma de defensar el territori deltaic. En aquest cas l'amic Jose Garcia de DEPANA va reivindicar el retorn del cultiu de l'arròs. Una manera de recuperar una activitat agrària lligada als deltes i d'elevada contribució a la conservació de l'avifauna.

Nova toponímia

2008-06-30T23:49:00.011+02:00

La toponímia del nostre territori ens evoca, en bona part, la nostra identitat col·lectiva i territorial . També ens dota d'uns referents històrics, rurals i naturals que formen part del nostre entorn físic i emocional. Tots tenim un bosc, una platja, una font, un riu o rierol, una muntanya, una vall, un turó, una masia, uns camps...

Tristament aquesta plana al·luvial de riu Mogent al seu pas entre Llinars del Vallès i Cardedeu ja fa temps que les màquines l'han transformat. Ara que ja són visibles algunes naus també es manifesta amb orgull el nom del lloc. El bateig laic dels promotors: A7 LLINARS PARK. Tot plegat l'exercici de transformar el nostre territori i reescriure la nostra identitat. Només demanar un petit esforç i homenatge als milers d'hectàrees que en el seu dia varen formar part de la nostra identitat territorial. Siusplau canviïn el nom!

Conviure amb les orenetes

2008-06-17T16:19:00.003+02:00

Als baixos de la casa de l'amic Mario de Rubí hi viuen i crien un nombre notable d'orenetes (més de 8 nius). Un exemple de veïnat temporal i capaç d'adaptar-se a les condicions d'una casa on l'agricultura encara és la principal activitat. Si voleu saber més sobre orenetes aneu al web del Projecte Orenetes. Aquesta activitat és una molt bona iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge desenvolupada amb l'Institut Català d'Ornitologia.

Quina crisi?

2008-06-12T10:16:00.006+02:00

Ja fa dies que parlen i parlem de crisi o bé de crisis. Primer va ser la del sector del totxo i del ciment. Una crisi més aviat conjuntural i temporal. Ara l'actual conflicte del transport per carretera ha permès visualitzar i emergir el que probablement serà un dels temes claus dels propers anys: el preu del combustible i les reserves disponibles. Aquesta potser serà la crisi que ens evocarà a un canvi estructural i, per tant la sotragada més important. Si el preu dels combustibles d'origen fòssil continuen augmentant (més o menys ràpidament) els propers anys ens obligarà a adaptar-nos a un escenari on seran claus moltes de les premisses de l'ecologisme del anys seixanta i setanta així com el compendi de propostes que ens suggeria l'informe Brundtland (Our Common Future) del 1987. En aquest context, els països que hagin assumit i incorporat el repte ambiental a les seves agendes estaran en una millor capacitat d'adaptació i lideratge. Aquí, però, la classe dirigent encara pensa que l'aposta de futur són el quart cinturó, la quarta pista l'aeroport del Prat, més autovies o bé la construcció 400.000 habitatges a l'àrea metropolitana de Barcelona. Potser seria l'hora d'exigir rigor, responsabilitat i lideratge a la classe dirigent. Això és el que toca fer i no pas congratular-se que els Mossos han obert el pas de camions per la Jonquera!

Percentatges de territori metropolità

2008-06-09T22:54:00.004+02:00

Sembla que el debat del PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona) és una qüestió de percentatges. Els promotors del PTMB comencen a postular en diverses tribunes que amb l'actual proposta es protegirà un 75% del territori! Bé, potser seria un 69,1% si no comptem els famosos Espais de protecció preventiva del mosaic agroforestal. El que s'ha de saber és quins espais es protegeixen i quins no. I també per quins motius es fa. Resumir el debat a un percentatge sobre el total d'hectàrees de la regió metropolitana sense diferenciar entre serralades, planes i litoral és una quimera. Per ara, només comentar unes dades: el Pla diu que segons el planejament municipal hi ha 48.658 hectàrees de sol urbà i 23.717 de sòl urbanitzable. Imagineu-vos que significaria l'execució de tot aquest sòl més altres centenars d'hectàrees que es preveu incorporar a les noves estratègies urbanes. Tot plegat implicaria augmentar en més d'un 50% l'actual superfície urbana. Apostar per aquest model no crec que sigui el més encertat i desitjable.

Carpa Diem

2008-06-05T11:09:00.004+02:00

Ahir dimecres al capvespre el Govern de Catalunya va organitzar a Barcelona l'acte púbic d'atorgament dels Premis Medi Ambient 2008. Per amenitzar la vetllada varen projectar diferents curmetratges. Us deixo al blog el que més em va agradar... però si em permeteu feu l'exercici de substituir la peixera per qualsevol dels nostres rius que fa temps que no porten el mínim d'aigua per garantir el cabal ecològic.