Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell) Aquesta tardor que sembla ser que es resisteix a visitar-nos i acomodar-se entre nosaltres, també ens porta alguna que altra commemoració. En aquest cas, els deu anys d'aprovació definitiva del Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola. Fer balanç d'aquests deu anys de gestió i conservació de Collserola no és pas l'objectiu d'aquestes línies, però sí apuntar algunes consideracions que ens convidin a reflexionar al voltant d'aquesta serra, sovint massa adulada pels veïns de Barcelona   i massa oblidada pels vallesans. A vegades s'ha volgut comparar Collserola amb altres espais naturals que conviuen amb grans conurbacions com el Central Park de Nova York o el més proper Hide Park de Londres. Com tota comparació no deixa ser desafortunada, i més en un context territorial que res té a veure amb aquestes dues grans capitals del món, ni tan sols en demografia; i encara menys amb la iden

(publicat al Diari de Sabadell) A la ciutat cada vegada hi ha més cotxes en circulació, potser últimament no haurà augmentat molt el nombre de cotxes per habitant, però el nombre de viatges i desplaçaments que fem amb automòbil cada vegada és més elevat. Els entesos també relacionen aquest augment de la mobilitat amb la millora de l'activitat econòmica -del tot lògic-, i també per la millora o construcció d'infraestructures. Per exemple, quan els veïns de Barcelona van inaugurar les flamants i preolímpiques rondes de Barcelona, els laterals de la B-30 van veure disminuït en un 30% el trànsit que habitualment hi circulava. Ara bé, aquest alleugeriment temporal fa poc que va ser "remeiat" pels veïns quan decidiren que els vehicles de cert tonatge se'ls prohibia de circular-hi. Vaja, allò que no és bo per un, sinistralitat i contaminació, és bo pels altres. D'aquesta manera els vallesans recuperàvem part del trànsit pesat que no pot utilitzar les rondes