Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2004

Ja són 102.000

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 d'abril de 2004) Sí, a Sabadell cada dia són més els vehicles que conviuen entre nosaltres o, millor dit, que senzillament els hem convidat a viure inseparablement amb nosaltres. De fet, ells no vénen de forma innata a la ciutat sinó que som els ciutadans i ciutadanes qui els utilitzem. Segurament el dret d’adquirir un vehicle no és qüestionable, fins i tot si l’exercíssim amb caràcter ilimitat. Amb tot, si tinguéssim en compte l’impacte ambiental associat a la construcció dels automòbils (consum d’energia, consum de béns naturals, transport, etc) possiblement convindríem que no seria gaire raonable això de voler-ne tenir més que ningú. Ara bé, el dret a l’ús del vehicle segurament és més que qüestionable. Entre d’altres coses perquè implica el consum d’una font d’energia no renovable, la construcció de milers de quilòmetres de xarxa viària i especialment una aportació notable d’emissions de CO2 a l’atmosfera (uns dels gasos que afavore

El Vallès...Vegueria!

(Publicat al Diari de Sabadell, 3 d'abril de 2004) Fa dies que el Govern comença a moure tot això de la nova organització territorial de Catalunya i, entre d’altres iniciatives, proposa la creació de set vegueries. És curiós que es proposi una ordenació del segle passat per afrontar el reptes de futur. Per l’altra banda, també hi ha qui encara aposta per dividir més la comarca del Vallès Occidental creant una nova comarca. L’anomenada comarca de Terrassa. No comparteixo aquesta insistència de determinats polítics terrassencs de menystenir-se i reclamar una comarca pròpia quan podrien liderar conjuntament amb altres municipis l’àrea ecometropolitana del Vallès. En aquest context, la Fundació Bosch i Cardellach va organitzar una sessió sobre la “L’organització territorial a Catalunya: reflexions sobre la comarca del Vallès Occidental” a càrrec d’en Josep Roca, un dels autors de l’estudi sobre la comarca de Terrassa. Cal dir que les dades aportades, malgrat el rigor dels autors, mé