Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 26 de novembre de 2005) Aparentment, a la nostra ciutat sembla que el conflicte aeroportuari ha deixat de ser notícia en determinats àmbits, però això no vol dir que hagi deixat de tenir interès pel seu impacte en el nostre entorn. Sembla que algunes institucions reivindiquen un valor estratègic a aquest equipament i altres han anunciat mobilitzacions per promoure el seu trasllat i la reducció immediata de l’activitat. Segurament tots podem compartir que l’actual espai que ocupa l’aeroport té un valor estratègic, entenent com a tal el reconeixement d’aquest indret com únic i particular que ens permet una posició d’avantatge respecte a altres. En aquest cas, hom pot pensar que aquest valor estratègic el pot desenvolupar l’actual activitat, malgrat les limitacions i perills, o bé altres usos que beneficiïn al conjunt de la ciutadania. Primer de tot, si atenem a la preocupació dels usuaris de l’aeroport, de la Cambra de Comerç i altres corporacions

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 12 de novembre de 2005) A l’entrada sud de Sabadell es poden llegir diferents pancartes situades a l’entrada de l’aeroport amb expressions com ara: “aeroport sí, especulació no”. A aquests clams cal afegir les constants referències al creixement urbanístic i a l’especualció per part de diferents representants d’organitzacions professionals i, especialment, de destacats dirigents de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Certament, un dels principals usuaris de l’aeroport però, en cap cas, propietari d’aquest equipament públic. Dubto, seriosament, que l’objectiu de l’administració sigui especular amb el sòl que avui ocupa l’aeroport del Sabadell. Especular, bàsicament, consisteix en comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu. En aquest cas, caldria suposar que als anys 30 quan es va ocupar aquest espai es va fer amb la intenció, 75 anys més tard, de poder-lo vendre per fer-hi vivendes. I això, després d’haver-hi invertit desenes