Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 1998

Peatges: fins quan?

(publicat al Diari de Sabadell) La setmana passada va ser proteica quant a actes en contra de l'existència de peatges a les autopistes, tant al Vallès com a les terres del camp de Tarragona, d'altra banda més habituades a aquest tipus de protestes. En aquest sentit, també cal destacar la concentració i pitada del proppassat divendres convocades pel col.lectiu Xarxa Viària que aplega Ajuntaments, Cambres de Comerç i altres institucions signants de l'esmenada declaració de Gelida. D'entre tots aquests actes, per proximitat i problemàtica, és interessant ressaltar el que va dur a terme el col.lectiu anomenat Cinturó Verd que, amb una acció directa, dijous aixecaven la barrera del peatge de l'A-7 a l'alçada de Sant Cugat i feien passar el trànsit dels laterals de la B-30 per l'autopista. Amb aquest acte també volien fer palesa la seva oposició al projecte del Quart Cinturó de Barcelona. L'existència dels peatges, independentment del greuge respecte a

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona

(Publicat al Diari de Sabadell) Fa pocs dies que es presentava a la ciutat de Sabadell el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), en el marc d'un acte organitzat per la Càmara de Comerç i Indústria de la ciutat. Aquest estri de planificació preveu donar resposta i projectar, en l'àmbit de la regió metropolitana de Barcelona, les necessitats territorials (habitatges, infraestructures, espais naturals, mobilitat, etc.) pels propers 35 anys, amb el benentès que el període de vigència del Pla dataria des de l'any 1991 fins al 2026. En termes genèrics, l'existència de l'esmentat Pla és un encert per bé que el que pot neguitejar és el que preveu el Pla, és a dir, el seu contingut. Però, probablement, el més preocupant és l'execució d'una política territorial sense debatre-la, que és precisament el que ha passat al llarg d'aquest anys de autogovern. En definitiva, hem fet i desfet una regió metropolitana amb el Planejament urbanístic i un cert progra

On viurem?

(publicat al Diari de Sabadell) Si analitzem el perquè vivim i ocupem un determinat territori, sense cap mena de dubte que les condicions ambientals, especialment climàtiques, en són una premissa bàsica a l'hora de dispersar-nos i concentrar-nos pel planeta. De la mateixa manera, moltes de les activitats econòmiques més lligades a l'entorn, com és el cas de l'agricultura, en són també un factor clau. Ara bé, tampoc caldria oblidar altres causes, de caràcter social i polític, que han estat molt sovint el motiu principal dels gran corrents migratoris d'aquests anys de vida i història col.lectiva en el planeta blau. A principis del mes de novembre va començar a Buenos Aires la "4ª Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic". Aquesta conferència prenia el relleu de la Cimera de Kyoto al mateix temps que donava continuïtat al procés negociador iniciat a la "Cimera de la Terra" de Rio de Janeiro, el 1992

Iniciativa popular contra els residus

(publicat al Diari de Sabadell) La solució d'eliminar o bé de tractar els residus s'ha convertit en una de les tasques més feixugues per tots aquells que volen posar en solfa una de les problemàtiques ambientals més importants que pateixen els nostres municipis, i per extensió, el nostre país. L'anomenat "problema dels residus" ho és per diferents motius, un pel fet d'esdevenir un cost important la seva recollida i, l'altre, pels diferents tractaments finalistes que se li poden donar als centenars o milers de tones que produïm al nostre país. És evident que el millor tractament que podem aplicar a uns residus és la no generació del mateix. Aquesta obvietat és precisament la premissa més important que ha de presidir una política ambiental de tractament dels residus a casa nostra. Si potser fa uns anys calia promoure el concepte de reciclar (era evident el desconeixement del terme i el poc interès de l'administració en reciclar) avui dia cal fer

Aturem el Quart Cinturó

(publicat al Diari de Sabadell) Aquest mes de maig, i el que portem de juny, el projecte del Quart Cinturó ha estat d'actualitat en l'àmbit de la comarca i fins i tot a través del mitjans de comunicació d'abast nacional. D'altra banda és lògic, si tenim en compte els diferents arguments que s'han donat a conèixer aquestes setmanes, per part dels que s'hi oposen. Personalment, el que més m'ha sorprès ha estat les dades falses que han utilitzat els promotors de l'autovia per a justificar-la. No cal dir, que les primeres dades del flux de trànsit del tram Abrera-Terrassa, de l'ordre de 67.000 vehicles/dia, a priori resulten poc creïbles, atès els fluxos actuals entre Terrassa i els municipis del nord del Baix Llobregat (Abrera, Olesa de Montserrat   i Esparreguera). L'estudi informatiu del projecte del Quart Cinturó utilitza un model viari, per justificar la construcció d'aquesta autopista, que presenta uns defectes de base i preveu uns

La llei de la terra

(publicat al Diari de Sabadell) A les portes de la primavera, el govern del partit popular de Madrid aprovava, amb el suport de CiU, un nou text legal sobre el règim del sòl i valoracions, més conegut com la nova llei del Sòl. Aquest text arranca de la necessitat a nivell estatal de normalitzar una anterior Llei que el seu dia va ser declarada parcialment inconstitucional. Independentment de la necessitat de normalitzar el marc legal de l'Estat, un altre objectiu essencial i bàsic d'aquest nou text és el d'augmentar l'oferta de sòl, fent possible que tot el sòl que encara no ha estat incorporat al procés urbà, a excepció del que calgui preservar, es pugui incorporar com a sòl susceptible de ser urbanitzat. Aquest objectiu de la llei es concreta precisament en una nova classificació del sòl i en un nou règim de valoracions. En aquest sentit, passem a tenir tres classes de classificació del sòl: urbà, no urbanitzable i urbanitzable. En el nostre cas, desapareix la

Ni un pam del quart cinturó!

(publicat al Diari de Sabadell) Quan ja han passat certs dies del desastre de la bassa de les mines d'Aznalcóllar, i després de l'interessant reportatge de l'altre diumenge de l'equip de 30 minuts, a molts ja no ens queden gaire sospites que l'esmentada bassa era més aviat un abocador de residus tòxics i perillosos sota cap mena de control i de generosa rendabilitat econòmica. Però, mentre els polítics de la meseta i del sud de la península encara es tiren els plats, i la Ministra del ram encara no ha plegat veles, els xicots del Ministerio de Fomento ens han enviat cap al Vallès el projecte del Quart Cinturó o Autovia orbital de Barcelona. L'estratègia del Ministerio de Fomento, amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, consisteix en dividir el projecte del Quart Cinturó en dos trams (per provar allò tan espanyol de "divide y vencerás"). Doncs bé, el mes d'abril de 1997, tot just ara fa un any, la Dirección General de Carreteras

No només Doñana està en perill

(publicat al Diari de Sabadell)  Les imatges que veiem per la televisió del que està passant al riu Guadiamar no deixen de ser frapants. Lamentablement aquest femer -per dir-ho d'alguna manera- que l'empresa propietària de les mines de Aznalcóllar   tenia instal.lat a la vora del riu Guadiamar de camí al Parc Nacional de Doñana s'ha alliberat. Aquest anhel, legítim per aquell qui pateix la reclusió injusta, en aquesta ocasió no podem celebrar que s'hagi acomplert. Més aviat ens entristeix que les suposades instal·lacions (adequades i segures com sempre) no hagin resistit al bateg i a la força de la massa contaminant reclosa en un indret inadequat i sense opció a la rehabilitació. La problemàtica de l'esmentat incident no només és greu per l'impacte ambiental sinó també per les conseqüències socials i econòmiques que pot provocar en un cert sector de la població. Pensem sinó amb els agricultors i   pescadors que veuran afectada la seva activitat professio

Protegir el territori

(publicat al Diari de Sabadell) "Protegir" i "conservar" són mots que sovint acompanyen les reivindicacions dels ecologistes, però no només els amants de la natura han de patrimonialitzar aquestes demandes. Moltes vegades també es comparteixen amb historiadors o amb ciutadans gelosos de garantir la història que les pedres i les parets ens rememoren, bé siguin de la ciutat o del rodal. No cal dir que hi ha qui pot confondre abanderar moviments conservacionistes amb actituds conservadores, pròpies de la dreta -tot i que a vegades també de l'esquerra-. Però vaja, atès que el nom no fa la cosa, potser que abordem què és allò que cal conservar. El nostre és un país petit, però al mateix temps molt divers, no solament cultural i socialment, sinó també territorialment. Per exemple, res tenen a veure les extenses pinedes de pi rojalet del Berguedà amb les llacunes dels aiguamolls de l'Empordà, com tampoc els secants de les Terres de Ponent amb les landes de

Deu anys d'impacte ambiental

(publicat al Diari de Sabadell)  No cal dir que el nostre pas per aquesta terra deixa petjada, fins i tot hi ha qui pensa que el més important és deixar-li, i com més grossa millor. El motor del desenvolupament, moltes vegades mal anomenat creixement, ha estat a costa de depredar i, en el millor del casos, explotar el nostre medi. Ara bé, el que més ens pot inquietar és la percepció dels nostres responsables de gestionar el   futur comú, respecte del que ha estat aquest procés de desenvolupament sobre el nostre entorn. Tanmateix, no seria noble obviar les incipients mesures, tant de caràcter tècnic com legislatiu, que ens hem dotat per reglar i racionalitzar la   relació de la societat amb el medi.... En definitiva un medi que sustenta la nostra forma de vida.   Aquest proper mes d'abril farà deu anys de la promulgació del decret d'avaluació d'impacte ambiental per part del Govern de Catalunya. En el preàmbul de l'esmentat decret s'enunciava que "la mi

La depuradora 200

(publicat al Diari de Sabadell) Molt probablement algú pot pensar que em refereixo a un nou model de depuradora, capaç de deixar neta qualsevol aigua contaminada, de dimensions reduïdes i fruit de l'última tecnologia alemanya o bé americana. Com en els millors temps del "boom" turístic, i a l'estil del turista un milió,   el Govern de Catalunya ha celebrat aquest darrer cap de setmana, a la vila de Blanes, la posada en marxa de la depuradora número 200 del Pla de Sanejament. L'objectiu d'aquest ambiciós pla de sanejament és precisament la millora de la qualitat de les aigües que avui dia aboquen als rius i rierols del nostre país. L'accent s'ha posat especialment al sanejament de les aigües residuals urbanes, la gestió i aprofitament dels fangs de les depuradores, les aigües residuals industrials i de la qualitat de les aigües tant superficials, subterrànies com del litoral i les platges. La financiació d'aquest projecte de sanejament arre

La ciutat dins d'un nou ordre territorial

(publicat al Diari de Sabadell) La incertesa del futur a vegades ens fa enyorar la seguretat del passat que, millor o pitjor, ha presidit la nostra quotidianitat. No cal dir que la incertesa del futur govern municipal pot sembrar cert desànim que lluny de ser proteic esdevé massa decadent. Tanmateix, molt probablement el més interessant és abordar amb ànim i empenta el futur i no pas recordar amb nostàlgia un passat que cada dia és menys actualitat. La transformació de la ciutat al llarg d'aquests anys ha estat notable, no tan sols per la intervenció del govern local, sinó, i en major part, pel dinamisme obligat o voluntari d'una societat abocada a conviure amb un canvi socioeconòmic que ha estat vertiginós els darrers vint anys. Hem passat d'utilitzar la màquina d'escriure i els llibres de comptes al suport magnètic d'informació i als ordinadors, de produir teixits a dissenyar-los i fer-los produir a països tercers -massa vegades en països dels anomenats de