Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

Presó a Copenhaguen

(Carta publicada a La Vanguardia , dimarts 29 de desembre de 2009) Fa massa dies que Juan López de Uralde, director de Greenpeace Espanya, i altres companys estan reclosos en una presó danesa . Tot plegat per participar en una activitat no violenta com és desplegar una petita pancarta on es llegia: "Els polítics parlen, els líders actuen". Hi ha molta gent que opina que els de Greenpeace només són amants dels espectacles mediàtics i que tot el que ha passat d'ençà del 17/ XII/ 2009 forma part del guió. Però el que podria ser lògic, com la retenció, identificació i llibertat dels activistes, s'ha convertit en un seguit de despropòsits. Sembla que, amb aquest empresonament, el Govern de Dinamarca vulgui purgar els seus errors organitzatius de la conferència del canvi climàtic i demostrar com s'ha d'alliçonar la societat civil dissident i innovadora. Receptes del passat per mal viure el present

Mou-te per la llibertat dels companys de Greenpeace

Continua la detenció dels companys de Greenpeace a la presó danesa de Vestre Faengsel. Actua i no siguis indiferent a la resposta desproporcionada del govern danès, davant les accions cíviques i no violentes per denunciar la desídia governamental contra el canvi climàtic.

Agricultura ecològica i retenció de carboni

Imatge
Una vegada més la Soil Association ens il·lustra amb un nou informe sobre el paper de l'agricultura ecològica en la lluita contra el canvi climàtic. El treball de la Soil Association revela que si totes les terres agrícoles del Regne Unit es convertissin a l'agricultura ecològica, almenys 3,2 milions de tones de carboni serien absorbides pel sòl cada any - l'equivalent de treure gairebé 1 milió de cotxes de la carretera. La base tècnica d'aquesta aportació a la captura del carboni es deu que en agricultura ecològica es persegueix una millora de la fertilitat del sòl. Per tant, cal augmentar el percentatges de matèria orgànica. La tècnica d'incorporar restes de cultiu al sòl o l'ús de fems són una font de carboni per les terres i les seus microorganismes. El nostre encara és un país massa descregut i poc innovador, però no hi ha dubte que l'aposta per la producció agrària ecològica és una opció de futur: pel medi i la salut de les persones.

Natura i Pla territorial metropolità de Barcelona

Imatge
Fa pocs dies he llegit el contingut de l'informe del Consell de Protecció de la Natura sobre el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). Un document breu i encertat d'allò que el Pla no aconsegueix resoldre en l'àmbit del Sistema d'espais naturals. No cal dir que recomano la lectura (9 pàgines) i en especial els punts: 4, 6, 7, 8 i 11. De fet, però tot l'informe val la pena. Esperem que els redactors i responsables polítics de tramitar i aprovar, si s'escau, aquest projecte siguin sensibles i permeables al contingut de fons d'aquest i altres documents redactats i postulats pel associacionisme ambiental . Aquest Pla camina entre sé una versió actualitzada dels treballs de l'enginyer Albert Serratosa o bé esdevenir un document innovador i modern de la planificació i ordenació dels territoris metropolitans. En aquest context el que es decideixi i proposi en l'àmbit dels sistema d'espais naturals serà determinant. Avui per avui, crec que e

Can Our Cities Survive?

Imatge
Can Our Cities Survive? (Cambridge: Harvard University Press, 1944, c1942) sota aquest títol l'il·lustre arquitecte català Josep Lluís Sert finalitzava d'escriure l'any 1942 en anglès un dels llibres bàsics per entendre el més important: Les cuitats són per viure-hi. No va ser fins l'any 1983, després de la seva mort, que el Govern de Catalunya va editar la versió catalana d'aquesta publicació. Avui esgotada i només consultable a les biblioteques. Per sort, vaig poder adquirir un exemplar a través d'un amic que es dedica a la compra i venda de llibres vells. És un llibre recomanable (a veure si el Govern s'anima a reeditar-lo) i explicit d'allò que les ciutats no han de desatendre. Un recull d'idees i pautes de l'urbanisme de finals del anys 20 i dels 30 ordenades i rubricades en el marc dels Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna ( CIAM ). Una reflexió en el moment on les ciutats comencen a créixer i escampar-se sobre el seu ento

Una Nobel amb la natura

La recent premi Nobel d'Economia Liz Ostrom es dedica a una interessant tasca d'estudiar i comprendre com la implicació de la societat comporta una millora de determinats ecosistemes. En el seu cas els forestals. Postula que la conservació d'un espai natural està relacionada amb la implicació de la ciutadania i dels usuaris/beneficiaris. Un compromís que ens porta a una millor conservació de la biodiversitat, el benestar i disponibilitat dels béns i serveis que ens proporcionen els ecosistemes. Bona part d'aquesta feina la desenvolupa al CIPEC

Homenatge a la natura de la metròpoli

La setmana passada es va celebrar a Barcelona unes jornades de debat sobre el PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona). Aquestes dues sessions de debat varen ser organitzades per DEPANA , COAMB , ADENC , Ecologistes en Acció i PTP . Lògicament aquest espai no és suficient per resumir els continguts de les diferents aportacions . Potser apuntar que aquest Pla és insuficient (tècnica i jurídicament) pel reconeixement del espais naturals i dels béns i serveis que ens faciliten. Esperem que la redacció final inclogui algunes de les propostes ambientalistes per tal de millorar-lo significativament.

Animadversió ursina

Imatge
Hi ha qui manifesta la seva animadversió a l' ós bru del Pirineu allà on pugui. Aquesta instantània correspon a un cartell situat al vedat de Ransol a la magnífica Vall d'Incles al Principat d'Andorra. En aquest cas la imatge del trencalòs va gaudir de més "fortuna" només va rebre un tret. Aquesta actitud aïllada, però existent, està consolidant el concepte de que l'ós bru és un animal "perillós" i el millor que es pot fer és eliminar-lo! Un despropòsit magnificat per aquells que utilitzen el programa de conservació d'aquesta espècie per atiar suposats greuges territorials. Predicar aquesta cultura de la por a l'ós és una acte d'irresponsabilitat més que notable. Potser ja és hora d'exigir informació veraç i oblidar-se d'entelèquies. L'ós no ataca a la gent!

La productivitat de les infraestructures

Imatge
Fa poc dies el diari El Punt publicava una crònica del periodista Oriol Mas sobre un debat celebrat a s'Agaró sobre aquest tema que tan apassiona al nostre país: les infraestructures. Segurament és un dels molts debats promogut per aquell col·lectiu que popularment ja és coneix com els de la "Cultura del ciment". La principal conclusió del debat va ser: " En temps de crisi, més important que invertir en obra pública és seleccionar bé les infraestructures en les quals s'inverteix ". Fantàstic! però no només en temps de crisi, sempre s'hauria d'aplicar aquesta màxima. A casa nostra es projecten i es construeixen centenars de quilòmetres d'autopistes que paguem i pagarem durant molts anys tots els ciutadans. Algunes d'elles de dubtosa necessitat, d'elevat impacte ambiental i social i de molt baixa "productivitat". Un acte d'irresponsabilitat política, social i econòmica esperonat per institucions i agrupacions empresarials i

Quart cinturó o ronda del Vallès

Imatge
El dissabte transcendia als mitjans de comunicació l'existència d'un acord de les forces polítiques del Govern de Catalunya sobre el quart cinturó o ronda del Vallès. Tot i això, fa poques setmanes que el DOGC publicava l'Edicte d'informació pública del Text refós de la Revisió del Pla general d'ordenació de les Franqueses. Aquesta nova documentació estava motivada per la sentència del recurs contenciós administratiu núm. 423/2004, on s'exposa que s'ha d'incorporar d'ofici a la documentació gràfica del Pla General d'Ordenació Urbana la reserva urbanística del traçat del IV Cinturó. Malgrat tractar-se d'un ordenament de caràcter municipal no deixa de sorprendre que el traçat sigui el promogut pel Ministerio de Fomento. Desconec l'acord dels partits del Govern de Catalunya, però els fets sembla que avalin la política del Ministerio.

Llibres, identitat, calor i flors

Imatge
Com cada any, la diada de Sant Jordi és l'inici (verdader) de la primavera. Aquesta diada que tots hem convingut que ramblejar i obsequiar un llibre o una rosa és la litúrgia prèvia per poder sentir i també ensumar que l'hivern ja ha passat. Alhora, la primavera ens empeny, amb força, al solstici d'estiu. Aprofito aquesta entrada per compartir els dos llibres que vaig adquirir: " Conèixer i estimar els ocells " d'en Joaquim Maluquer i Sostres i una edició de la biblioteca de la Fundació Valvi del " Breviari de ciutadania " i " La pena de mort a Girona " d'en Carles Rahola amb estudi preliminar de Josep-Maria Terricabras .

El projecte de parc natural de Collserola

Imatge
Fa poques setmanes des de DEPANA vàrem presentar una proposta de projecte de parc natural de Collserola. L'objectiu de la iniciativa és aconseguir la declaració de parc natural, evitar que els espais no forestal del massis també gaudeixin d'un règim de proteció i garantir la connectivitat de la serra de Collserola amb el Vallès, el riu Llobregat i el Besós. El darrer parc natural que es va declarar a Catalunya va ser el de l'Alt Pirineu. Concretament a l'agost del 2003. Potser ja és hora que Collserola també gaudeixi d'aquest reconeixement. El passat 5 de febrer de 2009, a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona, es va celebrar una taula rodona sobre la gestió i defensa del patrimoni natural a Catalunya i el cas de Collserola. Va ser una bona oportunitat per explicar els nostres arguments.

Estúpids és la salut!

Imatge
Ara fa uns anys, el llavors novell president Clinton els hi va etzibar als desconsolats dirigents del partit conservador: Estúpids és l'economia!. Una clara referència al motiu pel qual havien perdut les eleccions a la presidència dels EUA. Avui en aquest debat dels 80 km/h ens passa alguna cosa similar. Hi ha qui pensa que tot això és un contuberni en contra de la llibertat de conduir el teu vehicle per on vulguis a al velocitat que desitgis. Però el problema és que moltes ciutats i viles de la regió metropolitana de Barcelona superen habitualment els límits de contaminació admesos. Especialment pel que fa a les partícules en suspensió (PM10) i els òxids de Nitrogen (NOx). Per tant, el principal problema que s'ha d'afrontar és evitar la contaminació que accelera i agreuja determinades malalties respiratòries. No és admisible que obliguem als nostres ciutadans a respirar un aire que no és salubre. Potser hauríem de pensar més amb les persones i menys amb el cotxe!. Si vol