Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2017

91 incompliments europeus

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 19 de desembre de 2017) Informe de la UE (juliol, 2016) Retornar de nit, i sense parar de ploure, des de la capital administrativa de l’Europa de l’establishment dona per reflexionar de com ens van les coses a tots plegats. I si es pot rematar amb un parell de dies de descans a la vila occitana d’Avinyó, és un bàlsam immillorable. Una contrada per recuperar i renovar forces per traçar aquest viarany llarg que ens conduirà a una nova governança al servei del benestar i la fraternitat dels pobles d’Europa. Amb tot, aquest nou escenari que anhelem més ambiental i social requerirà un espai jurídic, que de ben segur no agradarà a les organitzacions avesades als interessos a curt termini. Les normes son allò que les persones ens hem dotat per regir la nostra relació dins de la comunitat i amb altres comunitats. I com no podria ser de cap altra manera aquest pacte social no pot esdevenir mai un dogma. La llei sempre haurà d’estar sotmesa als dr

L’aigua del Roine

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 12 de desembre de 2017) El riu Roine al seu pas per Avinyó (2017) Travessar mitja Europa resseguint part de riu Roine t’evoca a la memòria molts dels reptes ambientals que el país no ha resolt al llarg d’aquests anys. I més si el destí és la ciutat de Brussel·les, capital de les institucions i l’establishment economicofinancer de la Unió Europea. Potser ens equivoquem quan pensem que Europa precisament és aquest conglomerat d’Estats representats a les institucions de la Unió Europea i no pas els pobles que la configuren. L’Europa de les persones en contraposició a l’Europa de les corporacions? Transitem tímidament de l’Europa dels Estats-nació a l’Europa de les ciutats i regions? Aquesta darrera, una realitat reivindicada fa anys pels Presidents Pujol i Maragall, amb visions divergents, però ambdues més properes a la realitat cultural i social de l’Europa dels pobles. Si els Tractats de París (1951) i de Roma (1957) varen fixar les bases d’

Els límits del creixement

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 5 de desembre de 2017) Editat pel Club de Roma, 1972 L’anhel de créixer il·limitadament deriva de certa doctrina econòmic-financera, avui hegemònica a les economies d’arreu del món. De fet, el consum i l’obsolescència, programada o no, són el motor del creixement d’aquesta mena d’economies. És obvi que el creixement de qualsevol organisme viu o projecte empresarial no són eterns. Per tant, tot té un límit. Ara bé, saber quan i de quina manera es manifestarà aquesta caducitat, ja són figues d’un altre paner. L’any 1972 el Club de Roma editava el cèlebre informe “Els límits del creixement”. Aquest al·legat exposava amb dades científiques, a partir d’un model de computació, la inviabilitat del creixement continu, fins llavors inqüestionable. I alertava de la petjada ecològica que comportava la frenètica activitat industrial, especialment promoguda pels països econòmics capdavanters. L’informe era un estudi pioner coordinat per Dennis Meadows