Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2021

Sabadell del Vallès

Sí, ja és hora que la ciutat adopti el cognom “del Vallès”, no només perquè quatre dels municipis que ens envolten ostenten aquesta identificació, sinó per reivindicar l’espai vital dels nostres conciutadans. Avui som més Vallès que mai! Ja fa temps que l’espai vital dels ciutadans sabadellencs va més enllà de l’estricte límit administratiu del municipi. Aquesta ratlla que defineix el terme es dilueix i és superada pel dinamisme de la mateixa comunitat. De fet, a Barcelona fa dècades que es parlava de la ciutat real vers la ciutat administrativa. Per exemple, una de les fites que corrobora aquest nou espai vital és la manca d’autocontenció dels llocs de treball de la ciutat. Avui hi ha més sabadellencs que treballen fora de la ciutat que no pas a la mateixa ciutat. Fa poques dècades les dades eren totalment oposades a les actuals. Coses de la ciutat fabril. Aquesta exportació de llocs de treball fora de la ciutat també es pot constatar amb la corrua de cotxes que diàriament surten al m

Cop26 a la Terra

Sabem masses coses i en fem molt poques! Aquest seria l’epitafi del què ha passat d’ençà el 1996 amb l’eclosió de l’acord de Kyoto, rubricat per la Unió Europea el 2002, fins a la vint-i-sisena trobada dels amics del clima a la ciutat de Glasgow (Escòcia). L’acord de Kyoto esperonava a la comunitat internacional a reduir les emissions en un 5,2% per sota de les dades de 1990. Aquest acord pel clima emanava de la cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro el 1992; segurament un dels esdeveniments ambientals més importants de la comunitat internacional. Una iniciativa impulsada per les Nacions Unides plasmada en el visionari informe “El nostre futur comú” liderat per la noruega Gro Harlem Brundtland. Una política amb conviccions, decidida i ferma que no tenia problemes ni complexes a l’hora de debatre en qualsevol fòrum per hostil que semblés. Una manera d’exercir el servei a la comunitat a les antípodes de la “política d’aparador” que tan agrada practicar a casa nostra. Avui les COPs

Eufemismes metropolitans

L’eclosió de l’anomenat Arc Metropolità és un altre exemple de la renúncia a vertebrar una de les regions més dinàmiques d’Europa: el Vallès. Desconec la capacitat política dels firmants d’aquest nou artefacte territorial, però algunes de les seves propostes són del tot antagòniques. Per exemple, crear una zona de baixes emissions i construir més autopistes és del tot contradictori. Aquesta agrupació de governs locals s’albira poc solvent per resoldre els reptes inapel·lables com les polítiques ambientals, d’equitat, culturals i educatives pel Vallès. Malauradament és fàcil discernir que l’esperit de tot plegat és reivindicar la construcció del quart cinturó, aprofitant la pluja de milions d’euros gràcies al deute públic que tard o d’hora haurem de tornar. Aquesta proposta associativa d’alguns Ajuntaments tampoc és novella. Als anys noranta ja es va promoure una mena d’aliança amb les ciutats de l’anomenada segona corona, des de Vilanova a Mataró. En aquella època amb un contingut més

Aixecar les barreres dels peatges

Imatge
  (Publicat dimarts 14 de setembre de 2021 al Diari de Sabadell ) Fins ara, aixecar la barrera del peatge d’una autopista era un acte subversiu. Ara ha estat l’Administració espanyola la que d’un dia per l’altre ha retirat les barreres i desactivat el sistema de pagament. Més enllà d’aquesta fita queda pendent estudiar i documentar què ha significat aquesta etapa de peatges a Catalunya. Val a dir que la publicació coral “Les autopistes de peatge a Catalunya. Crònica d’una discriminació inacceptable (2000)” és un referent parcial d’allò que hem viscut, però que encara no coneixem del tot. I més quan continuaran vigents diferents peatges de la Generalitat.   Setembre de 2021 Al Vallès la primera retirada d’un peatge de taquilla es va produir el 10 de gener de l'any 2000. En aquell moment la barrera de peatge de l’AP-7 estava situada a Sant Cugat del Vallès a l’alçada d’on avui hi ha TVE a Catalunya. Un tram viari on convivia l’autopista de peatge amb els laterals de la via coneguda c

Conviure amb el foc

Imatge
 (Publicat dimarts 17 d'agost de 2021 al Diari de Sabadell ) L’agenda mediàtica del nostre país ja té un espai reservat cada estiu per abordar amb més o menys intensitat el relat de l’incendi forestal de torn. Asseguts a la gandula i gràcies a les imatges televisives sembla que estiguem seguint un xou minut a minut, però més aviat és una tragèdia grega. (Govern de Catalunya, 2021) És cert que el foc forma part de la nostra cultura mediterrània i que sempre ha estat present en moltes activitats tradicionals i de gestió del medi natural. I molt especialment quan va esdevenir una de les fonts d’energia de l’època. D’altra banda, el bosc és un patrimoni natural preuat pels béns i serveis que ofereix. Al llarg de la història ha viscut episodis de tota mena i si recordem les primeres imatges fotogràfiques, podrem veure moltes de les nostres contrades despullades d’arbres. A partir de la segona meitat del segle XX la superfície forestal s’ha vist incrementada de forma notòria. Per exemple

Els límits de Sabadell

Imatge
 (Publicat el 20 de juliol de 2021 al Diari de Sabadell ) Teulats postindustrials de Sabadell Fa anys el planificador i enginyer Albert Serratosa i Palet (1927-2015) delectava l’audiència amb un doll d’anècdotes i experiències que dibuixaven una trajectòria professional notable. De fet, la publicació “Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa” a cura de Joan Tort i Rosa Català, editat per Dèria editors, és un acurat compendi de l’itinerari professional. Als anys noranta en un acte a Sabadell amb els ecologistes de l'Adenc va voler il·lustrar els límits del creixement amb un relat, diguem que versemblant. Explicava que un col·lega, després de ser pare, estava del tot esverat en comprovar que la criatura s’engreixava de l’ordre d’1,2 kg al mes. Després afegia que si aquesta taxa es mantenia en el nounat, podria arribar a pesar centenars de kg en poques dècades. Una argúcia útil en un escenari amb perfils confrontats debaten sobre els límits dels artefactes urbans i les xarx

Descarbonitzar

Imatge
 (Publicat dimarts 22 de juny de 2021 al Diari de Sabadell ) No hi ha res pitjor que anunciar que repartiràs un cabàs de milions d’euros per a després a correcuita desencadenar una frenètica cursa per inventar projectes o rescatar alguna proposta arraconada. Això és el que passa a l’hora d’optar als Fons de recuperació europea, els mal anomenats “properes generacions”. Sembla evident que engegar la màquina de fer bitllets més aviat el que comportarà a les properes generacions serà fer-se càrrec del deute de tot plegat. I més quan els imports d’algunes d’aquestes ajudes són superiors als pressupostos ordinaris de moltes institucions. En aquest cas millor deixar-se aconsellar per la prudència. Departament d'Empresa i Treball (març, 2021) Entre els àmbits escollits per les autoritats europees hi ha aquells relacionats amb la sostenibilitat i l’emergència climàtica, entre d’altres. Un exemple el tenim amb la substitució de les fonts de generació d’energia. Des de fa mesos sembla que l’

Constituir la bioregió del Vallès

Imatge
(Publicat dimarts 27 d'abril de 2021 al Diari de Sabadell ) L'estructura de la bioregió del Vallès. (Mapa estructural de Catalunya. ICGC, novembe 2014) Fa pocs dies una colla d’alcaldes i alcaldesses dels vorals de Barcelona s’aplegaven a la riba del Llobregat per signar l’anomenada “Declaració de Martorell”. Una nova versió actualitzada d’aquella taula dels noranta que també aplegava, si fa o no fa, els mateixos municipis amb el propòsit de dibuixar una altra realitat metropolitana. Fins ara aquest viarany s’ha evidenciat poc útil. I més a hores d'ara de la pel·lícula. L’actual proposta dels electes de l’anomenada segona corona serà poc fructífera per tractar-se de realitats diferents. Per exemple, què tenen en comú Sabadell amb Vilanova i la Geltrú, que no tingui amb Girona? Per altra banda, quin projecte polític comparteixen aquests municipis-capital? Més enllà de cridar l’atenció al tot poderós conglomerat de poder que configuren la Diputació de Barcelona, l’Àrea metrop

Els panells solars? Als teulats!

Imatge
  (Publicat dimarts 30 de març de 2021 al Diari de Sabadell )  Captura Visor Ambiental i dades Gencat  (27/03/2021) Vivim una febrada fotovoltaica on cada dia apareixen, com bolets, desenes de projectes d’implantació de parcs solars arreu del país. Malauradament, molts d’aquest amb el propòsit d’instal·lar-se en el sòl agrari. Un espai estratègic per garantir la sobirania alimentària i que no podem malversar. En els darrers quaranta anys, el Vallès ha perdut 17.276 hectàrees de sòl agrícola. Això significa un 47% del sòl agrari disponible el 1979. Actualment hi ha en tràmit diversos projectes de generació d’energia renovable solar i eòlica . En el cas de les mal anomenades hortes o parcs solars, es preveu ocupar 7.406 hectàrees per noves instal·lacions fotovoltaiques. Bona part es concentren en espais agraris del Segrià, Garrigues i el Pallars Jussà, entre d’altres; unes comarques on l’oferta de sòl agrícola de secà és abundant i accessible a preus baixos. Molts dels projectes són de d

Departament de Regeneració Ecològica

Imatge
 (Publicat dimarts 2 de març de 2021 al Diari de Sabadell ) Fa dècades que convivim d’amagat amb una crisi ecològica de dimensions desconegudes. Una adversitat i alhora incertesa que ens incomoda de reconèixer. Fins i tot, després de ser pioners el març de 1991 amb la creació d’un Departament de Medi Ambient el vàrem dissoldre el desembre del 2010 amb l’excusa de la crisi financera per una banda i l’animadversió ambiental, per l’altra. Sembla que onze anys després de la supressió del departament ambiental, s’albira que en el nou govern tornarà a la taula de consell executiu una veu ambiental. Per tant, caldrà veure si aquesta reincorporació serà en plenitud de competències o bé viurem un altre sainet d’estires i arronses dels interessos de part. Actors més preocupats per les seves prebendes que no pas amb l’interès general. Estany de Banyoles (2021) La rellevància d’aquest retorn va més enllà dels noms o del rang governamental -hi ha qui postula i afirma que ha de ser de vicepresidènci

Caserna i avions de paper

Imatge
 (Publicat, dimarts 2 de febrer de 2021 al Diari de Sabadell ) Portada del llibre: Un de nosaltres (1936 -1939) A tomb de la recent sentència de la Caserna de la Guàrdia Civil també ha aflorat de nou la tinença de la titularitat dels terrenys on està ubicat l’aeroport de Sabadell. Precisament una de les singularitats de la ciutat és l’existència del camp d’aviació que esdevé una senyera de cert sabadellenquisme nostàlgic i a voltes carrincló. L’orgull de poder dir que tens un aeroport a la ciutat sembla que ja és suficient per justificar qualsevol permissivitat a AENA o evitar incomoditats polítiques al govern de l’Estat. Els actuals i futurs encarregats d’endreçar i vetllar pel patrimoni de la ciutat no poden renunciar a litigar davant de tercers pels drets de la ciutat. En aquest context, és prioritari reclamar la titularitat municipal dels terrenys de l’aeroport a partir de la documentació disponible i el pendent d’escatir. Des de la perspectiva històrica i política sembla il·lògic

Ecosistema sabadellenc

 (Publicat, dimarts 5 de gener de 2021 al Diari de Sabadell ) La ciutat fabril va ser el resultat d’un ecosistema excepcional configurat per diferents elements biòtics (les persones) i abiòtics (les màquines). Malgrat la simplicitat acadèmica d’aquesta definició, és evident que les coses passen en un indret i no pas en uns altres, aparentment molt similars. En els processos de transformació social, o bé d’innovació i establiment de determinades activitats socioeconòmiques, s’evidencia aquesta existència d’ecosistemes singulars que permeten emergir i consolidar nous paradigmes. Lògicament, això no es deu a l’atzar, sinó a la cultura política i la idiosincràsia de la comunitat. També és cert que els ecosistemes estan sotmesos a tota mena de pertorbacions que incideixen sobre aquells que en depenen. En aquest context, una comunitat diversificada estarà més preparada per reeixir davant de les adversitats. I, per altra banda, la manca de desig de pertànyer o bé l’exclusió de la comunitat es